Ha començat fent una introducció sobre el que és el càncer, l’ha definit com un creixement descontrolat de les cèl·lules que poden mutar una i dues vegades i que, a partir de la tercera o quarta, esdevé càncer.
Actualment tenim el model biopsicosocial que contempla l'enfermetat però també la vida de la persona per fer més lleugeres les malalties de llarga durada o cròniques. Avui en dia les més freqüents són les de cor, les cardiovasculars i el càncer: de colon, de pròstata, de pulmó i mama. Els tractaments usuals són: la intervenció, la immunoteràpia, quimioteràpia i radioteràpia.
Ha ressaltat el suport psicològic al llarg de les fases de la malaltia; a) diagnòstic, b) tractaments curatius, c) lliure de malaltia, (és diu que s'està lliure de la malaltia, però els controls segueixen), és un dels moments més difícils, d) la supervivència, e) la recidiva, si la malaltia torna aparèixer de vegades el cop és més dur que en el primer diagnòstic i f) el final de la vida.
Els psicooncoòlogs poden treballar en l'àmbit hospitalari, ambulatori o en el domicili famíliar sempre en equips multidisciplinaris. Fan una avaluació de la situació, una intervenció terapèutica (pacient, familiars, treballadors) i un assessorament en recerca i docència
També ha analitzat els models terapèutics;
1.Entrenament en afrontament cognitiu – conductual (relaxació, meditació, solució de problemes)
2.Teràpia psicodinàmica centrada en la qualitat de vida i acompanyar el pacient, (psicoanàlisi)
3.Teràpia familiar sistèmica.
Ha ressaltat que hi ha molts models i que cada persona és diferent i reacciona diferent, és per això que cal adaptar-se a la situació i facilitar el camí per evitar, en la mesura que sigui possible, el patiment emocional.
Per acabar ha destacat la importància de viure aquest procés molt unit tot l'entorn del malalt i ha destacat exemples en positiu i en negatiu. Resum Carme Esplugas fotografía Mercè Gasch.
Actualment tenim el model biopsicosocial que contempla l'enfermetat però també la vida de la persona per fer més lleugeres les malalties de llarga durada o cròniques. Avui en dia les més freqüents són les de cor, les cardiovasculars i el càncer: de colon, de pròstata, de pulmó i mama. Els tractaments usuals són: la intervenció, la immunoteràpia, quimioteràpia i radioteràpia.
Ha ressaltat el suport psicològic al llarg de les fases de la malaltia; a) diagnòstic, b) tractaments curatius, c) lliure de malaltia, (és diu que s'està lliure de la malaltia, però els controls segueixen), és un dels moments més difícils, d) la supervivència, e) la recidiva, si la malaltia torna aparèixer de vegades el cop és més dur que en el primer diagnòstic i f) el final de la vida.
Els psicooncoòlogs poden treballar en l'àmbit hospitalari, ambulatori o en el domicili famíliar sempre en equips multidisciplinaris. Fan una avaluació de la situació, una intervenció terapèutica (pacient, familiars, treballadors) i un assessorament en recerca i docència
També ha analitzat els models terapèutics;
1.Entrenament en afrontament cognitiu – conductual (relaxació, meditació, solució de problemes)
2.Teràpia psicodinàmica centrada en la qualitat de vida i acompanyar el pacient, (psicoanàlisi)
3.Teràpia familiar sistèmica.
Ha ressaltat que hi ha molts models i que cada persona és diferent i reacciona diferent, és per això que cal adaptar-se a la situació i facilitar el camí per evitar, en la mesura que sigui possible, el patiment emocional.
Per acabar ha destacat la importància de viure aquest procés molt unit tot l'entorn del malalt i ha destacat exemples en positiu i en negatiu. Resum Carme Esplugas fotografía Mercè Gasch.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada