24 de maig 2015

Enric Domènech Pardo va parlar de LA RELACIÓ METGE-PACIENT: UN DIÀLEG PERMANENT. Dimarts 26 de maig. .

Picasso 1895
La relació metge pacient és difícil i complicada, es va definint al llarg del temps i de tota la vida.
Es tracta d’una relació interpersonal que s’ha de basar en el diàleg, que és difícil i intricat, i que cal canviar i anar adaptant . Varia si es produeix en un hospital o a una consulta. Es pot produir el fenomen feed back que farà més fàcil la relació o el fenomen iceberg, en el qual el pacient amaga el problema i el metge es fa una idea equivocada del que li passa.


La història clínica surt del diàleg entre metge i pacient, i és la base de tot. Es donen quatre models de relació. 1r.- Paternalista: és el que es donava als anys 50, i en el qual el que deia el metge anava a missa. 2n.- Informativa: el 1972, als EEUU, es va produir el cas Canterbury que va crear jurisprudència, el pacient té dret a ser informat del què té. 3r.- Interpretativa: el pacient té dret a ser informat del què té, però aplicat al seu cas concret. 4t.- Deliberativa: la informàtica ha portat molts canvis en la relació metge pacient. Amb un clic el metge té a la vista la història mèdica del malalt i també la teoria tècnica.
Ara és fa més difícil aquest diàleg. El malalt també pot estar més informat a través d’internet. El metge a més d’informar al pacient ha d’entrar en diàleg amb ell per deixar-lo decidir, consensuar el tractament, per exemple en el cas d’un càncer, si convé o no fer quimio i radioteràpia, parlar dels pros i dels contres del tractament etc. En tot diàleg hi ha silencis que poden ser molt importants. Altres vegades pot no haver diàleg, per exemple quan es produeix una urgència.
La conferència ha anat acompanyada del recital de la poesia de Marius Torres Dolç àngel de la mort i la lectura del poema de Maria Mercè Marsal Covava l’ou de la mort blanca. Resum i fotografia de Mercè Gasch.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada