21 de juny 2013
11 de juny 2013
Núria Candela ha parlat sobre: JA ÉS HORA QUE SE SÀPIGA: HOMENATGE A PERE QUART, dimarts dia 18.
La
conferenciant va fer una exposició molt entranyable, primer va situar el
personatge i desprès, amb molta emotivitat, va recitar alguns versos
significatius del poeta.
Joan Oliver
i Sellarés va adoptar el pseudònim de PERE QUART, amb què va
firmar tota la seva obra poètica. Neix l'any 1899 en el si d'una
família burgesa benestant de Sabadell, el seu avi patern va ser uns dels
fundadors de Caixa de Sabadell, era el quart d'onze germans, acabant sent
l'únic supervivent. Estudia la carrera de Dret, i el seu esperit
inquiet el porta a viatjar per tot Europa. Oliver va
destacar-se pel seu compromís polític (causa republicana).
La seva obra
literària és molt extensa i valorada, motiu pel qual va ser guardonat amb el premi d'Honor de les lletres catalanes.
La ponent va dividir la seva obre en quatre etapes, reflectint cada una el
moment vital, personal i professional del poeta.
1.- L'obra
fa un recorregut a traves dels seus poemes tot fent interpretació del
personatge explicant la seva vida.
2ª. El seu
exili a Santiago de Xile motiva els seus poemes: Naufragi, Noè, Absència,
Sòlita, Corrandes del exili, un recital molt emotiu que va ocasionar
molts aplaudiments en el fragment:
"En ma
terra del Vallès
turons fan una serra
quatre pins un
bosc espès
cinc coteres
massa terra
com el
Vallès no hi res"
3er. Al
retornar al seu país al 1947 troba un país desfet, el neguit i la tristor queda
reflectit en els seus poemes: El guany, Lletania, Cançó explicita,.
4ªrt. Els
poemes d'aquesta etapa queden reflectís amb la fe i l'amor a la
seva pàtria. Sòlita, utopia, Poble meu, La petita taverna, un ric català, La vaca
Suiza. Desprès d'una vida intensa en vivències personals i
amb una obra extensa, teatre, poesia, que algunes d'aquestes van ser musicades
per, Lluis Llac, Ovidi Montllor i Santi
Arisa, que van ajudar a una projecció popular de la seva obre. El
poeta mor el 1986 a Barcelona i és enterrat a Sabadell, deixant un llegat molt
ric per el nostre país.
La
conferenciant va finir la seva exposició tot deixant palès la
seva professionalitat interpretativa recitant els poemes amb molta emotivitat. Va
acabar l'acte amb forts i llargs aplaudiments, sent una magnifica cloenda
de les activitats d'aquest curs de les Aules Universitàries. Síntesi Mercè Barnils, fotografia Mercè Gasch
4 de juny 2013
Assumpta Montellà va parlat d' EL SILENCI DELS TELERS, dimarts dia 11.
El riu Llobregat conté una excepcionalitat única al món. En 20 kms. del seu recorregut s’instal·laren 18 colònies tèxtils, a cavall de dos segles, afiançant la Revolució Industrial a casa nostra. Seguint el fil de El Silenci dels Telers, entrarem al túnel del temps per conèixer de prop la vida dels obrers, entre l’església i la fàbrica a la colònia Pons, la torre de l’amo de Viladomiu Nou, i els carrers de la colònia El Guixaró.
Assumpta Montellà ens fa una descripció de la
dona treballadora de les colònies tèxtils. Als 14 anys començava la seva vida
laboral i acabava quan el seu cos vell no podia acomplir amb el treball. S'enamorava,
es casava, cuidava del marit i dels fills, era tant la seva entrega, que la
vida lliscava sense esperança, sense lluita, confortada només per la confiança
de poder posar cada dia el plat a taula.
El silenci dels telers. La crisis tèxtil. El silenci
de la seva sordesa (pel brogit dels telers)
El silenci de la seva opinió (mai varen ser
ateses) El silenci de la seva identitat (els seus noms han estat oblidats)
Han estat sempre dones treballadores, sense
nom, sense drets, sense queixes. Han hagut de tirar endavant la família i
treballar, treballar, treballar... fins a l'esgotament. Vivien i morien en una
colònia, sense tenir coneixement dels esdeveniments, la seva ignorància era
quasi absoluta.
No en parlen malament de la colònia. És el seu
passat i no se'n poden avergonyir. Estan orgulloses de fer bé la seva feina i
d'aguantar, en silenci, els abusos d'amos i d’encarregats.
Ploren, la seva vida va ser una estafa. Per a
les filles el treball a les colònies era indigne i immoral.
Les colònies han plegat. És el silenci dels telers. Síntesi i fotografia d' Aurora Casals
Subscriure's a:
Missatges (Atom)