Eduard Ocon Csefko va parlar de RAMON MUNTANER: DE GUERRER A CRONISTA MEDIEVAL DE LA HISTÒRIA CATALANA. Dimarts dia 3 de novembre

El conferenciant va començar tot situant el personatge en el seu espai dins la societat del s. XIII (1265/1336).

Durant la Baixa Edat Mitjana Catalunya es va fent com a estat, pertany a la Corona d’Aragó, què té barrada la seva expansió cap al Nord, així que haurà de créixer cap a la terra on estan els infidels, València(1238) i Múrcia(1265). Jaume I les conquerirà però el conjunt d’aquestes terres no formen un imperi, perquè tenen furs diferents i l’únic lligam és el rei. No serà fins Pere IV, el Cerimoniós, que estarà tot lligat. Catalunya es pot expandir pel Mediterrani, i així es conquesta Mallorca, Eivissa i Formentera al 1235-1240. Catalunya té dues indústries: la del ferro i la dels teixits. Fa comerç amb el països del Mediterrani i el Nord d’Àfrica i, quan Castella domina l’estret de Gibraltar, pot comerciar amb Flandes. El Mediterrani és perillós, hi ha pirates i corsaris. Les naus van armades. Els mercaders tenen contractes i ben aviat es constituirà el Consolat de Mar (1260) que tindrà 50 localitzacions. El negoci del mar dona molts diners. Al s. XV sorgirà una nova noblesa, la burgesia. La corona, la noblesa, l’església i la burgesia són els que tenen la riquesa i el poder. Al Mediterrani hi ha guerres, però això ja està assumit, els nobles des de ben petits dominen les armes. Aquestes i les guerres són un bon negoci. L’altra força són els Almogàvers, infanteria que neix als Pirineus. Són soldats de frontera, ataquen i s’entornen ràpid.

Ramon Muntaner Sesfàbregas va néixer el 1265 a Peralada d’una família aristòcrata empobrida. El 1285 la seva casa fou destruïda pels Almogàvers. La Crònica no l’escriu fins que no té 60 anys, després de pensar-s’ho 10 anys. Abans però escriu, el 1322, un Sermó en versos alexandrins i en provençal per a l’infant Alfons, fill de Jaume I, i que està inclòs dins la Crònica. La finalitat de la Crònica és l’exaltació dels reis del Casal de Barcelona, i l’elogi de Catalunya i de la llengua catalana. Comença amb el regnat de Jaume I fins el de Jaume II i Frederic (néts de Pere III). Per això hi ha guerres que no les explica, així com tampoc és massa fidedigne pel que fa a nombre d’exercits, mots, ferits etc. La finalitat és la unió (com mata de jonc) i el perill és la divisió. Hi ha una part que el que explica és la pròpia experiència. Es pot considerar que té tres parts: la 1a les conquestes de Mallorca, Eivissa, Formentera, València i Múrcia; la 2a la conquesta de Sicília amb Pere III el Gran (1282) i els Almogàvers; la 3a la conquesta de Sardenya (1327), l’expedició a Orient i la fundació del ducat d’Atenes.

El 1274 Jaume I s’hostatjà a casa seva, ell te 9 anys, això va impactar-lo fortament. En 1287 es conquerí Menorca i la població es va vendre com esclaus. Ell hi va participar. Va ser militar administrador,  feia de banquer, conestable, polític, i cronista català, va morir a Eivissa el 1336, sent governador. No se sap massa d’on venia la seva fortuna, va deixar al rei Jaume 12.000 florins, són molts diners per a l’època. Va estar amb amb Roger de Flor que era templer, de qui escriu una biografia i va ser cap del Almogàvers, i amb Roger de Llúria. Al llarg de la seva vida va anar pujant socialment. Resum i fotografia de Mercè Gasch.

Jordi Camins va parlar de l'ANTÀRTIDA, GEL MÉS ENLLÀ DE LA FI DEL MÓN: dimarts dia 27 d'octubre,

Amb aquest títol en Jordi Camins ens va desplegar una visió meravellosa i aterridora d'un continent amb unes característiques excepcionals; "l'Antàrtida, el pitjor lloc per passar els teus millors dies".  Situat en el pol Sud del nostre planeta, rodejat d'un mar gelat, lluny dels continents habitats i amb diferències notables amb el seu antònim el pol Nord. Terres gelades d'immenses glaceres, volcans, escassa vegetació però amb nombrosos animals com la balena, l'orca, el pingüí, les foques, el llop marí, la foca lleopard, el colom, l'escua... tots, víctimes i depredadors, aprofiten la bonança per la temporada de cria. Amb el fred i el mal temps començarà l'emigració i tot l'immens continent restarà fosc, desert en mig del vent i el glaç. Com bé es diu: "Val més una imatge que cent paraules",  vàrem gaudir de les boniques imatges de les glaceres, dels icebergs, els camps de cria dels pingüins i dels colors irisats del gel a la llum del llarg dia antàrtic. Resum Aurora Masat, fotografia Mercè Gasch.

Mercè Espina Sayol va parlar sobre COM INFLUEIX LA COMUNICACIÓ EN LES NOSTRES RELACIONS. Dimarts dia 20 d'octubre

M. Mercè ha començat la xerrada tot exposant diferents conflictes: laborals, socials i familiars, i ha ressaltat que davant d'un conflicte cal analitzar-lo, diagnosticar-lo i gestionar-lo per tal d’evitar falses percepcions, diferents posicions i interessos personals.
Tot conflicte té aspectes positius i negatius. Positius: oportunitat de canvi, comporta aprenentatge, fa sortir el millor d'un mateix, desenvolupa la creativitat, augmenta  l'energia i les habilitats en la presa de decisions. Negatius: provoca sentiments associats a les pèrdues, pot fer sortir el pitjor d'un mateix, pot provocar processos destructius. No afrontar-lo ni resoldre-ho pot provocar una baixada de l'autoestima i de les habilitats.
Cal acceptar el conflicte perquè forma part de la vida, però cal també desvincular-lo de les emocions. Hem de cooperar abans de competir, negociar des dels objectius i no des de les posicions, buscar al màxim d'opcions, separar els problemes de les persones i procurar acords i objectius quantificables. Totes les persones tenen en el seu interior els recursos necessaris per als canvis. Albert Einstein ja va dir que “un conflicte no es pot resoldre amb el mateix nivell de pensament en el qual fou creat”
Cal saber escoltar. La comunicació és, en una relació, el que la respiració és a la vida. Les millors eines de comunicació interpersonal són: a) l'escolta activa,  b) l'empatia i c) l'assertivitat.
La majoria de nosaltres sabem què dir, però sovint no sabem com dir-ho, i no saber com expressar de forma empàtica i assertiva allò que volem comunicar ens pot impedir gaudir d'unes bones relacions. Els conflictes no resolts son conflictes latents que serveixen de base als nous i fan més dificultosa la relació. Els conflictes poden aflorar i es gestionaran adequadament si millorem els canals de comunicació. Resum Carme Esplugas fotografia Mercè Gasch.

Carme Laura Gil va parlar de TERESA DE CEPEDA: DESCONSTRUCCIÓ DEL PERSONATGE. Dimarts 13 d'octubre.

La conferenciant, amb molta habilitat, ha fet una desconstrucció del personatge, tot considerant la seva obra escrita, els seus silencis i la dona enclaustrada.
Aquest any s'ha celebrat el Ve centenari del naixement de Santa Teresa de Jesús que va tenir lloc en un poble molt petit proper a Àvila. Al segle XVI Castella era una realitat geogràfica no política. El poble vivia en la més estricte misèria, era analfabet, mentre que hi havia grans esplendors d'edificis dels poderosos.
Teresa viu la infantesa entre el poder noble del pare, descendent de jueus, i la debilitat dòcil de la mare com les dones de l'època, destinades a casar-se i tenir fills, o bé a fer-se monges.

Als tretze anys d'edat la mare mort, esgotada pels múltiples parts, i ella és ingressada al monestir de les Agustines, del qual surt més tard per malaltia. A partir d'aquí viu com tres vides.
Primera: al 1535 entra al convent de les carmelites en contra de la voluntat del pare. L'esperen 20 anys de frustració religiosa i humana, fa treballs humils, es noble, intel·ligent, no menja, no dorm, el pare la treu del convent molt malalta fins quedar-se en estat de coma 4 dies, però tornà al monestir on està 3 anys immòbil, comença a caminar de grapes i al cap de 4 anys es posa dempeus amb molts sofriments per la trajectòria viscuda que li deixen efectes secundaris per sempre. Ha estat 20 anys per entendre l'oració, té moltes pors que li provoquen l'ascendència jueva.

Més enllà del convent la societat va canviant. El luteranisme avança, Carles I d’Espanya i V d'Alemanya ha d'acceptar el cristianisme dividit. No hi ha aturador pel canvi. El nou món fou descobert pels Reis Catòlics, on els valors de les riqueses es transformen en ideals
Segona; a partir de 1545 Va tenir cura del seu pare fins al final. Personalment recupera forces i amb noves llibertats descobreix la mística, també l'eròtica mística, s'uneix amb Crist home, sofreix èxtasis, de vegades en públic, que li fan vergonya, experimenta goig i dolor extrems junts o separats. Escriu la seva autobiografia, que crema per ordre del seu confessor. Torna a escriure. Al llarg de la 2ona mitat del segle XVI Teresa visqué en el terror de la inquisició. Era una dona lliure, el renaixement ja s'ha esfumat s'entra en el regnat de Felip II auster amb un nou estil contrareformador. La literatura mística del segle XVI només es troba en el regnat de Felip II per part de Teresa de Jesús i Sant Joan de la Creu
 Tercera; a partir de 1562 és l' etapa reformadora, renovadora i escriptora de Teresa. Se sent frustrada en el convent, té una missió que ha de complir però no sap que ha de fer, fins que un dia troba una vella campana que l'inspira per reformar els convents. Els fa més tancats, imposa que les monges han de viure en pobresa i han d'anar descalces, és temps de contrareforma. Reforça l'oració mental amb la verbal i torna escriure la seva biografia en gran humilitat probablement per por a la seva ascendència jueva. Creà noves fundacions amb mà dura, inflexible però sempre vigilada per la inquisició. Als 60 anys coneix un jove frare (30 anys) amb el qual intercanvien una intensa correspondència d'amistat. Als 67 anys quasi ja no pot escriure i mor. Com a conclusió podría dir-se que la persona és anul·lada pel personatge.
Resum Carme Esplugas fotografia Mercè Gasch

Joan Vives va parlar de NAPOLEÓ, la MÚSICA i ELS CANONS. Dimarts 6 d'octubre

La nova temporada de conferències va ser inaugurada per l’alcalde de Granollers, Sr. Josep Mayoral.

Del gest i de les paraules d'en Joan Vives, la nostra imaginació va ser conduïda als esdeveniments de la història d’un personatge extraordinari com el tan conegut Napoleó Bonaparte.
Ens va donar a conèixer el jove militar de caràcter típicament castrense, dins de l'ambient dels finals de la Revolució i el començament de la República. I la música, naturalment, la del poble, ja que l'aristocràcia havia desaparegut sota el pes de la plebs i de la guillotina.
El poble, naturalment, cantava cançons patriòtiques conegudes encara entre nosaltres.
No hi podia faltar la més coneguda de totes "La Marsellesa" i la seva història.
Els músics i compositors que divertien Maria Antonieta es varen convertir, amb la República, en escriptors de cançons i òperes per divertir a l'èlit de la nova República.
Les expressions de "la música, es el soroll que menys molesta" o bé, "la millor música es la dels canons", poden resultar completament falses. Quan més s'estudia i s'investiga sobre els fets de Napoleó, mes increïbles es fan aquestes paraules. Sempre va procurar tenir al seu costat els millors i més afamats musics del moment, Haydn, Mèhul, Cherubini, Paisiello i la música va florir a l’igual que les demés arts amb l'anomenat estil "imperi"
Beethoven l'admirava apassionadament i, com a lliurepensador, creia que s’aconseguiria una Europa unida en pau i una República agermanada.
No va ser així, Napoleó aspirava a l'imperi i es coronà ell mateix durant la celebració. Error.
Davant de tanta supèrbia i del somni republicà destruït, Beethoven canviarà el títol de la seva tercera simfonia, s'anomenarà la Heroica.
Arriba la decadència, Rússia serà el seu segon error. Milers de joves soldats moriran en aquesta campanya, de fred, de gana... Desastre total.
El desterro a l'illa d'Elba i a Santa Elena marcaran el seu destí final. Però la música de la Marxa fúnebre d'Adolf Adam acompanyaran les despulles de Napoleó en el seu retorn a la Pàtria.
Segons paraules de Joan Vives, Napoleó va vestir amb música la seva política i el seu govern. Resum d' Aurora Masat, fotografia de Mercè Gasch

 

Molt bones vacances per a tothom, tornem al setembre

Núria Candela ha parlat amb LA VEU DE DONES POETES CATALANES. Dimarts 16 de juny

Cloenda del curs 2014-2015

Ha presidit la trobada la Sra. Maria Dalmases Arnella que pertany a la Unitat de formació del professorat de l'ICE de la UAB. També és responsable acadèmica del programa La Universitat a l'Abast de la qual n'ha destacat la qualitat i la proximitat.

