1 de nov. 2015

Eduard Ocon Csefko va parlar de RAMON MUNTANER: DE GUERRER A CRONISTA MEDIEVAL DE LA HISTÒRIA CATALANA. Dimarts dia 3 de novembre

El conferenciant va començar tot situant el personatge en el seu espai dins la societat del s. XIII (1265/1336).
Durant la Baixa Edat Mitjana Catalunya es va fent com a estat, pertany a la Corona d’Aragó, què té barrada la seva expansió cap al Nord, així que haurà de créixer cap a la terra on estan els infidels, València(1238) i Múrcia(1265). Jaume I les conquerirà però el conjunt d’aquestes terres no formen un imperi, perquè tenen furs diferents i l’únic lligam és el rei. No serà fins Pere IV, el Cerimoniós, que estarà tot lligat. Catalunya es pot expandir pel Mediterrani, i així es conquesta Mallorca, Eivissa i Formentera al 1235-1240. Catalunya té dues indústries: la del ferro i la dels teixits. Fa comerç amb el països del Mediterrani i el Nord d’Àfrica i, quan Castella domina l’estret de Gibraltar, pot comerciar amb Flandes. El Mediterrani és perillós, hi ha pirates i corsaris. Les naus van armades. Els mercaders tenen contractes i ben aviat es constituirà el Consolat de Mar (1260) que tindrà 50 localitzacions. El negoci del mar dona molts diners. Al s. XV sorgirà una nova noblesa, la burgesia. La corona, la noblesa, l’església i la burgesia són els que tenen la riquesa i el poder. Al Mediterrani hi ha guerres, però això ja està assumit, els nobles des de ben petits dominen les armes. Aquestes i les guerres són un bon negoci. L’altra força són els Almogàvers, infanteria que neix als Pirineus. Són soldats de frontera, ataquen i s’entornen ràpid.
Ramon Muntaner Sesfàbregas va néixer el 1265 a Peralada d’una família aristòcrata empobrida. El 1285 la seva casa fou destruïda pels Almogàvers. La Crònica no l’escriu fins que no té 60 anys, després de pensar-s’ho 10 anys. Abans però escriu, el 1322, un Sermó en versos alexandrins i en provençal per a l’infant Alfons, fill de Jaume I, i que està inclòs dins la Crònica. La finalitat de la Crònica és l’exaltació dels reis del Casal de Barcelona, i l’elogi de Catalunya i de la llengua catalana. Comença amb el regnat de Jaume I fins el de Jaume II i Frederic (néts de Pere III). Per això hi ha guerres que no les explica, així com tampoc és massa fidedigne pel que fa a nombre d’exercits, mots, ferits etc. La finalitat és la unió (com mata de jonc) i el perill és la divisió. Hi ha una part que el que explica és la pròpia experiència. Es pot considerar que té tres parts: la 1a les conquestes de Mallorca, Eivissa, Formentera, València i Múrcia; la 2a la conquesta de Sicília amb Pere III el Gran (1282) i els Almogàvers; la 3a la conquesta de Sardenya (1327), l’expedició a Orient i la fundació del ducat d’Atenes.
El 1274 Jaume I s’hostatjà a casa seva, ell te 9 anys, això va impactar-lo fortament. En 1287 es conquerí Menorca i la població es va vendre com esclaus. Ell hi va participar. Va ser militar administrador,  feia de banquer, conestable, polític, i cronista català, va morir a Eivissa el 1336, sent governador. No se sap massa d’on venia la seva fortuna, va deixar al rei Jaume 12.000 florins, són molts diners per a l’època. Va estar amb amb Roger de Flor que era templer, de qui escriu una biografia i va ser cap del Almogàvers, i amb Roger de Llúria. Al llarg de la seva vida va anar pujant socialment. Resum i fotografia de Mercè Gasch.

Cap comentari:

Publica un comentari