La
introducció, es una breu referència a l’experiència personal amb les Aules com a vertebradores, amb els usuaris actius
de les xarxes i també amb la gran participació cívica, tots ajuden a la cohesió
social.
Parlar de
bones notícies, sembla contradictori, com si fos un OXIMORON. Tenim el pensament
tant arrelat en general amb el “abans estàvem o vivíem millor” que, a partir
d’aquí, les afirmacions vindran acompanyades, sempre, de dades estadístiques i
estudis contrastats.
És el DESCRÈDIT de l’OPTIMISME: les bones notícies no
venen i, en canvi, parlar de les desgràcies dels altres i rebaixar-se fins a la
morbositat periodísticament parlant, ven
i atrau més l’atenció.
Aquí tenim un
ranking que sorprèn força, un estudi del ‘Mail Online’ sobre els nivells de
salut mental que posa Catalunya molt per davant dels països escandinaus. Una
dada curiosa: el 1970 hi van haver 5 morts per 1 milió d’habitants en accidents
aeris, en el 2015 van baixar a 0,05 morts x milió, una reducció de 100 vegades
menys, tots sorpresos. Això s’explica per què en la nostra vida quotidiana
tenim integrades unes rutines que només ens fan reaccionar a la sorpresa. Resulta
que les SORPRESES ens INCOMODEN.
PERQUÈ TRIOMFEN
LES MALES NOTÍCIES? Perquè confonen la crítica amb el catastrofisme. Com MÉS
SERVEIS TENIM, MENYS SATISFETS N’ESTEM. Ara exigim respostes immediates.
MANIPULACIÓ
EMOCIONAL com els anuncis d’ONG amb imatges extremes. I així COM MÉS RICS MÉS PESSIMISTES,
per por a perdre el que es té.
OPTIMISME
LOCAL versus PESSIMISME GLOBAL Ara entrem de ple a les Bones Notícies repassant
les fonts de bones notícies, on estem en general en una corba ascendent de progrés: qualitat de
vida, hàbits de vida saludable ( alimentació, medecina, exercici, accés a la
formació i cultura). Per estadística cada hora que passa incrementem en 10
minuts la nostra esperança de vida, que actualment està en 82 anys els homes i 84 les dones.
Reducció molt important de la MORTALITAT INFANTIL, el 1.800 un 40%, contrasta
amb el 2015 un 5% abans dels 5 anys. POBRESA EXTREMA: el 1820 amb una població
de 1.000 milions d’habitants, gairebé la majoria eren pobres extrems; el 2015
amb 7.000 milions habitants cau la pobresa a 0,5 mil milions, hi ha contribuït
de manera decidida l’alimentació. DESNUTRICIÓ, una dada a tenir en compte, des
de 1991 a 2015 s’experimenta una reducció significativa del 50%.
ALFABETITZACIÓ,
el 1800 un 90% d’analfabets, en el 2015 estem per sota del 20%. Continuem
exposant temes tant punyents com
EDUCACIÓ
BÀSICA, DEMOCRÀCIA, ÍNDEX DE DESENVOLUPAMENT HUMÀ, DISTRIBUCIÓ DE LA RIQUESA,
PROTECCIÓ DELS DRETS HUMANS, HOMICIDIS, ARMES NUCLEARS, i MORTS EN GUERRES, on
també amb dades contrastades veiem una disminució progressiva dels conflictes i
la tendència a millorar, portant “Bones Notícies”.
En la
CONCLUSIÓ ens dóna unes pautes per ser més objectius, a l’hora de valorar els
inputs que ens arriben. CAL UN CANVI de PATRONS en la NOSTRA INTUICIÓ. Les
MALES NOTÍCIES són l’EXCEPCIÓ. La MAJORIA de la POBLACIÖ NO ÉS als EXTREMS. Els
CANVIS SOCIALS PORTEN el BENESTAR ECONÒMIC. I, finalment, CAL PASSAR del “TOT
EMPITJORA” al (quasi) “TOT MILLORA”.
Resum Esteve Garrell i Homs, fotografia d’Esteve Garrell i Mercè Gasch, i composició del cartell de Montserrat Lluch Santacana.
