JULI II, elegit el 1503, amant de les arts, somiava en una Roma com epicentre no només de la catolicitat, sinó també de les belles arts. Miquel Àngel va decorar les parets i els sostres de la Capella. Sixtina. Va fer enderrocar l’antiga basílica constantiniana de Sant Pere del Vaticà i construir l’església més gran de la cristiandat, projecte inicialment encarregat a l’arquitecte Donato Bramante.
Amb LLEÓ X continuen els mals i vicis del papat renaixentista. Va ser ordenat sacerdot a set anys. Als tretze ja era cardenal. Molt ric, encara faria més rica la seva família des del tron de sant Pere. Protector d’artistes i pensadors, entre ells Erasme de Rotterdam.
L’erasmisme esdevindrà un intent de reforma. El gran maldecap de Lleó X, i dels seus successors, però, va néixer al Sacre Imperi Germànic. En una de les decisions més polèmiques de la història de l’Església catòlica, el papa va autoritzar la venda d’indulgències; dit d’una altra manera, pagar a canvi de la remissió dels pecats. Hi participen cases bancàries com els Fugger. Pel papa era una fórmula eficaç per recaptar els diners que li costava la construcció de la nova basílica de Sant Pere, però, evidentment l’escàndol estava garantit.
Luter que aviat va comptar amb el suport de prínceps de l’Imperi, delerosos de controlar les Esglésies locals, va escenificar el rebuig a l’autoritat pontifícia cremant la butlla del papa. A Roma el papa va respondre amb l’excomunió del reformador alemany i de tots els seus seguidors.
Tanmateix, l’impuls decidit d’una reforma catòlica arribaria amb PAU III, no era de fet, un model a imitar en la conducta i la moralitat (va tenir quatre fills). Va convertir la seva família en una de les més riques d’Itàlia. Ara bé, era un home amb una gran intel·ligència i sentit de la realitat. Convoca el Concili de Trento ( 1545-1563). Va donar el seu vistiplau a la fundació de la Companyia de Jesús promoguda per Ignasi. Aquest nou orde religiós de sacerdots, va esdevenir la punta de llança de la reforma catòlica o Contrareforma.
Els acords del Concili es van dur a terme amb PIUS V. Aquest papa serà l’antítesi dels seus predecessors nepotistes i mundans. La luxúria i la gala fou desterrada del Palau Apostòlic del Vaticà. Encarna els valors de la Contrareforma. Publica el Catecisme romà, on s’exposa la fe de l’Església catòlica, el Breviari i el Missal. Assegura que arreu del món catòlic es practiqués el mateix culte. Una litúrgia vigent fins als anys seixanta del segle XX.
Durant el govern de GREGORI XIII es van crear seminaris per la formació dels sacerdots, estudis universitaris eclesiàstics i es va dur a terme un nou calendari, el calendari gregorià. Els papes del Barroc van continuar amb l’embelliment del Vaticà. Es porta a terme la idea dels seus predecessors d’una centralitat universal catòlica de Roma que reforçava l’autoritarisme. Malgrat la divisió religiosa de l’Europa occidental produïda en el segle XVI, l’Església romana havia pogut salvar en part, la seva situació reforçant l’autoritat pontifícia i posant ordre en la vida interna de l’Església.
El gran repte, a partir d’aquell moment, seria fer front al poder, cada vegada més aclaparador dels monarques catòlics en les intervencions eclesiàstiques.
Resum de Joan Gurt Vilarrassa, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell Montserrat Lluch
