13 d’oct. 2019

Irene Cordón va parlar de L'EPOPEIA DE GUILGAMESH. Dimarts dia 15 d'octubre.

La conferenciant, abans d'entrar en l’explicació de l’Epopeia, ens situa en el seu context històric: Mesopotàmia. Una zona regada pels rius Tigris i Èufrates on sorgiren els primers imperis. Les antigues cultures de Sumèria, Imperi Babilònic i Assíria. En unes excavacions, que tenen lloc durant el segle XIX, es va trobar a la ciutat de Nínive la biblioteca d’Assurbanipal, on havia estat situat el palau reial. Es considera la primera biblioteca. Aquest monarca va regnar entre el 669ac i 627ac. Assíria no només era, en aquells moments, una potència militar sinó també cultural. Entre altres restes, hi van aparèixer unes onze tauletes d’argila amb escriptura cuneïforme
Un cop feta la introducció històrica la conferenciant passa a explicar-nos el contingut d’aquestes tauletes on es narra l’Epopeia de Guilgamesh. En faig una breu síntesi. Es tracta d’una Epopeia que inclou la més antiga reflexió sobre la condició humana. El poema té una doble rellevància. Per una banda inicia la primera literatura coneguda de la humanitat. Les tauletes conservades són els fragments d’escriptura cuneïforme més antics del món. Per altra banda, son una profunda, sàvia, antiga i actual reflexió sobre el què son i com han de viure els humans.  
Gilgamesh fou rei de la ciutat sumèria d’Uruk, Mesopotàmia, cap el 2600 a.c. El poema, dividit en onze tauletes, és una idealització posterior d’aquest personatge. Les sis primeres tauletes narren la recerca de la glòria per part de Guilgamesh i el seu amic Enkidu però, obtinguda la gloria i la fama, Enkidu mor. En les cinc tauletes restants, Gilgamesh plora el seu amic i, ara, ja no cerca la glòria sinó la immortalitat. Però aquesta recerca també es manifesta insensata, cap humà pot defugir la mort. A Gilgamesh, però, se li ofereix la possibilitat d’una bona vida humana.  
La influència d’aquesta epopeia s’ha detectat en certes narracions de l’Antic Testament (el Diluvi), també en l’Odissea d’Homer... Guilgamesh és el representant i el model de cada membre del gènere humà. És la recerca desesperada al problema de la mort. L’Epopeia de Guilgamesh és, abans que res, el drama de la condició humana personificada en el vell rei d’Uruk amb les seves aventures, els seus somnis, les seves esperances, els seus esforços, les seves penes i, al final, els seu fracàs resignat. 
Resum Joan Gurt Vilarrasa. Fotografia Esteve Garrell. Composició del cartell Montserrat Lluch Santacana.

Cap comentari:

Publica un comentari