nat a la terra d’Oc, va mostrar una facilitat innata per la música,
els pares que gaudien d’una posició benestant l’envien a l’escola de música dirigida per Louis Niedermeyer, 
on només es podria aprendre orgue o direcció de cors per interpretar exclusivament música religiosa, allà coneix a Camile Saint-Saëns...
que serà un bon amic que li obrirà portes i contactes dels cercles parisencs.
Un fet històric serà la guerra franco-prussiana, que marcarà un abans i un després, de manera general i en totes les arts, la música no n’és una excepció, la reivindicació patriòtica francesa té un impuls importantíssim vehiculat per la Société Musicale Nationale.
Aconsegueix la plaça d’organista a l’Église de la Madeleine, cosa que li deixa poc temps per composar, això ho farà en períodes de vacances.
La seva vida personal no va ser especialment reeixida, fracassos amorosos no li van fer el camí fàcil.
Les coneixences, sobretot femenines, en els cercles parisencs li van facilitar la seva carrera musical.
Un altre fet important va ser el viatge
que va fer amb el seu amic André Messager per conèixer a Wagner i la seva música.
Un xoc excepcional, venien d’una societat musical encarcarada, No a qualsevol llicència, es troben a Bayreuth on descobreixen la llibertat de compondre sense cap trava, tot s’hi val. A partir d’aquest moment, les composicions que escriu són la seva expressió genuïna.
Us posarem uns enllaços per si us ve de gust escoltar l’essència del mestre Gabriel Fauré.
Cantique de Jean Racine OP11 https://www.youtube.com/watch?v=NzUMfVpugq4
Resum i fotografies Esteve Garrell i Homs, altres fotografies també de Mercè Gasch i cartell de Montserrat Lluch.