8 de set. 2019

Anna Ballbona i Puig va parlar de TOMBARELLES EN LA PREMSA CATALANA: QUÈ HA CANVIAT? De Xammar al digital. Dimarts dia 1 d'octubre,

La premsa catalana durant els últims 20 anys ressegueix els principals canvis que s’han donat en el sistema de mitjans de comunicació català, amb especial atenció a la premsa escrita i el que ha significat l’eclosió del digital.

Avui dia, és complicat mantenir la atenció davant l’allau de notícies que rebem per tots els mitjans (TVE, radio, diaris en paper i digitals, xarxes socials...). Les notícies d’avui, encara que siguin de catàstrofes, demà no són res i, si passem al món de la política, les “fake news” estan intoxicant-nos contínuament. Sempre han existit les mentides, però ara corren com la pólvora i els periodistes tindrien que blindar-se davant d’aquesta situació.
Al llarg dels últims anys, els periodistes han passat d’anar a les rodes de premsa amb bolígraf, paper i disposant d’un temps per reflexionar la notícia, a l’ordinador que envia la notícia al moment, sense el temps necessari per pair-la. Avui dia, la industria comunicativa dona la impressió que omple tots els forats del temps.
Als anys 90 hi havia grans periodistes de diaris, i les tertúlies per la radio-TVE eren diferents. Ara s’omplen les hores de radio i televisió amb moltes més tertúlies i amb un perfil de tertulià  nou. Hi ha el tertulià de partit, que diu el que la gent vol escoltar i el twitaire que passa a tertulià i articulista. Aquests últims, els fitxen de twiter o instagram a partir del número de seguidors que tenen. En resum, la banalització i falta de rigorositat ha esquitxat el periodisme.
Més o menys a partir del atemptat de les torres bessones, s’engega l’època de la consparanoia; per una part es propaguen filtracions interessades i també comencen les notícies sobre la nostra pròpia seguretat personal: què hem de menjar, quin model de salut hem de tenir, amb quin esportista ens hem de fixar... Moltes coses que ara són notícies abans no ho eren.
Per ajudar a comprendre aquesta realitat frenètica, la conferenciant Anna Ballbona fa una incursió en la tradició periodística catalana a traves d’un dels seus màxims exponents com és el vallesà i rodamón Eugeni Xammar.
Com a darrera reflexió, la conferenciant apunta que els ciutadans hem de tenir més pensament crític davant les notícies, incloent-hi les dels  periodistes de mitjans fiables. Les notícies les hem d’analitzar a través de diferents fonts d’informació.  Resum Martí Majoral, fotografies Mercè Gasch.

Cap comentari:

Publica un comentari