29 d’oct. 2017

Rosa Pavón va parlar sobre COM GESTIONEM LES EMOCIONS. Dimarts dia 7 de novembre.

"Som més emocionals que racionals": frase que va iniciar la conferència. El cervell crea pensaments el 5% conscients i el 95% inconscients, tot generant uns processos químics que repercuteixen en el nostre cos. La Neurologia estudia aquests processos i, en la actualitat, és possible saber les carències que provoquen en el nostre cervell.
L'emoció és un estat mental que es manifesta en el sistema nerviós de manera espontània, en diferents situacions, tot provocant respostes negatives o positives. Les emocions es divideixen en sis categories bàsiques. POR, “anticipació de perill"; SORPRESA, “desconcert, sobresalt"; AVERSIÓ, "disgust, fàstic"; IRA, “ràbia, quan les coses no surten com volem"; ALEGRIA, “sensació de benestar i seguretat" i TRISTESA, “pena, solitud, pessimisme"
Les emocions no les podem evitar, són el resultat de les nostres vivències, però sí que podem aprendre a gestionar-les. Hi ha diferents tècniques per aconseguir-ho: exercicis de respiració, exercici físic i, molt important, la "meditació”, entre d’altres’ ja que n’hi han altres possibilitats. Va esmentar les més importants segons el seu criteri, totes, exercitades, condicionem el nostre benestar personal i social.
Les emocions es classifiquen en positives o negatives, segons com les processi el nostre cervell, "com un ordinador", i contribueixen al benestar o malestar, tot complint comportaments diferents importants d’equilibri i qualitat, o situacions d'estrès, malestar que poden desenvolupar problemes de difícil solució.
Segons molts estudis el cos somatitza les emocions negatives no resoltes: DOLOR EXTREMITATS INFERIORS "desvaloració en la funció materna"; DOLOR EXTREMITATS SUPERIORS. "desvaloració en la funció paternal"; COLUMNA VERTEBRAL "desvaloració de les meves ideals, pensaments, creences"; VERTEBRAS LUMBARS "desvaloració en relació als altres"; HUMER "és l’extensió del cor, desvaloració afectiva si algú marxa del nostre costat; és la responsabilitat com adult, com a mare, pare o com a ésser humà en la societat”; ESPATLLA. "és similar a l'húmer però amb el concepte de protecció”; FÈMUR. "no accepta el pas del temps. l'edat; desvaloració de no poder aconseguir alguna cosa per la nostra edat”; MALUC. "desvaloració per no poder mantenir la nostra posició, els nostres ideals”.
Va acabar la conferència fent esment de la complexitat del tema. Dient que es requerien més xarrades perquè la temàtica era molt amplia. Cal tenir clar que no podem canviar les emocions produïdes pels esdeveniments que ens envolten ni per les situacions que al llarg de la vida viurem, però sí que tenim la possibilitat d'aprendre a gestionar la nostra ment PER ARRIBAR A L’EQUILIBRI COR/CERVELL. Resum Mercè Barnils, fotografia Mercè Gasch.

22 d’oct. 2017

Josep-Lluís Carod Rovira va parlar de CINC-CENTS ANYS DE PROTESTANTISME. Dimarts dia 24 d'octubre.

S’inicia la conferència amb el plantejament dels precedents de dissidència cristiana anteriors a la Reforma. Carod-Rovira assenyala a grans trets la personalitat de Luter i els motius i les bases de les queixes i dels canvis que aporta a la societat alemanya i que s’expandeix per diversos països europeus: Suïssa, el Regne Unit, Anglaterra, Escòcia i País de Gal·les en són alguns, i els principals impulsors d’aquests canvis que van incidir en les bases del pensament i del comportament europeu.
Les diverses denominacions corresponen sovint a l’impulsor del grup, a la visió i estructura de creació. S’han exposat les primeres manifestacions del protestantisme als Països Catalans i les dificultats per al seu arrelament i expansió. Les accions de la Inquisició i la represa protestant. 
La presència de les esglésies van portar la instal·lació del lloc de culte i de les escoles: destaca a Barcelona l’hospital al carrer de les Camèlies a Gràcia. Així, doncs, els equipaments aportaven millores en educació i sanitat que foren els dos eixos de modernitat que van estructurar la promoció social al segle XIX. Cal tenir en compte la feina feta per la premsa com a divulgació. S’ha fet un repàs dels països del món que, en l’actualitat, hi ha arrelada la visió protestant del cristianisme, amb el nombre de seguidors i les aportacions a la cultura, la ciència, la tecnologia i la societat.
Resum de Rosa Serra i Sala, fotografia Mercè Gasch

11 d’oct. 2017

Claudi Mans va parlar de la QUÍMICA DE LA CUINA. Dimarts dia 10 d'octubre.

En Claudi Mans és un gran divulgador de la química en els aspectes més relacionats amb la vida quotidiana. Durant la conferència, ens va enfocar la cuina com un laboratori químic on fem barreges i reaccions utilitzant la calor o el fred. Això ens permet veure els fenòmens que tenen lloc mentre cuinem.

Utilitzem substàncies pures com la sal i l’aigua; barreges simples com l’oli i el vinagre; barreges complexes com salses i la llet; i també objectes que són totes les altres coses com per exemple carn, pollastre...

Els objectes i les substàncies les barregem i, a través d’una operació física o química, en fred o en calent, elaborem els productes gastronòmics.

Amb vídeos filmats pel conferenciant, i els experiments que fa en directe, ens demostra curiositats com per què no s’enganxen les truites en les paelles de tefló, o com es pot fer un ou ferrat sense escalfar-lo. Ens demostra en un experiment perquè els trossets de xocolata s’enfonsen en aigua i en canvi suren en aigua amb gas. En aquest experiment, els trossets primer s’enfonsen i en el fons del recipient s’envolten de bombolles d’aire que fan que la xocolata pugi; quan arriben a la superfície s’allibera el gas i tornen a enfonsar-se.
Fent servir una barreja de licor Baileys amb coca cola (beguda de discoteca), ens fa veure en directe la formació d’una escuma molt persistent, com també la desnaturalització de les proteïnes de la crema de llet que conté el licor, per l’acció del àcid fosfòric que porta la coca cola. No us espanteu que la beguda no es tòxica apart de l’alcohol que conté.
També ens comenta com a través de les reaccions de Maillard, les coccions desprenen aromes i modifiquen els colors i sabors dels productes que cuinem.
Una precaució que hem de tenir és que no s’enfosqueixin els productes a la cuina com per exemple el pa massa torrat o la carn: en aquestes condicions es formen productes que són tòxics. És recomanable no cuinar a més de 150 graus.
Finalment, i com exposa el conferenciant, encara que no siguem especialistes hem d’intentar mirar l’entorn nostre amb ulls científics seguint les pautes:
- Hi ha coses
- Passen coses
- Per què passen coses?
- Que passarà?
Resum Martí Majoral, fotografies Mercè Gasch.