Enguany, estem vivint una situació de política lingüística que hem fet coincidir amb aquest tema de l’actualitat. El conferenciant ha remarcant la idoneïtat en haver estat comissari de l’ANY TRIADÚ, recentment finalitzat.
-El 1938 és nomenat mestre de la Generalitat i destinat a Granollers, fins al final de la Guerra Civil. D’aquesta època és conegut el seu primer escrit: Dietari d’un Mestre Adolescent, del qual en fa algunes referències.
-Del 42 al 45 va estar convalescent, per tuberculosi, a Cantonigròs. Durant aquest període, fundà el Concurs de Poesia, autèntic motor de la vida literària de l’època fins al 1968.
Torna a Barcelona i treballa a diverses escoles i impulsa la llengua catalana en moltes iniciatives culturals. Fundador de la revista Ariel, tot iniciant altra faceta important: la CRÍTICA LITERÀRIA.
-Del 48 al 50 és lector de català a la Universitat de Liverpool. Quan torna, adquireix un gran prestigi com a crític, sobretot a partir de publicar a l’Editorial Selecta, l’ANTOLOGIA DE LA POESIA CATALANA i l'ANTOLOGIA DE CONTISTES.
-Posteriorment, continua desenvolupant la faceta de crític de la literatura a les revistes Forja, Pont Blau, Vida Nova, Serra d’Or, al diari Avui i en diverses publicacions locals, comarcals i entitats.
Exigent en poesia: cal cercar sempre l’excel·lència, les coses han d’estar ben fetes i 'entre tots ho farem tot'.
Era un home religiós, ell mateix escriu: 'Soc religiós de mena'. D’una indiferència inicial va anar evolucionant: 'Literatura i Cristianisme no són antagònics', va escriure.
-Desplega una gran activitat com a professor de català fruit de la seva preocupació per la llengua, i s’interessa per la formació de professors.
-Impulsor de la 'Junta Assessora' per als estudis de Català. Des d’Òmnium organitza el 'Premi d’Honor de les Lletres Catalanes'. Amb la Generalitat, és membre del Consell d’Ensenyament i Cultura.
-Fundador de l’escola THAU i col·labora amb l’escola Betània...
Finalment, va rebre molts premis a la seva impagable tasca en la llengua catalana: 'Creu de Sant Jordi', el 'Ramon Fuster', l'Atlàntida', 'Premi d’Honor de les Lletres Catalanes', 'Doctor Honoris Causa' (Universitat Ramon Llull), 'Medalla d’Or de la Generalitat', premi 'Crítica Serra d’Or'…
Tant treball i tanta dedicació, tal com vivim la situació de la nostra llengua, fa certa la indicació del títol de la conferència d’avui. UN REFERENT ENCARA NECESSARI.
Text German Cequier, fotografia de Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch.
