13 de febr. 2017

Xavier Duran va parlar del VIATGE PER EGIPTE D'EDUARD TODA I GÜELL.Dimarts 14 de febrer.

La vida de Toda és de pel·lícula o de novel·la”. Així s’iniciava la conferència de Xavier Duran que rememorava la fascinant estada del diplomàtic Eduard Toda i Güell (Reus 1855 - Poblet 1941) al país del Nil, cent trenta-tres anys després. Abans, havia estat en terres orientals. Tenia una personalitat extravertida i brillant, capaç de generar materials dels llocs on va estar. Inquiet, despert, amb una intrèpida capacitat i intuïció per saber trobar l’important entre els efectes de la realitat. Ha encisat els amants de l’art;  durant una hora hem viatjat en l’espai amb la visita a Egipte i en el temps perquè ens ha transportat, a través de la fotografia feta per ell i, sobretot, de fotògrafs professionals, a descobrir la primera tomba segellada encara, perquè ell va tenir el privilegi de participar en l’obertura i excavació de Sennedjem a Dayr al-Madīna, Tebes Oest, la primera trobada intacta, esdevenint el primer egiptòleg i arqueòleg català i espanyol. Podem afirmar de Toda que va estar en el lloc adequat, en el moment just. La conferència ha estat un viatge visual sobre imatges d’un país que té una perspectiva història extraordinària on Toda, amb només vint-i-nou anys, hi va viure durant dos anys des que va desembarcar a Alexandria el 17 d’abril de 1884. Va aplegar peces i va consolidar la seva esplèndida col·lecció d’antiguitats egípcies repartida entre la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú i el Museo Arqueológico Nacional de Madrid. La vida i la personalitat d’Eduard Toda fou enigmàtica i excepcional. Va estudiat Dret a Madrid, es va preparar per a entrar al cos diplomàtic i va obtenir plaça de Vicecònsol i Consol. Fa estada a la Xina. Quan retorna a Catalunya, entra en contacte amb el moviment literari català de “La Renaixença” a través de Víctor Balaguer. Aquest fet tingué certa influència en Toda, perquè des d'aquest moment passà d'escriure en castellà al català. Viatger apassionat, escriptor de temes històrics. Va desvetllar l’interès per la cultura catalana de Sardenya. Va deixar el cos diplomàtic es va establir com a home de negocis d’èxit a Londres. A través de la seva vida, va cultivar un amor immens pels llibres i esdevingué un gran bibliòfil. Ja gran, es va instal·lar al monestir d’Escornalbou, al Baix Camp, que va poder fer restaurar, gràcies a una considerable fortuna personal. No va acceptar l’herència del seu pare; primer, perquè no li feia falta però sobretot perquè se n’havia desentès des del seu naixement; en canvi va gaudir del recolzament de familiars i amics. Fou mecenes de diverses institucions del país, va donar importants documents de Domènec Badia, Alí Bei, a l’Institut Municipal d’Història de Barcelona. Fou membre de nombroses juntes i patronats, finalment, el promotor incansable de la restauració del Monestir de Poblet, panteó reial dels sobirans de la Corona d’Aragó. Ha estat una conferència singular en tots els sentits. Resum Rosa  Serra i Sala, fotografia Martí Majoral i Casas.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada