8 de febr. 2011

Joan Díaz va parlar dimarts dia 15: De la crisi global a la particular espanyola: perspectives i oportunitats

La nostra societat gira al voltant d’un eix que porta per nom “economia”. La mateixa etimologia de la paraula, composta de les gregues oikos (casa) i nomos (llei) ens insinua que es tracta d’una regulació de convivència, que té el seu origen en la llar. L’economia, que se centra en la filosofia i l’ús del diner, és un instrument molt protagonista en la pau de món. Quin paper hi juga la crisi i perquè es produeix? És la filosofia que ens cal saber i aprofundir.

Cliqueu la imatge per ampliar la informació

Un moment de la conferència i una síntesi de les idees exposades
L’actual crisi econòmica, iniciada l’any 2007, començà als EEUU d’Amèrica i a Espanya. La raó cal buscar-la en un comportament poc racional del preu real, degut a una actuació irracional dels agents comercials, a la manipulació de la informació i a les mentides sobre el mercat. (Com si el preu dels pisos, per exemple, més aviat pujarien i no es pedreria el seu valor).
Comença com una bombolla als EEUU, que sembra el pànic, la por i la histèria.
La primera bombolla de la que es té notícia és de l’any 1577 i fins a l’actual del 2011 se n’han produït cinquanta. Les més importants han estat la de l’any 1929, de la que els EEUU van trigar 20 anys a sortir-ne i la japonesa de 1985, que en trigà uns deu. La crisi espanyola es deu a una bombolla immobiliària, que no fou reconeguda en el seu temps pel govern i per tant una mala actuació política l’ha agreujat i no es preveu la seva durada. Les entitats més perjudicades, les Caixes, pel seu volum immobiliari. La situació actual és molt decebedora perquè
                                             -no creixem
                                             -l’atur continua creixent. El dels joves és d’un 42%
                                             -manca de reformes estructurals
                                             -manca de crèdit
                                             -manca de confiança (molt important)
La sortida de la crisi no és viable sense una reforma racional del mercat del treball.                                             Joan Sala

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada