De vegades un es desanima en pensar que l'any 2002, al Vallès Oriental hi havia 900 pagesos i que actualment n'hi ha Síntesi de la conferència
Avui ha vingut a l’Aula d’extensió universitària del Vallès Oriental (AGEVO) la Rosa Pruna , presidenta d’ASAJA. Ens ha fet una exposició molt propera del que va estar la seva pertinença com a presidenta de les agricultores d’Europa, a Brussel·les des del 1996 al 2002.
Del lloc que ocupa Espanya a Europa. De com defensa Sarkozy els pagesos francesos. De la situació privilegiada del Marroc. Dels pactes amb Mercasur (Sud-Amèrica), que en certa manera perjudiquen els pagesos espanyols.
De com la globalització pot perjudicar, fent cada vedada els països rics, més rics, i els pobres, més pobres. En tots aquestos pactes hi ha un intercanvi de cromos.
Dins d’Europa hi ha països com França, Holanda, Àustria que defensen els productes nacionals en front dels altres països, estan en el que es diu Km.0. Ara Catalunya també vol implantar aquesta manera de fer (protegir els propis productes). N’hi ha restaurants i certes botigues que ho indiquen (Km. 0).
Calen lleis més protectores dels interessos de cada país, i que considerin l’agricultura i la ramaderia al mateix nivell que el petroli o cert productes bàsics. Aviat es farà una nova llei sobre aquest sector a nivell de la Unió Europea i caldria que els representants espanyols anessin més ben preparats que la vegada anterior.
El passat dimarts, dia 1, els assistents a la conferència de la Rosa Pruna vàrem tenir el goig d’escoltar una persona que coneix a fons el tema de què parla: la situación de la pagesia i de la ramaderia, no només a casa nostra, sinó també a l’estat i a la UE.
ResponEliminaEns va oferir una panorámica interessantíssima de com s’estan gestionant, des dels diversos nivells de govern, els temes relatius al sector Primari. El més important, perquè d’ell depenem tots, i d’ell depenen, també, els qui dia a dia, hi dediquen els seus esforços, de vegades amb resultats ben poc satisfactoris. És evident que hi hagut alguns encerts en la gestió, però també molts desencerts.
Una de les idees que va quedar clara –totes ho eren prou, però- és que ningú hauria de tenir dret a a especular amb allò que menja el poble: els cereals, per exemple.
Consumir allò que és global, o consumir allò que trobem a prop de casa i que és part del que ha estat l’alimentació tradicional de qualitat; el que s’anomena “Quilòmetre zero”. O bé preus molt asequibles i qualitat sospitosa, o preus raonables per donar alè al sector que ha estat el bressol del nostre país. D’allí d’on pràcticament tots procedim en un momento o altre de la nostra historia: la Pagesia.
Martina