24 de maig 2014

Cinta Cantarell Aixendri va parlar de GRANOLLERS, DINS I FORA DE LES MURALLES, 2ª part. Dimarts 27 de maig.

El segle XVI és el de màxim esplendor de Granollers. Es fa la Porxada a la Plaça Major. Es va construir per ser llotja de gra i, des del 1872 al 1968, va ser mercat municipal. Per fer-la es va haver d’enderrocar la part nord de la plaça on vivia la gent benestant, i va caldre expropiar-los les cases. Actualment és l’espai més utilitzat de Granollers.
La conferència va continuar amb un seguit de fotografies antigues, tot comparant-les amb altres d’actuals, quan l’edifici encara existeix reformat o adobat. Ens va ensenyar tot un seguit de places i de cases fent-nos adonar que havien conservat finestres, moltes vegades reubicades, d’altres edificis que ja no existeixen, mènsules, gàrgoles, frisos etc.
Va parlar del Casal dels Tagamanent, dit també del Contestable i també la Casa Gran, del que només es conserva el cos central. D’aquest edifici, situat al costat del Portal de Sant Roc, també es va enderrocar la capella de Santa Magdalena, perquè destorbava. A la plaça de La Porxada hi havia el palau Masferrer i Perpinyà, on actualment hi ha unes galeries. En aquest palau es van organitzar sopars als que va assistir-hi l’arxiduc Carles d’Àustria.
Al segle XIX es construeix la carretera (1848), el ferrocarril (1854) i el cementiri fora muralles (1875). Aquestes obres van fer créixer Granollers a nivell industrial. No només hi havia industria tèxtil sinó també de ferros, sabons, adobs, material elèctric etc. Es construeixen fàbriques com Can Comes, Roca Umbert, Can Torres, Can Molina... Va venir gent d’Almeria per la construcció del ferrocarril. Per construir la nova estació al Pla de Baix, és va annexionar Palou, perquè el terreny pertanyia a ambdós municipis.

Granollers també va tenir muralles de l’època carlina amb una torre enderrocada els anys 70. Per construir la caserna militar van enderrocar el portal de Santa Anna. Hi va estar fins el 1968 en què es va construir el Mercat Municipal. El corrent higienista de l’època va fer construir el cementiri fora de la ciutat, a l’antic convent de caputxins, però el 1894 va ser traslladat, novament, on està ara. Es van construir bonic panteons per part dels industrials rics. En la mateixa línia va ser la construcció de l’hospital, els safareigs públics, també quatre pous d’aigua. Un a la plaça de la Corona, l’altre a la plaça Maluquer i dos a la carretera .
Es van construir escoles com la Pereanton, dels Germans de les escoles cristianes. Habitatges modernistes. Cases d’entitats com l’Alhambra, la Unió Lliberal, el Centre Catòlic, etc. També, i per ordre municipal, es van construir els guarda cantons per protegir les portes de les cases del carros. Resum i fotografía de Mercè Gasch.

18 de maig 2014

Maruja Ballber va parlar de L'OÏDA. Dimarts dia 20 de maig.

La conferència s’ha iniciant tot explicant la doctora Ballbé l'anatomia de l'orella i de l'audició. De fet l'audició és la percepció de les ones sonores que són recollides pel pavelló auricular i que, a través del conducte auditiu extern, arriben al timpà. Després d’una anàlisi descriptiva i tècnica dels procesos que interevenen en la física de la captació del so ha passat a parlar de la seva evolució en la vida humana.
Ha deixar clar que a partir dels 50 anys hi ha un punt d'inflexió perdent oïda. Davant de qualsevol problema cal visitar l'otorinolaringòleg, és important no fer tractament sense tenir un diagnòstic.
En el moment actual tenim molts decibels en el medi (cotxes, música...) que perjudiquen greument la nostra oïda.
Va esmentar algunes de les problemàtiques més actuals. Els acúfens que són sons molt molestos (pitos, xiulets,...) que sorgeixen de forma intermitent: el seu tractament és complex. El vertigen (sistema de desequilibri), els circulars no giren igual i donen una sensació de desequilibri. Les alteracions son degudes a diferents factors; alteració del sistema nerviós, alteració del sistema muscular esquelètic, alteració de l'òrgan del sentit i alteració del sistema cardiovascular. El vertigen pot donar episodis ocasionals i caigudes freqüents. Els tractaments poden ser; preventius (calçat pràctic, bastó, evitar les alçades i llocs foscos) mèdics (vasodilatadors) i rehabilitació ( taules d'exercicis específics) .
Per acabar la doctora ha exposar un test per valorar la situació de l'oïda de cada un dels assistents.
Per animar-nos va fer esment que al llarg de la història hi ha hagut persones sordes que han aportat a la societat moltes millores en el camp de la ciència i en el de la música, com per exemple Edison que els 70 anys va inventar la bombeta. L'oïda és el sentit de la vida. L'any 2015 s'anomenarà l'any de l'oïda. Resum M.Carme Esplugas, fotografia Mercè Gasch

10 de maig 2014

Claudi Mans Teixidó va parlar sobre si MENGEM QUÍMICA? EL SECRET DE LES ETIQUETES. Dimarts dia 13 de maig


Ha enfocat la conferència en tres parts:
1- Reaccions químiques que tenen lloc a la cuina. Cal tenir ben present que en preparar i cuinar els aliments tenen lloc reaccions químiques, que classifica bàsicament en quatre;
- a.- Pardejament enzimàtic, no desitjat. Exemple; les fruites i verdures es tornen negres en ser tallades.
- b.- Caramel·lització. Dissoldre les substàncies a 185º C tornant-se líquides.
- c.- Cràcking i polimeritzacions, no desitjat. Exemple; els aliments que es cremen com el pa formant carbó i altres substàncies indesitjables. 
- d.- Reaccions de Maillard; com la formació de solanina en les patates quan els hi toca el sol. O també les reaccions que tenen lloc en coure alguns aliments a més de 180º C com per exemple les patates que poden formar acrilamida (substancies tòxica) les galetes, pa cereals... També els fregits, rostits i brasejats en arribar a 150º C.
No podem oblidar les reaccions que tenen lloc entre els sucres i les proteïnes, que poden fer variar el color,el sabor i l'olor a més de formar diferents productes, entre ells compostos mutàgens, i també existeix el perill de la pèrdua de aminoàcids essencials.
2- Les etiquetes  Són dissenyades pels fabricants i van dirigides als consumidors, entre els interessos d'uns i d'altres hi ha l'administració que posa ordre mitjançant un control sanitari i legal. En analitzar diferents etiquetes de diferents productes s'arriba a la conclusió que cal llegir-les molt bé perquè no sempre expresen clarament el contingut, ni es visualitza prou bé. És obligatori que portin el nom del producte que no sempre coincideix amb la marca. Els ingredients que sempre han d'estar ordenats de més a menys presència. El valor nutricional és voluntari però cada vegada hi ha més productes que ho tenen. Alerta amb la publicitat no sempre correspon amb l'etiqueta.
3- Els Additius. Substàncies que s'afegeixen als aliments elaborats per conservar-los, millorar característiques o per dotar-los de noves propietats organolèptiques. Es representen per una lletra i un número. E100 son colorants, E200 conservants, E300 antioxidants, E400 emulsionants, espessidors, E900 edulcorants. Actualment de reconeguts n'hi ha uns 1420, des del 2004 s'han afegit 15 i s'han retirat 6. Dels additius es diu que: ha de justificar-se'n l'ús, ha de ser sense riscos, quantitats limitades i no han d'induir a engany. Cal pensar que els seus efectes son molt relatius perquè també depèn de la situació o patologia de cada persona.
El Dr. Mans per acabar ens ha explicat l'anàlisi de diferents productes i els seus components; el vi ecològic del Penedès, l'Actimel, el Danacol, el Densia. Ha estat molt interessant i ha defensat el aliments naturals.
Resum de M. Carme Esplugas, fotografia Mercè Gasch.

3 de maig 2014

Francesc Lozano Winterhalder va parlar del FUTUR DE LA VIDA. Dimarts dia 6 de maig

Perquè ens extingirem? És el plantejament i l'experiència del nostre conferenciant Francesc Lozano Winterhalder, biòleg, Màster en Humanitats i professor de Sostenibilitat i Comerç internacional, la nostra vida a la terra està en perill, si més no, la vida humana.
Donat que la supervivència és la màxima prioritat de tot ésser viu, hem d'arribar a la conclusió que el problema ambiental és el més greu que se li planteja a la humanitat. Com a proposta de solució ens parla del desenvolupament sostenible, en el ben entès de no posar en perill la supervivència de les generacions futures.
Però hauríem de pensar en anar mes lluny i començar a parlar de un desenvolupament hologísticament sostenible, que seria aquell que va més enllà de les qüestions tecnoeconòmiques com podrien ser unes condicions necessàries però insuficients. Seria convenient un desenvolupament basat en les tres paus fonamentals per mantenir un equilibri entre l'home i la natura: la pau interior, la pau social basada amb la justícia, i la pau amb la naturalesa.Cadascun de nosaltres ha de reflexionar i treure les seves conclusions de manera que les seves accions siguin més enriquidores i respectuoses, per trobar un equilibri durador entre els interessos polítics, els comercials, i la supervivència de totes les especies que poblem la terra. Crònica d' Aurora Masat, fotografia de Mercè Gasch


"Francesc Lozano, autor del llibre ¿Por qué nos extinguiremos? Diez claves para preparar el mundo del futuro, va ser membre del "Consejo Directivo de la Asociación Naciones Unidas de España",. A més de fer conferències sobre el tema és consultor per al govern de Colòmbia, juntament amb altres analistas i entitats vinculades al tema, sobre qüestions ètiques i del medi ambient". Entrevista a La Vanguardia, aquí.