El conferenciant va començar tot situant el personatge en el seu espai
dins la societat del s. XIII (1265/1336).
Durant la Baixa Edat Mitjana
Catalunya es va fent com a estat, pertany a la Corona d’Aragó, què té barrada
la seva expansió cap al Nord, així que haurà de créixer cap a la terra on estan
els infidels, València(1238) i Múrcia(1265). Jaume I les conquerirà però el
conjunt d’aquestes terres no formen un imperi, perquè tenen furs diferents i
l’únic lligam és el rei. No serà fins Pere IV, el Cerimoniós, que estarà tot
lligat. Catalunya es pot expandir pel Mediterrani, i així es conquesta
Mallorca, Eivissa i Formentera al 1235-1240. Catalunya té dues indústries: la
del ferro i la dels teixits. Fa comerç amb el països del Mediterrani i el Nord
d’Àfrica i, quan Castella domina l’estret de Gibraltar, pot comerciar amb
Flandes. El Mediterrani és perillós, hi ha pirates i corsaris. Les naus van
armades. Els mercaders tenen contractes i ben aviat es constituirà el Consolat
de Mar (1260) que tindrà 50 localitzacions. El negoci del mar dona molts
diners. Al s. XV sorgirà una nova noblesa, la burgesia. La corona, la noblesa,
l’església i la burgesia són els que tenen la riquesa i el poder. Al
Mediterrani hi ha guerres, però això ja està assumit, els nobles des de ben
petits dominen les armes. Aquestes i les guerres són un bon negoci. L’altra
força són els Almogàvers, infanteria que neix als Pirineus. Són soldats de
frontera, ataquen i s’entornen ràpid.
Ramon Muntaner Sesfàbregas va néixer el 1265 a Peralada d’una família
aristòcrata empobrida. El 1285 la seva casa fou destruïda pels Almogàvers. La Crònica no l’escriu fins que no té 60
anys, després de pensar-s’ho 10 anys. Abans però escriu, el 1322, un Sermó en versos alexandrins i en
provençal per a l’infant Alfons, fill de Jaume I, i que està inclòs dins la Crònica. La finalitat de la Crònica és l’exaltació dels reis del
Casal de Barcelona, i l’elogi de Catalunya i de la llengua catalana. Comença
amb el regnat de Jaume I fins el de Jaume II i Frederic (néts de Pere III). Per
això hi ha guerres que no les explica, així com tampoc és massa fidedigne pel
que fa a nombre d’exercits, mots, ferits etc. La finalitat és la unió (com mata
de jonc) i el perill és la divisió. Hi ha una part que el que explica és la
pròpia experiència. Es pot considerar que té tres parts: la 1a les conquestes
de Mallorca, Eivissa, Formentera, València i Múrcia; la 2a la conquesta de
Sicília amb Pere III el Gran (1282) i els Almogàvers; la 3a la conquesta de
Sardenya (1327), l’expedició a Orient i la fundació del ducat d’Atenes.
El 1274 Jaume I s’hostatjà a casa seva, ell te 9 anys, això va
impactar-lo fortament. En 1287 es conquerí Menorca i la població es va vendre
com esclaus. Ell hi va participar. Va ser militar administrador, feia de banquer, conestable, polític, i cronista
català, va morir a Eivissa el 1336, sent governador. No se sap massa d’on venia
la seva fortuna, va deixar al rei Jaume 12.000 florins, són molts diners per a
l’època. Va estar amb amb Roger de Flor que era templer, de qui escriu una
biografia i va ser cap del Almogàvers, i amb Roger de Llúria. Al llarg de la
seva vida va anar pujant socialment. Resum i fotografia de Mercè Gasch.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada