2 de març 2011

Mercè Riera va parlar sobre Què és el que ens dóna sentit al viure? el dimarts dia 8 de març

El Xiprer, la casa d’acollida que funciona des fa 10 anys a Granollers, és la casa de tots. S’ha convertit en un centre de donar i de rebre.
Donar escalfor, aliments, caliu familiar, i rebre tendresa, somriures, cares agraïdes.
Fins ara els més desvalguts i marginats de la nostra societat eren els seus usuaris, ara amb la crisi, hi ha gent que ha perdut la feina, o tenen problemes amb la vivenda i les ajudes estatals no els arriben.
Els voluntaris són jubilats de totes les escales socials, mestresses de casa, viudes que troben alegria i consol en posar el seu temps a disposició de les persones que no han tingut tanta sort com ells.
El fet d’ajudar els altres dona sentit a les nostres vides, compartir la taula amb aquestes persones que moltes vegades viuen al carrer, és una manera de compartir la vida.          Síntesi de la conferència
Mercè Riera va venir a parlar a l’Aula d’AGEVO. No és senzill reflectir amb paraules el que un/a sent escoltant la Mercè. Ella s’adreça al cor de casdascun/a i segur que ens està dient coses molt diferents, depenent de l’estat d’ànim amb què l’escoltem.
La Mercè va sentir la crida a Estimar -l’Explosió d’Amor, diu ella-, d’ençà del naixement de la  primera filla, discapacitada. La varen seguir dos fills més, i encara un altre, que també sofria una discapacitat. El negoci tampoc els va anar bé; varen tenir problemes econòmics. En aquestes condicions, és molt probable que qualsevol altre parella hagués sofert tant que, fins i tot, podria haver caigut en estats depressius d’aquells que impulsen a la negativitat..
Però hi havia aquella Força interior, aquella Explosió d’Amor que la impulsava. El Xavier, el marit, va entendre el que ella volia,  i també el grup de companys que compartien la seva idea, i que l’han ajudada a tirar endavant.  Es tractava d’un lliurament total i absolut als més necessitats.
I a partir d’aquí, i gairebé miraculosament, cada dia han pogut donat de menjar a qui tenia fam, de beure a qui tenia set i fins i tot sostre a qui no en tenia.
La Mercè  i les seves paraules varen provocar, no només l’atenció sinó també l’emoció de les nombroses persones que la varen escoltar.
Martina

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada