“La vida de Toda és de pel·lícula o de
novel·la”. Així s’iniciava la conferència de Xavier Duran que rememorava la
fascinant estada del diplomàtic Eduard Toda i Güell (Reus 1855 - Poblet 1941)
al país del Nil, cent trenta-tres anys després. Abans, havia estat en
terres orientals. Tenia una personalitat extravertida i brillant, capaç de
generar materials dels llocs on va estar. Inquiet, despert, amb una intrèpida
capacitat i intuïció per saber trobar l’important entre els efectes de la
realitat. Ha encisat els amants de l’art;
durant una hora hem viatjat en l’espai amb la visita a Egipte i en el
temps perquè ens ha transportat, a través de la fotografia feta per ell i,
sobretot, de fotògrafs professionals, a descobrir la primera tomba segellada encara,
perquè ell va tenir el privilegi de participar en l’obertura i excavació de
Sennedjem a Dayr al-Madīna, Tebes Oest, la primera trobada intacta, esdevenint
el primer egiptòleg i arqueòleg català i espanyol. Podem afirmar de Toda que va
estar en el lloc adequat, en el moment just. La conferència ha estat un viatge
visual sobre imatges d’un país que té una perspectiva història extraordinària
on Toda, amb només vint-i-nou anys, hi va viure durant dos anys des que va
desembarcar a Alexandria el 17 d’abril de 1884. Va aplegar peces i va
consolidar la seva esplèndida col·lecció d’antiguitats egípcies repartida entre
la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú i el Museo
Arqueológico Nacional de Madrid. La vida i la personalitat d’Eduard Toda fou
enigmàtica i excepcional. Va estudiat Dret a Madrid, es va preparar per a
entrar al cos diplomàtic i va obtenir plaça de Vicecònsol i Consol. Fa estada a
la Xina. Quan retorna a Catalunya, entra en contacte amb el moviment literari
català de “La Renaixença” a través de Víctor Balaguer. Aquest fet tingué certa
influència en Toda, perquè des d'aquest moment passà d'escriure en castellà al
català. Viatger apassionat, escriptor de temes històrics. Va desvetllar l’interès
per la cultura catalana de Sardenya. Va deixar el cos diplomàtic es va establir
com a home de negocis d’èxit a Londres. A través de la seva vida, va cultivar
un amor immens pels llibres i esdevingué un gran bibliòfil. Ja gran, es va
instal·lar al monestir d’Escornalbou, al Baix Camp, que va poder fer restaurar,
gràcies a una considerable fortuna personal. No va acceptar l’herència del seu
pare; primer, perquè no li feia falta però sobretot perquè se n’havia desentès
des del seu naixement; en canvi va gaudir del recolzament de familiars i amics.
Fou mecenes de diverses institucions del país, va donar importants documents de
Domènec Badia, Alí Bei, a l’Institut Municipal d’Història de Barcelona. Fou
membre de nombroses juntes i patronats, finalment, el promotor incansable de la
restauració del Monestir de Poblet, panteó reial dels sobirans de la Corona
d’Aragó. Ha estat una conferència singular en tots els sentits. Resum Rosa
Serra i Sala, fotografia Martí Majoral i Casas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada