 |
| Un moment de la conferència |
Els inuit que significa éssers humans són un dels pobles indígenes que encara conserven moltes de les seves antigues tradicions. Vivint en perfecta simbiosi amb la naturalesa, els inuit han sabut aprofitar els escassos recursos que l'Àrtic els ofereix i s'han convertit en l'actualitat en la societat caçadora més avançada del món.
La religió tradicional dels inuit composta de multitud de rituals, cerimònies i tabús ha permès a aquest poble sobreviure en l'Àrtic respectant i adaptant-se a aquest mitjà tan hostil i extrem sense transformar-lo. El xaman des de sempre ha complert un paper fonamental com regulador de l'equilibri existent entre el món espiritual i el món natural, mentre la mitologia ha mantingut la tradició oral viva i ha servit com vehicle epistemològic de la cultura inuit. Amb l’arribada de l'home blanc a l'Àrtic, els inuit van entrar en un procés d’aculturació traumàtic que va desembocar en una greu pèrdua de la seva identitat cultural.
Els inuit van anar adoptant la cultura material d'Occident, ressentint-se conseqüentment la seva economia de subsistència tradicional. La religió animista va ser substituïda per la religió cristiana i en molt poc temps, els xamans van deixar de tenir un rol social important dintre de la pròpia comunitat. Però els missioners que van arribar a l'Àrtic no tan sols van dur la paraula de Déu als nadius sinó que a més van aconseguir que els inuit poguessin també expressar-se a través de la llengua escrita, fins al punt de convertir-se en el primer poble en la història de la humanitat a eliminar l’analfabetisme. Gràcies a aquest procés de cristianització, els indígenes van rebre una educació occidental allunyada de les seves creences tradicionals i això els va permetre durant les següents generacions convertir-se en la primera ètnia a formar un estat autonòmic modern. El seu model polític segueix sent avui dia el mirall en el qual es veuen reflectits molts altres pobles indígenes que habiten el nostre maltractat planeta.
Actualment els inuit estan intentant recuperar algunes tradicions, adaptant-se als temps moderns i als avanços tecnològics, buscant sempre un equilibri entre aquests dos mons. Això també es manifesta en un sincretisme religiós profund format pel xamanisme i el cristianisme. Malauradament el canvi climàtic torna a convertir-se en un obstacle pel desenvolupament cultural del poble inuit, i els xamans, que actualment viuen a la clandestinitat, estan preparant el seu retorn, doncs creuen que podran ajudar al seu poble a fer front a tots els problemes mediambientals que afecten a l´Àrtic. Per què com diuen ells mateixos. “Qui és tan savi que pot dir que no és veritat allò que no entén”. Francesc Bailón Trueba Fotografia Mercè Gasch
La religió tradicional dels inuit composta de multitud de rituals, cerimònies i tabús ha permès a aquest poble sobreviure en l'Àrtic respectant i adaptant-se a aquest mitjà tan hostil i extrem sense transformar-lo. El xaman des de sempre ha complert un paper fonamental com regulador de l'equilibri existent entre el món espiritual i el món natural, mentre la mitologia ha mantingut la tradició oral viva i ha servit com vehicle epistemològic de la cultura inuit. Amb l’arribada de l'home blanc a l'Àrtic, els inuit van entrar en un procés d’aculturació traumàtic que va desembocar en una greu pèrdua de la seva identitat cultural.
Els inuit van anar adoptant la cultura material d'Occident, ressentint-se conseqüentment la seva economia de subsistència tradicional. La religió animista va ser substituïda per la religió cristiana i en molt poc temps, els xamans van deixar de tenir un rol social important dintre de la pròpia comunitat. Però els missioners que van arribar a l'Àrtic no tan sols van dur la paraula de Déu als nadius sinó que a més van aconseguir que els inuit poguessin també expressar-se a través de la llengua escrita, fins al punt de convertir-se en el primer poble en la història de la humanitat a eliminar l’analfabetisme. Gràcies a aquest procés de cristianització, els indígenes van rebre una educació occidental allunyada de les seves creences tradicionals i això els va permetre durant les següents generacions convertir-se en la primera ètnia a formar un estat autonòmic modern. El seu model polític segueix sent avui dia el mirall en el qual es veuen reflectits molts altres pobles indígenes que habiten el nostre maltractat planeta.
Actualment els inuit estan intentant recuperar algunes tradicions, adaptant-se als temps moderns i als avanços tecnològics, buscant sempre un equilibri entre aquests dos mons. Això també es manifesta en un sincretisme religiós profund format pel xamanisme i el cristianisme. Malauradament el canvi climàtic torna a convertir-se en un obstacle pel desenvolupament cultural del poble inuit, i els xamans, que actualment viuen a la clandestinitat, estan preparant el seu retorn, doncs creuen que podran ajudar al seu poble a fer front a tots els problemes mediambientals que afecten a l´Àrtic. Per què com diuen ells mateixos. “Qui és tan savi que pot dir que no és veritat allò que no entén”. Francesc Bailón Trueba Fotografia Mercè Gasch
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada