El conferenciant ens explica amb molta claredat el
sistema propi de mesures catalanes que ha ajudat al desenvolupament del país. Catalunya tenia unes mesures d’origen romà que es van utilitzar fins que,
al 1849, les va liquidar la reina Isabel II. Mesurar
és comparar objectes amb certs patrons establerts que anirem comentant en
aquest resum. Les mesures eren locals: van existir unes 700
de diferents repartides en poblacions de Catalunya. Es van escriure en base 10
però és dividien i repetien en base 12.
Per mesurar longituds es feia servir la cana destre que
eren 12 pams destres, equivalents a 2,81 m. Les diferents mides de les
esglésies de Sant Pau del Camp i de Santa Maria del Mar es van mesurar en canes
destres. Per mesurar els terres es passava de pams a peus que era més còmode
pel que mesurava; 4 pams eren 3 peus.
D’aquell temps ve la dita “quedar-se amb un pam de nas” o “ ho tinc ben
apamat”.
Per mesurar les sabates les mides era 3 punts de sabater
que serien 2 cm. Per a les mides tipogràfiques es va agafar el llibre de Cíceró
editat a Venècia el 1469.
Pel que fa les mesures de gra s’utilitzaven recintes
concrets portàtils i el sistema era complex. L’Ajuntament de les localitats
vigilava que es fessin servir les mesures oficials que era la quartera= 12
quartans= 48 picotins= 69.5 litres. A
Granollers la quartera = 8 quartans. Cal esmentar la Lloga del gra que era la
Porxada.
Per mesurar superfícies es feia servir, canes quadrades,
pams quadrats i peus quadrats. També es mesurava per jornal de feina de sol a
sol, especificant si era jornal de tallar herba o de sembrar, i especificant si
era ajudat amb bou o cavall.
Un
sistema per vendre un terreny era mesurar la superfície que es podia sembrar
amb una quartera de gra. Per evitar la picaresca, ja que el gra
es pot escampar més o menys, quan
brotava la planta, un notari verificava que la distribució era correcta i es tancava el tracte. A Granollers la quartera de sembradura
equivaldria a 2.448,2503 m2.
Per mesurar capacitats. El vi es mesurava en porrons, barralons, mallals... un porro era 4 petricons. Granollers tenia les seves pròpies mesures del vi: el barraló de
Granollers serien 121,4 litres. La llet també és mesurava en petricons.
L’oli
a Granollers es mesurava en quarters: 1 quarter = 32 quartons que eren uns 9.27
litres. D’aquestes mesures venen les dites “ploure a bots i
barrals “ o “ ser un tap de barral”.
Quant els pesos, la lliura era la més utilitzada. Una
lliura = 12 unces...400 grams.
Era diferent la lliura de carn (36 unces) o la de peix
(30 unces). Una dita era “el mal ve a arroves i se´n va a unces”. A les
farmàcies una lliura eren 12 unces, i a les joieries 1 unça = 4 quarts =16
argenços = 39 quirats i 1 quirat serien 4 grams.
Per mesurar el temps tenien rellotge de sol, clepsidres, rellotge
de sorra, ciris (temps de combustió) i al final ja mecànics. Aquí és on es
conserva la base 12 amb diferència a les altres mesures que van passar a base
10. La base 12 era més pràctica que la
10, ja que era més fàcil dividir-la en parts; un terç era 4, la mitat 6, 2 terços 8,
3 quarts 9 . En base 10 és més difícil,
ja que les divisions de 10 nomes son 2 i 5.
Els papers es mesuraven en arca que serien 11.000 fulls,
caixa 8.000 fulls i mà que eren 5 quaderns i 25 fulls.
La dotzena era una mesura molt utilitzada (12 unitats)
però hi havia la dotzena de frare que eren 11 quan el frare havia de pagar i 13
quan el frare havia de cobrar.
La
proposta de passar a base 10 va ser francesa:
volien un sistema universal que no fos lligat a les diferents cultures i
fos basat en la mida del quadrant del meridià terrestre.
Per fer la mesura es va mesura el tros de meridià de Dunkerque a Barcelona amb
lo qual Catalunya va tenir un paper fonamental en la mesura i en el naixement
del metro.
Respecte
la diferent amplada de les vies de tren d’Espanya en relació les internacionals
és degut que, aquí, es va utilitzar com a mesura el peu de Burgos.
Van definir que les vies equidistarien 6 peus de Burgos i, com a resultat, son
més amples que les vies internacionals. A Burgos tenien el peu massa gros!
Resum Martí Majoral, fotografia Mercè Gasch, composició del cartell Montserrat Lluch Santacana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada