Frederic Sesé va parlar del NADAL A LA MÚSICA TRADICIONAL. Dimarts 16 de desembre.

Frederic Sesé ens va fer una classe magistral sobre la música tradicional.

Ens va fer descobrir el naixement de l'Art. Les seves diferents branques: pintura, escultura, arquitectura... Literatura, MÚSICA i el seté Art, el cinema.
El Nadal es present a totes aquestes Arts. Els quadres de tot temps, amb la Verge i el Nen, els Mags, els pastors... La portalada de la Sagrada Família, amb el Naixement i els àngels cantors...
Els inoblidables contes i poemes de Nadal...
I la Música. Cada època amb el seu estil: gregorià, renaixentista, barroc, romàntic, noucentista i contemporani.
Hem pogut escoltar tres versions diferents d’una mateixa obra i apreciar les diferències d’autor i elements musicals segons el segle XVI, XVIII; XIX o XX. Hem escoltat la música de Nadal de Bach i Haendel. La popularíssima cançó “Navidades Blancas” cantada per Bing Crosby, també “Santa nit” en una versió única amb els tres tenors, Carreras, Pavarotti, Plàcido Domingo. La cançó de Nadal de John Lenon o bé la típica cançó del “trineu” a ritme de jazz.
En acabar la conferència, tots estàvem realment plens del goig vertader del esperit de Nadal. Resum Aurora Masat, fotografia Eva Casals

LES MALALTIES DEL COR protagonistes de la Marató de TV3. Dimarts 9 de desembre.

Aurora Masat va tenir l'amabilitat d'explicar les seves vivències a Egipte davant l'emergència del conferenciant aparaulat.

Jordi Llorens i Estapé va parlar sobre BIRMÀNIA, EL REGNE DEL SOMRIURE ETERN. Dimarts 2 de desembre.

Al llarg dels diferents viatges he conegut moltíssimes persones que han aparegut i desaparegut de la meva vida i l'únic record que te’n queda és una fotografia. Aleshores, ¿per què no tornar després de molts anys per retrobar aquestes persones que, d'una manera o altra, han influït en el teu viatge i, de vegades, en la teva vida?. Aquest és el cas del monjo birmà que vaig fotografiar a un monestir de teca a Mandalay. Per això aquesta historia ens portarà a viatjar junts a Birmània i coneixerem el país amb l’excusa de la recerca del monjo després de 15 anys, ho aconseguirem?.

Rodejat d’antics misteris i llegendes, la fabulosa Terra de l’Or és un dels països més originals i exòtics d’Àsia que ens ha ofert magnífics llocs arqueològics com Bagan on milers de pagodes sobresurten de les planures; llampants pagodes daurades de jade i de robi on la gent fervorosament va a pregar al seu Buda, a destacar la pagoda de Shwedagon a Yangon, la capital; llacs idíl·lics com Inle on els pescadors cultiven en illes flotants i remen amb les cames; immensos arrossars; i més de 135 grups ètnics, cadascun amb els seus propis costums i tradicions. Myanmar, un paradís per descobrir, guarda zelosament tot un encant oriental. Però per als qui viatgem en contacte amb la gent és, bàsicament i de principi a fi, el regne del somriure etern. Un somriure etern on ara els entenc més per l’última ensenyança de Buda que segueix el sender de la perfecció i el benestar, diu així:
"Allò que som avui prové dels nostres pensaments d’ahir, i els nostres pensaments actuals construeixen la nostra vida de demà: la nostra vida és la creació de la nostra ment." Síntesi Jordi Llorens, fotografía Mercè Gasch.

Enric Garcia Pey va parlar sobre com CONÈIXER GRANOLLERS A TRAVÉS DELS SEUS NOMS. Dimarts 25 de novembre.

El conferenciant ha començat fent una presentació de la nostra comarca, el Vallès Oriental, tot dient que Granollers es troba a la plana del Vallès entre la Serralada litoral i la prelitoral. Ha emmarcat els límits de la comarca; cap el sud i l'est tenim el Montnegre, el Corredor, Sant Mateu, Céllecs etc. Que estan units formant un fragment de la Serralada litoral. Cap el nord tenim l'imponent Montseny, Puig graciós, els Cingles etc. El massís del Montseny, un altre dels límits comarcals, on distingim el Turó de l'Home, la Calma, Tagamanent, i dels Cingles, els de Bertí, entre el riu Congost i la riera de Tenes i els de Gallifa entre aquesta i la riera de Caldes. Els Cingles no són un altre límit de la comarca. El Vallès Oriental s'estén més enllà i agafa una bona part de l'altiplà que geogràficament formaria part del Moianès.
Granollers i els seus noms. El nom més antic de Granollers és Semproniana. La delimitació de les comarques no depenen només dels accidents del relleu. Són molt importants les activitats socials i econòmiques, bàsicament els mercats. Granollers ha estat de sempre una població de mercats i ens ho demostra el nom de diferents places; Pl. de les Olles, Pl. D'Oli, Pl. del Gra, Pl. dels Porcs, Pl. de les Gallines. Actualment alguns es mantenen.
El Sr. Garcia Pey ens ha fet gaudir d'un reportatge fantàstic de les dues Serres que delimiten Granollers, la de Llevant i la de Ponent, tot observant les seves diferències geogràfiques. Llevant; Pinós, Puig de les Forques, Puig Oriol, Creu dels Caputxins, Camí de Bell-oc, Serra Ginesta, Can Grau, Camí se Santa Quitèria... Ponent; verneda i torrent de Can Gili, Serra Llisa, Can Marçal, Camí de l'Escanyat, Font del Ràdium, St. Nicolau...
Per acabar ha animat als assistents a fer preguntes o donar visions personals amb força participació. Resum Carme Esplugas, fotografia Josep Rovira.

Entrevista a Enric Garcia Pey publicada a aravallès.cat "Vint-i-cinc llibres de toponímia publicats i algun més d'escrit. La idea inicial era fer l'inventari de la toponímia de tota la comarca. I per fer-ho, calia anar poble per poble. Per això s'han anat publicant treballs concrets, fins al moment de 25 dels 43 pobles de la comarca. Jo delimito cada terme municipal, i després, a l'hora de fer l'inventari, faig casar un poble amb l'altre, ja que hi ha molts topònims que són comuns, que es troben en més de dos i tres municipis..." 

Marc Heilbron Ferrer va parlar de la HISTÒRIA DEL VALS, STRAUSS. dimars 18 de novembre.

Ha començat tot exposant una panoràmica sobre la cultura musical que es respirava a Viena de mitjans a finals del segle XIX. L’emperador Francesc Josep manté per molts anys, amb fermesa , les regnes del país i uns súbdits disposats a adquirir després del seu treball unes hores d’oci compartit socialment, gaudint dels dolços, la música i el ball.
En aquest ambient sorgeixen dues figures que faran un canvi en el món musical i en el ball popular vienès, Lanner i Strauss. Tots dos músics, directors d’orquestra i compositors. Interpreten danses com la “polka”, el “galop”, el “ländler” i el “vals”. Amb el “ländler” comença la novetat de ser una dansa escandalosa (el noi posa les seves mans a la cintura de la parella) donant voltes al ritme de la música.
El vals agafa els elements del “ländler” amb el màxim d’encert sobretot per part d’en Joham Strausss pare, com en el seu continuador, Joham Strauss fill. El vals serà un dels balls mes acceptat per tots els estaments socials, cortesans, burgesos i treballadors. En Joham Strauss fill va donar a conèixer el vals en diferents gires per les principals ciutats culturals d’Europa: París, Londres, com per Itàlia i Estats Units. També va composar valsos cantats o corejats, i dues “operetes”, comèdies cantades de valsos encadenats.
Cada any per l’u de gener tenim la possibilitat de gaudir del vals vienès amb el concert que ens ofereix la televisió des de Viena amb un extraordinari concert d’Any Nou. Resum d’Aurora Masat, fotografia de Mercè Gasch.

Manel Mateo Doll va parlar sobre l'ENGINYERIA D'ORGANITZACIÓ TANT A L'EMPRESA COM A CASA. Dimarts 11 de novembre.

Ha començat veient exemples de problemes a resoldre i com l'Enginyeria d'Organització proposa donar-los resposta. Per a això ha definit què és producció (gairebé totes les activitats, excepte potser els actes de destrucció com la guerra i el genocidi, es poden dir – producció. Per exemple, el transport, que es pot dur a terme en dos dominis, espai i temps, és producció”, Elmaghraby, 1966) i què és un sistema productiu en sentit ampli (incloent el sistema logístic, per tant, des de proveïdors a clients). Una manera convenient de classificar el conjunt de problemes de gestió d'aquests sistemes productius utilitza com a referència dues grans categories de decisions; a grans trets , les de mitjà–llarg termini i les de mitjà–curt termini. És a dir, les relacionades amb el funcionament i control del sistema (decisions de direcció de les operacions).
També ha esmentat que per resoldre problemes d'organització cal tenir present: les dades que cal recollir, prendre decisions, marcar l'objectiu i considerar les limitacions.
Ha fet una breu pinzellada de la gestió d'estocs o la planificació, considerant-la vital per gestionar recursos.
Ha acabat exposant el que s'estudia avui en dia: problemes de distribució, problemes de transport, problemes de programació de manteniment, problemes de gestió en sanitat, problemes de gestió de recursos, problemes de smart cities (recollida intel·ligent d'escombraries) i problemes de repartiment. Resum Carme Esplugas, fotografia Montserrat Lluch.

Mercè Pascuet Sitjes va parlar del SUPORT PSICOLÒGIC AL DIAGNÒSTIC DEL CÀNCER, dimarts 4 de novembre.

Ha començat fent una introducció sobre el que és el càncer, l’ha definit com un creixement descontrolat de les cèl·lules que poden mutar una i dues vegades i que, a partir de la tercera o quarta, esdevé càncer.
Actualment tenim el model biopsicosocial que contempla l'enfermetat però també la vida de la persona per fer més lleugeres les malalties de llarga durada o cròniques. Avui en dia les més freqüents són les de cor, les cardiovasculars i el càncer: de colon, de pròstata, de pulmó i mama. Els tractaments usuals són: la intervenció, la immunoteràpia, quimioteràpia i radioteràpia.
Ha ressaltat el suport psicològic al llarg de les fases de la malaltia; a) diagnòstic, b) tractaments curatius, c) lliure de malaltia, (és diu que s'està lliure de la malaltia, però els controls segueixen), és un dels moments més difícils, d) la supervivència, e) la recidiva, si la malaltia torna aparèixer de vegades el cop és més dur que en el primer diagnòstic i f) el final de la vida.
Els psicooncoòlogs poden treballar en l'àmbit hospitalari, ambulatori o en el domicili famíliar sempre en equips multidisciplinaris. Fan una avaluació de la situació, una intervenció terapèutica (pacient, familiars, treballadors) i un assessorament en recerca i docència
També ha analitzat els models terapèutics;
1.Entrenament en afrontament cognitiu – conductual (relaxació, meditació, solució de problemes)
2.Teràpia psicodinàmica centrada en la qualitat de vida i acompanyar el pacient, (psicoanàlisi)
3.Teràpia familiar sistèmica.
Ha ressaltat que hi ha molts models i que cada persona és diferent i reacciona diferent, és per això que cal adaptar-se a la situació i facilitar el camí per evitar, en la mesura que sigui possible, el patiment emocional.
Per acabar ha destacat la importància de viure aquest procés molt unit tot l'entorn del malalt i ha destacat exemples en positiu i en negatiu. Resum Carme Esplugas fotografía Mercè Gasch.

Carme Barbany va parlar de SOTA LES LLAMBORDES, UN JARDÍ. Dimarts 28 d'octubre.

Carme Barbany, que és escriptora i relatora de contes infantils, va començar dient que és molt més complicat fer una narració per a adults, i ens va anar explicant com es va gestar aquesta novel·la.
Quan l’Ajuntament de Granollers va voler editar quatre moments de la història de la ciutat, va buscar quatre historiadors i quatre escriptors per a que ho fessin.
El seu llibre és el tercer de la sèrie i està situat als anys 60, concretament del 1967 al 1968. Josep Llobet va ser el seu historiador i va entrevistar moltes persones que van viure en aquells anys. Ella era una nena però va sentir parlar de la guerra.
La novel·la junta dues generacions, una que va viure la guerra i l’altre que n’havia sentit parlar. Va voler fer una novel·la de sentiments i d’afectes, en la qual les protagonistes, la Mar i la seva tieta Lola, fossin dones, catalanes i mediterrànies.
El Granollers que explica té dues vessants, una de gent que viu en cases de pedra i que sempre han viscut allà, i l’altre de gent, en bona part nouvinguda, que viuen en pisos. Parla del Granollers amagat, de les classes de català, dels escoltes, del casino, de l’esbart dansaire, de gent que s’apuntava al que era català. Un altre Granollers de mercat, de cinema, de balls de festa, de gent que volia passar-s’ho bé.
També parla del moment històric viscut: la guerra era encara molt present per a uns, però hi havia altres que volien oblidar, i encara d’altres que volien tornar a abans de la guerra. La novel·la narra un fet verídic, que va ocórrer al 1968, quan van ser detinguts tres joves que lluitaven per la democràcia i que van ser denunciats.
L’autora acompanyava la conferència tot llegint fragments de la seva novel·la. Resum i fotografia de Mercè Gasch

Pere Andreu Jariod va parlar de LES MÚSIQUES DE 1714. Dimarts 21 d'octubre.

Pere Andreu Jariod, que ja ens ha visitat en altres ocasions, des del 1999 desenvolupa la seva activitat sobretot dins del camp de la divulgació musical, en àmbits escrits, radiofònics i educatius. Ara ens ha parlat de LES MÚSIQUES DE 1714.

Músiques entre bombes i guerra, entre un moviment polític convuls, es desenvolupa a Catalunya una descoberta cultural.

El fet de tenir com a rei l'arxiduc Carles d'Austria, Barcelona es converteix amb Cort, cosa que ens pressuposa tot un muntatge de càrrecs cortesans.

El rei, de família entusiasta per la música, acostumat a la cort de Viena, s'estableix a Barcelona amb un seguici de músics italians, virtuosos del instrument del violí, interpretes de Vivaldi, Corelli i altres compositors del barroc.

Els acompañen compositors, llibretistes, que donen a conèixer un nou estil als músics catalans. Estan oberts a conèixer les primeres òperes italianes, les cantates, la música de càmera.

Cremona amb Stradivarius i Guarnerius construeixen els violins amb una perfecció desconeguda fins a les hores, la músic se'n serveix de forma extraordinària

La música popular catalana i la música sacra reben una embranzida de la novedosa música italiana, canviant tant en la composició com els instruments.

En resum, el 1714 es la desfeta del nostre país, però en cultura i sobretot música fa un nou pas endavant tot i les tragèdies i repressions suportades. Resum Aurora Casals, fotografia Montserrat Lluch

Pilar Saura va parlar de L'ATENCIÓ ALS MALALTS CRÒNICS. Dimarts 14 d'octubre.

L’augment de l’esperaça de vida a Catalunya en els darrers anys ha anat en paral·lel amb la disminució de la mortalitat i a un augment de la morbiditat i de la patologia crònica, que es manifesta en un 74% de la població adulta. És per aquesta incidència que les malalties cròniques com l’artrosi, el mal d’esquena, la hipertensió, el colesterol elevat, les migranyes, l’ansietat etc. són un dels problemes prioritaris en matèria de salut. Les malalties cròniques precisen d’una coordinació entre els nivells assistencials, tant pel que fa a matèria en prevenció, com de tractament personalitzat i d’orientació dels pacients que les pateixen.