Avui acabem el curs amb un nivell molt alt, i una considerable assistència de persones, tot per gaudir d'una magnífica conferenciant, la senyora BEGOÑA ALBERDI DE MIGUEL.
A més ens ha delectat amb alguna petita interpretació, que ha afegit encara, si cal, més rellevància a la ja per si sola interessant conferència. Al final, després d’un bon torn de preguntes molt àmpliament respostes per ella, ens ha acomiadat amb l’ària del brindis de la Traviatta que ens ha fet posar dempeus a la major part de la “platea”.
Habitualment, veiem el gènere operístic com una cosa llunyana a nosaltres, als nostres costums musicals, o simplement com alguna cosa massa complexa per a ser escoltada sense mes indicacions. S’acostuma a sentir dir que l'òpera és llarga i que no s'entén. Però... també ens estem al cinema tres hores veient una pel·lícula si cal...
Ens ha enumerat els diferents tipus de veus que trobem en una òpera, així com se sap quin tipus de veu tenim cadascú, que va lligat a la nostra gola, la nou i la llargada del coll… per exemple.
I el perquè a cadascuna d'aquestes veus se'ls assigna un rol determinat.
Les veus poden ser de dones (sopranos (lleugeres, líriques i dramàtiques). mezzosopranos i contralts), i d’homes (tenors (lleugers, lírics i dramàtics), barítons (el “bufo” i el seriós) i baixos, amb un apartat especial per als contratenors i la seva interessant i sorprenent història).
Aquí ens ha cantat amb acompanyament musical d'internet, l’ària “O mio babbino caro” de l'òpera Gianni Schicchi de Puccini. Com ha dit un assistent de la segona fila, ens ha omplert d'emoció i alguna llàgrima.
Les òperes neixen sempre d'un llibret escrit prèviament, on després s’hi posa la música per part del compositor.
Ens va exposar tot lo concisament que va poder els diferents moments històrics i tendències de l'òpera, des de la primera al Renaixement, encarregada per un Mèdici per al casament d'una neboda; seguint per Monteverdi, i ja passant per tots els més coneguts (Rossini, Puccini, Verdi, Wagner, etc ).
.jpg)
Els passatges musicals que identifiquen moments o personatges, s’anomenen “leitmotiv”.
I moltes altres curiositats que porten al fet que l'audició d'una òpera es converteixi en una cosa apassionant.
Si bé és cert que l'òpera requereix escoltar-la prèviament, abans d'anar a veure-la, perquè normalment estan escrites en un idioma que no coneixem. Per això és important escoltar-la prèviament i preparar-se bé perquè tant l'oïda com el cervell, puguin descodificar les melodies i d'aquesta manera gaudir-les i sentir-les amb la intensitat que el compositor pretén.
En definitiva, un final de curs de molts quirats, que ha posat d’acord a tota la diversitat d’assistents a la sessió de clausura del curs.
Resum de Joan Antoni Lledó, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch i cartell de Montserrat Lluch.
