El seu trasllat a Venècia li permet estudiar les pintures dels artistes famosos, Tintoretto, Veronese... i descobreix la profunditat i el volum, la pintura de l’oli sobre tela, la perspectiva i el color. La seva estança a Roma li permet entrar al cercle cultural del cardenal Farnesio, coneix nous estils dels pintors famosos de l'època i on crea un taller de pintura i fa encàrrecs per esglésies i retrats a personatges rellevants.
Busca trobar un lloc com a pintor per donar a conèixer el seu peculiar estil, viatja a Madrid però s'instal·la a Toledo. Allà farà tota la resta de la seva obra, el Cavaller de la mà al pit, El entierro del Señor de Orgaz...
El Greco sempre a estat un pintor qüestionat. La seva pintura es tan personal i diferent de tots els altres pintors que en tot temps té defensors i detractors. Són obres son inconfusibles, treballa amb les mateixes tècniques dels seus contemporanis però amb un estil únic i diferent. Destaquen en les seves pintures la llum, el color, la composició i la perspectiva, però sobretot es la seva lluita per l'expressió de les figures i el misticisme de la mirada el que les fa diferents i úniques. El Greco, amb els seus cossos eteris, fa sentir en els seus quadres el missatge de la nostre estança mundana entre cel i terra i, ens deixa entreveure la no realitat d'una ànima invisible. Resum Aurora Masat, fotografia Mercè Gasch
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada