19 de nov. 2015

Clara Esquena i Freixas va parlar de PATOLOGIES DEL PODER. Dimarts dia 17 de novembre

La conferenciant ens va fer una relació personatges i de consideracions que calia tenir present per esbrinar les patologies del poder.
En primer lloc Maquiavel, filòsof, situat a la rebotiga del poder, pare de les ciències polítiques, pensador modern. En la seva obra El Princep aconsella a Lorenzo de Mèdici què cal fer per triomfar en política. En aquesta no regeixen els mateixos principis ètics que a la vida normal, cal fer servis el mal i ser cruel, si cal. El segon personatge és Joseph Fouché, parla sobre què cal fer per perpetuar-se en el poder. Home de la revolució francesa.  Cal canviar de bàndol sempre que calgui, cal fingir, aparentar, etc.
Tercera consideració El principi de Peter  o la imparable ascensió de la mediocritat fins que arriba a dalt de tot, on resta. És més fàcil treure’s una persona competent que un inútil.
Quarta, el Síndrome d’Hybris”, tractat per David Owen. Ens va donar una sèrie de trets que van des de l’orgull personal i menyspreu cap a l’altre, la preocupació excessiva  per la projecció pública, la identificació amb l’estat, expressions messiàniques, excés de confiança en el propi criteri, pèrdua de contacte amb la realitat, etc. Va afegir personatges actuals lligats a la doctrina neoliberal.
Cinquena, patologies físiques i mentals dels governants. Aquí ens va nomenar, principalment, presidents del EEUU tot explicant les seves malalties i la seva falta de transparència.
Sisena, perversió de la paraula –manipulació a través del discurs– recolzada pels mitjans de comunicació. Cal mentir, tergiversar la veritat,  emprar un vocabulari equívoc (ni carn ni peix). Va parlar de les campanyes electorals. Del matrimoni entre els mitjans de comunicació, el poder i la banca. De les clavegueres de l’estat. De la manca d’especificació dels governants i dels tertulians, de la grolleria expressiva, de les xarxes socials, què són un arma de doble tall.
Setena, la corrupción i les seves causes. Hi ha causes intrapersonals i interpersonals. El corrupte neix o es fa?. Cal tenir present el país del corrupte i les seves tendències. Causes intrapersonals: perfil de delinqüent, amor al risc, cada persona es guanya el que té, integració en la xarxa de clientelisme, envejós egoista, suspicaç. Es rodeja de mediocres, invulnerabilitat al càstig, cultura del “pelotazo”, etc. Aquí no va caldre nomenar massa personatges nacionals, tothom els teníem al cap.
Vuitena, prevenció de la corrupció. Aquí ens va donar una sèrie de normes prou conegudes com poden ser: transparència informativa, valoració mediàtica abans i desprès, limitar els mandats, mesures per avaluar la corrupció i retornar els diners, recuperar el protagonisme dels ciutadans, no votar només cada quatre anys, fer referèndums, lleis que protegeixin qui denuncia el corrupte, incidir en els models educatius, etc.
La conferència va ser molt interessant. Resum i fotografia de Mercè Gasch.

Cap comentari:

Publica un comentari