Òscar Farrerons ha parlat de PAISATGE ROMÀNIC i MONTSENY, dimarts dia 30 de novembre.

Amb la presència d’Òscar Farrerons, arquitecte i Doctor en Enginyeria Multimèdia, i professor a l´UPC ha començat la sessió. És un enamorat apassionat del Montseny, al qual ha dedicat nombrosos llibres i estudis.

Aquesta vegada el tema ha estat el Romànic al Montseny. Són 17 itineraris que ara mostrarem i que, tant a peu com en cotxe, ens obren els ulls a un paisatge diferent del Montseny: el de les seves esglésies i edificacions romàniques.

De cada itinerari ha fet un recull de les esglésies que s’hi podeu trobar. Gairebé totes elles amb uns trets comuns: orientades d'Est a Oest, ubicades estratègicament per conquerir terreny i al voltant del Camí Ral.

1- Tona Seva- El Brull
          - St. Miquel de Vilageliu- consagrada el 948
          - St. Andreu de Tona -(889)- es va anar adaptant al romànic en diferents fases
          - St. Jaume de Viladrover- (1029)-al Brull, amb la seva porta orientada al Sud
          - Sta. Maria de Seva -(952)- conserva el seu campanar original.
          - St. Martí del Brull, amb els seus arcs cecs

2- Taradell-Viladrau-Espinelves
         - St. Genís de Taradell-(950), només queda el campanar, es va remodelar després de la guerra civil.
         - St. Quirze de Subidarells, amb la coberta de pedra.
         - St. Miquel d´Espinzella (1181)
         - St. Martí de Viladrau (908)-queda poc del romànic, al seu voltant es va construir el poble.
         - St. Vicenç d’Espinelves (943), amb dos absis.

3- Sant Marçal-Arbúcies

            - St. Marçal del Montseny (1053)

           - St. Cristòfol de Cerdans (1181) amb les pedres afegides 200 anys després.
           - St. Pere D’Esplá (983)-amb la finestra ben tallada, poca llum i coberta amb doble inclinació
           - Sta. Maria de Lliors (983). ubicada en un vall abandonada.

4- Sant Feliu de Buixalleu (nucli rural molt a prop de l'autopista)

          - St. Llorenç de Gaserans (1938)- amb els murs pintats)
          - St. Pere de Montsoriu- dins del castell de Montsoriu. Orientació diferent de l´habitual
          - St. Feliu de Buixalleu- es veu el campanar romànic, malgrat els afegits posteriors
          - St. Segimon del Bosc, només es conserven els murs de la part romànica

5- Breda-Riells i Viabrea

          - Sta. Maria de Breda- església parroquial de Breda, convertida en Ajuntament
          - St. Salvador de Breda (1068)
          - St. Llop de Viabrea (941)- molt modificada, construïda sobre una torre de fortificació
          - St. Martí de Riells (1169)- com moltes esglésies del entorn, dedicada a St. Martí.
6- Centelles-Aiguafreda
          - St. Antoni de les Codines (1291)- sobre la via romana que anava de Barcelona a Vic
          - St. Martí del Congost (898)
          - St. Salvador de l´Avencó (898), ha donat lloc a un veïnat al seu voltant
          - St. Miquel de Canyelles (s XII)

7- Montseny- El Brull-Tagamanent
          - St. Martí del Montseny. Encara està tota enguixada, porta entrada amb totxanes, seguint l, arc de mig punt.
          - St. Cristòfol de la Castanya (1025) amb la rectoria al costat
          - St. Cebrià de la Mora (1102)- amb vistes al Cingles del Bertí
8- Tagamanent
          - El Collet de St. Martí de Tagamanent- només queda una paret
          - Sta. Maria de Tagamanent (983)- coneguda pel castell de Tagamanent
          - St. Nicolau Vell, només queden quatre pedres
9-La Garriga-Samalús
          - St. Esteve de la Garriga (la Doma) - (966)- havia estat l’església parroquial
          - Sta. Maria del Camí (932)- al costat del camí ral, amb una portalada molt ben treballada
          - St. Andreu de Samalús (1059)
10- Vilamajor-Cànoves
          - St. Pere de Vilamajor (872)-amb la torre roja (campanar i antiga torre del castell)
          - St. Muç de Cànoves (1077)- amb les típiques característiques romàniques.
          - St. Salvador de Terrades (1226)
11- Palautordera
          - Església de Sta. Maria de Palautordera (S.XI)- el castell es va convertir en campanar
          - St. Esteve de Palautordera, amb la seva Torratxa massissa
          - Sta. Margarida de Montclús (sex)
12-Fogars de Monclús
          - St. Esteve de la Costa (862)- s’accedeix a la torratxa per una escala exterior
          - St. Martí de Mosqueroles (1104)- està capgirada per necessitats estratègiques
          - Sta. Magdalena (St. Marçal de Baix) (1100)

13- Campins-Fogars de Monclús
          - St. Joan de Campins (1231)- també capgirada i amb la pedra no massa ben tallada
          - St. Cristòfol de Fogars (1144)- molt ben conservada.
          - Sta. Fe del Montseny (1231)- s´hi va annexionar l´hotel.
14- St. Celoni-Gualba
          - St. Martí de Partegàs (1031), abans de que existís St. Celoni i fora del Camí Ral
          - St. Celdoni (1088)- només queda una mitgera, descoberta fa molt poc. Va donar nom al poble
          - St. Ponç (1338)- Antic Hospital de Leprosos
          - St. Vicenç de Gualba (984)- amb una decoració molt curiosa a la finestra del absis
15- Montseny-Vilamajor
          - St. Julià del Montseny (s. XI)
          - Sta. Anastàsia (S.XII)- només queden els murs interiors, la resta es va fer servir per reconstruir St. Julià.
          - Sta. Susanna de Vilamajor (1190)- amb el seu aplec anual, l´únic dia que es toca la campana
          - Sta. Susanna Vella
16- Fogars i Palautordera
          - St. Roc(s XII)- la senzillesa més pura del romànic
          - St. Cebrià de Palautordera (1120)- dins del castell de Fluvià, part del absis integrat a la façana
          - St. Joan de Cavallar (Can Nadal) 1050- molt enrunada.
17 - Tagamanent-Figueró
          - Sta. Eugènia de Congost (1038)-conserva els murs originals romànics
          - St. Pere de Vallcàrquera (966)- afegida una nau annexa 200 anys més tard
          - St. Cristòfol de Monteuques- segons llegenda, fundat per Lluís el Pietós, amb el campanar mirant cap al Figaró.
                                                     Un apassionant recorregut pel Romànic del Montseny. Moltes Gràcies.

Resum d'Àngels Caba, revisió d'Esteve Garrell, fotografies de Mercè Gasch i cartell de Montserrat Lluch.

Miquel Pallarès ha parlat: -DESCOBREIX les TEVES INTEL·LIGÈNCIES i les SEVES APLICACIONS pràctiques! dimarts 23 de novembre.

El Dr. Pallarès ha iniciat la conferència plantejant les dificultats de definir i de mesurar la nostra intel·ligència, i com podem incrementar-la per tenir una vida amb més benestar i felicitat, objectiu que ens ha de servir per viure millor.

Ha definit la intel·ligència com la rapidesa per obtenir coneixements pràctics naturals o adquirits que faciliten les consecucions d'objectius o relacions, segons l'edat i el temps que vivim.

Es va remuntar al Big Bang fa 13.800 milions d'anys. El Dr. Pallarès va continuar amb la gènesi on ens va recordar que primer van aparèixer els rèptils i ocells, després els mamífers i per últim l'ésser humà. A continuació va parlar de l'evolució del pensament al llarg dels segles, des de la filosofia del segle IV aC fins Darwin.

Ens va parlar de l'encèfal evolutiu de MCLEAN (1913-2007) que és el principi de la Neurociència; no tenim un sol cervell, sinó tres estructures que s'han generat com a conseqüència de l'evolució:

          a) El cervell reptilià. És el que controla els comportaments propis de la supervivència instintiva com la respiració, el cor, l'equilibri i les rutines. Actua de forma ràpida, mecànica i inconscient.

          b) El sistema límbic o mamífer. És el de les emocions i la memòria. Però nosaltres no fem res per tenir emocions; son automàtiques i justament per això són difícils de controlar.

          c) El còrtex cerebral. Es troba en els mamífer més desenvolupats i especialment en els humans. És qui ens obre la porta al món abstracte: el llenguatge, el raonament, l'aprenentatge, la consciència...

També va parlar de Lewis Terman (1877-1956) psicòleg famós per les seves aportacions als test que mesuren el quocient intel·lectual (QI). Howard Gardner (1983) va exposar la seva teoria de les intel·ligències múltiples. Ell i el seu equip de la Universitat de Harvard han identificat vuit intel·ligències diferents, actualment estudien una novena, la intel·ligència existencial.

La intel·ligència no és només racional, també hi ha, diu Daniel Goleman, l’emocional. El cervell racional habitualment no decideix quines emocions hauríem de sentir. Segons aquest autor les emocions són poderoses i dominar-les és la intel·ligència emocional. Les emocions tenen personalitat pròpia, cal aprendre a dominar-les perquè sinó ens poden jugar males passades.

La Neurociència ens ha permès fer un gran pas en els coneixements recents del nostre encèfal i de la nostra ment. El coneixement de les intel·ligències múltiples ens ha d'ajudar a obtenir rendiments mentals més pràctics i accessibles i també a descobrir tècniques per millorar l'aprenentatge.

Per acabar el professor ha recalcat que, donat que només podem aprofitar-nos d'allò que sabem, és del tot necessari estimular i potenciar la intel·ligència dels nens i nenes, sobretot fins els 10 anys, per evitar la uniformitat. Publicacions seves aquí.

Resum i il·lustració Carme Esplugas, fotografies M.Gasch i E. Garrell, cartell Montserrat Lluch.

Jordi Estapé ha parlat sobre BLOCKCHAIN: UN CANVI DE PARADIGMA. Dimarts dia 16 de novembre.

Que la tecnologia està canviant el món és un fet inexorable però no ens podem ni imaginar a quina velocitat s’està produint aquest canvi. Per un moment, imagineu-vos que només portant el mòbil no us cal res més, ni DNI., ni targetes de crèdit, ni agenda, ni moneder ni cartera, absolutament res de res... Tot això es pot aconseguir gràcies a la tecnologia BLOCKCHAIN, amb infinitat d’aplicacions.

El granollerí JORDI ESTAPÉ CANAL, gran coneixedor d’aquesta tecnologia i amb una llarga experiència, ens va endinsar en l’argot tècnic d’aquesta matèria, tot explicant i aclarint conceptes com bitcoin/Bitcoin, ether/Ethereum, -en minúscula la tecnologia i en majúscula la moneda o altres transaccions-, i també el concepte criptoactiu o divisa digital.  Va explicar extensament i gràfica la diferència entre CENTRALITZACIÓ (INTERNET), on tot recau sobre un mateix servidor i diferents perifèrics, i DESCENTRALITZACIÓ (BLOCKCHAIN), on tothom disposa al moment de la informació de tots, el que se’n diu COMUNICACIÓ P2P (peer to peer) amb els seus riscos i beneficis en cada cas. En canvi la tecnologia BLOCKCHAIN és matemàticament segura, transparent, pública i no censurable, on no hi ha intermediaris.

Mitjançant la funció criptogràfica HASH es pot transformar una imatge o input a través de 32 bytes, en un únic output, cosa que el fa irrepetible i suficientment segur amb gairebé cap possibilitat de retorn a l’inici.

La SIGNATURA DIGITAL, mitjançant una clau feta per nosaltres mateixos, ens permet signar de manera no presencial qualsevol document, creant una empremta íntegra i autèntica totalment comprovable i segura que ens permetrà iniciar qualsevol transacció. Cal tenir present que, quan es fa una transacció s’ha de fer d’una forma ordenada, portant un llibre registre per evitar duplicitats, incórrer en majors despeses o perdre informació. Aquí és on entra el concepte de pàgina o BLOCK, cadena de pàgines o llibre registre on totes les transaccions es reflecteixen amb data i hora d’execució sent impossible modificar dades, per la qual cosa comporta una ciberseguretat intrínseca. Tota transmissió de dades comporta uns incentius i comissions que fa sostenible el sistema. Aquí s’introdueix el concepte PROOF OF WORK (HASH CASH), el treball dels miners. Criptomonedes com el BITCOIN utilitza aquest algoritme per fer front al 51% d’atacs o a la doble despesa, i produir nous blocs a la cadena.

Així una transacció s’iniciaria amb:

      -la signatura digital,
      -l’enviament de la transacció,
      -recepció de la transacció a la piscina,
      -els miners les pesquen depenent de les comissions pagades i classifiquen posant-les en blocs i ho afegeixen a la cadena BLOCKCHAIN on hi queda permanentment,
      -prova de treball (POW), verificació i confirmació de cada bloc.

A la finalització de la conferència, es va encetar un reeixit torn de preguntes on hi va haver molta participació dels assistents.

Text resum de Marta Peitivi, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch.

Pere Andreu Jariod ha parlat de CLAUDIO ABBADO, l'ART DE SABER ESCOLTAR, dimarts 9 de novembre.

Senzillament, CLAUDIO. Així era com volia que els músics s’hi adrecessin, ni mestre ni “maestro”. Milanès d’origen, Universal per la seva humanitat. De pares músics, la infància viscuda envoltat de sons, harmonies i contrapunts que seran, sense dubtes, una magnífica influència per desenvolupar la seva carrera. 

Amb només 21 anys fa un concert al Palau de la Música Catalana com a pianista de l’orquestra que dirigia el seu pare, i vindrà a casa nostra més vegades.

Va tenir bons companys d’estudis, noms que han esdevingut capdavanters en els millors teatres d’òpera i sales de concert del món com, Zubin Mehta, Salvatore Accardo o Daniel Barenboim. Amb Maurizio Pollini feien concerts a les fàbriques.

Els trets que millor el defineixen són: L’ELEGÀNCIA, parla poc amb els músics, amb els gestos i l’expressivitat transmet tranquil·litat; DONAR FORMA A LA MÚSICA, amb la batuta i sobretot les mans com esculpint la música; amb L’EXPRESSIÓ de la cara i les mans motiva als músics per treure el millor de cadascú.

És director titular durant llargs anys de les formacions musicals del ´Teatro alla Scala´, `Orq. Simfònica de Londres´, ´Òpera Estatal de Viena´ o succeint a Herbert von Karajan, en aquest cas per aclamació dels músics de l’orquestra, a la 'Filharmònica de Berlin'. On passen d’un “director autòcrata a un director democràtic”.

Introdueix novetats, donant oportunitats i obrint el ventall de maneres d’interpretar, modernitzant totes aquestes formacions musicals. L’INSPIRADOR, primer la música, aïllat del seu entorn com si no existís la sala, el públic o la il·luminació, creant un ambient en què flueixi l’expressivitat de cada component amb naturalitat.

Retir forçós, cau malalt de càncer, després d’un període d’inactivitat, EL RETORN, diu: “el millor remei els músics, sou la meva vida”. La malaltia li dóna força, molta força, més tranquil, més profund i no es cansa, un detall que no passa desapercebut, li brillen els ulls com mai, ho podem copsar en un vídeo del Festival de Lucerne, dirigint la 2ª simfonia de Mahler “Ressurrection”.

EL PLAER DE FER MÚSICA PLEGATS, té una visió molt clara quan escull músics, triant entre els que han treballat en orquestres de cambra, per la seva capacitat d’integració, son ideals per integrar-los a les grans formacions simfòniques. Joves amb esperit de relació, encara que passin els anys. En els assajos els repeteix, escolteu, escolteu seguiu als vostres companys, modelant les aportacions individuals aconseguint un conjunt resultat de la implicació.

EL MILLOR PÚBLIC?, Claudio respon, el públic que fa silenci durant uns segons un cop acabada la interpretació, creant una atmosfera especial, vol dir que ha entès el què acaba de sentir i en aquest curt espai de temps torna a la realitat de la sala de concerts. Per exemplificar podem escoltar el final de un 'Rèquiem' Alemany de Johannes Brahms, després de l’última nota, el públic inamovible durant uns llargs segons, aplaudeix apassionadament.

DEIXA UN LLEGAT IMMENS, creador d’orquestres de joves, la primera a Londres, l’Orquestra de Cambra d’Europa, que en el moment de poder integrar músics de l’Europa de l’Est es va transformar en la Mahler Chamber Orquestra. Sempre amb la mirada en joves talents, experimenta amb ells, traient el millor de cada individu i l’excel·lència del conjunt.

Se sent jove fins al final. La seva mort va ser un crack cultural. El seu comiat un esdeveniment d’estimació i respecte cap a Claudio que, ara sí, Mestre de Mestres. Daniel Barenboim dirigeix l’Orquestra del 'Teatro alla Scala', la ‘Marxa Fúnebre’ de la 5ena simfonia de Beethoven, la sala és buida, les portes obertes i el públic omple la plaça i carrers davant del teatre, l’última nota, silenci contingut i un esclat d’aplaudiments pel MAESTRO.

Text resum i fotografia d'Esteve Garrell, cartell i il·lustració de Montserrat Lluch.

LA BABILÒNIA de NABUCODONOSOR II, exposada per Irene Cordón.

Nabucodonosor II el gran (604 – 562 aC) sobirà de Babilònia i successor de Nabopolassar. És famós per les seves conquestes i per la gran activitat restauradora de la ciutat de Babilònia. La va embellir amb temples (ziggurat) i edificis públics com els jardins penjants de Babilònia, una de les meravelles del món antic.

Com a conqueridor va dur a terme nombroses campanyes imperials. Entre els diversos territoris va sotmetre Síria i Palestina. A la nostra cultura ha estat conegut sobretot per la descripció que la Bíblia en fa d’ell: és considerat un líder despietat ja que va sotmetre Jerusalem i va el destruir el seu temple. Molts dels jueus més representatius del judaisme foren deportats cap a Babilònia i van comprovar que Babilònia era una ciutat esplendorosa, encara que a la Bíblia no surt esmentada aquesta ciutat.

Els jueus deportats creuen que Babilònia serà la seva fi. Per deixar constància dels seus costums i tradicions escriuen textos bíblics. Parlen de la torre de Babel. La Babel bíblica és sinònim de decadència, de crueltat política i dels excessos de la vida urbana en general. Els anys de captiveri es recorden amb amargor i no hi va haver reconeixement per les meravelles de la antiga ciutat. El gran ziggurat, prototip de la Torre de Babel, es convertí en un símbol de la bogeria i arrogància humana.

Però, què hi ha de cert de tot això? Tan dolent fou el rei Nabucodonosor II que va construir per la seva estimada ciutat el Ziggurat d’Ur, la Porta d’Isthar i els Jardins Penjants de Babilònia que va regalar a la seva esposa?

Resum de Joan Gurt,  fotografies de Mercè Gasch i Esteve Garrell, cartell de Montserrat Lluch.

Irene Cordón ha parlat a les Aules, el dia 2 de novembre, de "La Mesopotàmia de Nabocodonosor II"