En Lluís Reverter ha presentat la conferenciant Núria Candela que ens ha embadalit a tots parlant de les poetes catalanes del segle XX. Ha recitat poemes de Mª Antònia Salvà, Clementina Arderiu, Rosa Laberoni, Montserrat Abelló, Rosa Fabregat, Quima Jaume, Joana Raspall, Marta Pessarrodona, Olga Xirinacs, Núria Albó, Sònia Moll i Mª Mercè Marçal. Resum de Carme Esplugas

Assumpta Recasens va parlar de l'ALIMENTACIÓ EN PERSONES GRANS: RECEPTES D'AHIR PER LA CUINA D'AVUI. Programa 'GAUDIM MENJANT'. Dimarts 9 de juny.

Com podem menjar de forma saludable, variada i atractiva? Els estudis en diversos països de diferents tradicions i costums, demostren que tenen també diferents efectes sobre les malalties del cor. Els països més afectats per aquestes malalties són els països nòrdics i Estats Untis. En canvi Grècia, Itàlia i Espanya, amb la seva dieta mediterrània, té una incidència bastant baixa en malalties cardiovasculars.
La descoberta del colesterol en la sang, va ser un dels símptomes d'alarma de malalties coronaries. La dieta mediterrània tradicional, amb productes de proximitat adequats a cada estació de l'any, conté els nutrients ideals per conservar una nutrició equilibrada i rica en minerals i vitamines, a uns preus molt assequibles. La cuina de mercat, les receptes tradicionals, la varietat i la presentació són les millors eines per conservar la nostre salut.
Cada dia hem de fer ingesta de cinc productes importants: fècules i llegums, verdures, proteïnes, fruites i làctics. Donar també importància als fruits secs, nous, avellanes, ametlles. A l'oli d'oliva i al costum tradicional d'acompanyar els àpats amb vas de vi negre.
Un complement important és practicar algun exercici físic o bé, com diu el doctor Ballbona, cal fer deu mil passes cada dia. La doctora Recasens ens ha repartit una enquesta per fer un estudi dels nostres hàbits en el menjar, per posar-les en comú amb la resta dels estudis europeus sobre la nutrició de la gent gran, la dels nens i de les embarassades i poder continuar participant en programes com el de "We Love Eating", "Gaudim menjant". Resum i fotografía d'Aurora Masat.

Enric Benavent va parlar de DIVERSITAT RELIGIOSA EN UNA SOCIETAT SECULARITZADA. Dimarts 2 de juny.

Secularització vol dir que la religió ha passat d’estar al centre a situar-se a la perifèria, a ser un element més de la societat.
A principis del segle XX hi havia un corrent de pensament que creia que la religió desapareixeria de la societat, es basava en el pes de la raó que donava respostes al grans interrogants. Aquesta era la filosofia d’August Comte, “el positivisme”. Considerava que hi havia tres fases en el pensament: l’infantil (estat teològic, tot ve donat per un ésser); l’abstracte (estat metafísic en el què hi havia les religions): i el positiu (estat científic: a partir de la raó es resol tot). Però això no ha passat perquè la religió no ha desaparegut, ha adoptat noves formes que superen i trenquen amb les institucions i formen part de l’agenda pública. Es donen dues característiques.
1/ Les noves formes ens proposen una religió individualitzada, el tema de la comunitat ha passat a segon terme. S’integren creences religioses de diverses religions, es busca l’espiritualitat i no tant la doctrina. Es popularitza una religió sense dogma, creences no definides, agafen maneres molt diferents de veure el món. Es recupera una idea de salvació aquí i ara. La vivència espiritual m’ha de servir per la vida d’ara. Això ens diu que tots tenim necessitat d’espiritualitat. Però cal separar l’àmbit espiritual del religiós. Hi ha preguntes que, siguem o no creient, ens les farem sempre: sobre el sofriment, la mort, que faig aquí... Estem en un moment en què les institucions que transmetien valors han entrat en crisis.
2/ Religiositat diversificada a causa de la immigració, la qual ens ha portat noves maneres de veure el món. També, en viatjar, hem conegut noves cultures, i per últim Internet. Les persones que han deixat els seus països per buscar una vida digna, es troba en un món amb uns valors completament diferents. Els ha canviat tot, només conserven la seva identitat i l’únic que els ajuda és la religió. El trobar-se amb persones d’igual religió els ajuda perquè parlen un mateix llenguatge. La religió és una clau per la seva identitat cultural.

Caldria definir un bon model de diversitat religiosa: a/ Model en què s’ajunten per barris, per escoles, per hospitals etc. Això crea bombolles; b/ Model annexionista, el dominant es menja els altres. No respecta la individualitat de cadascú; c/ Model interreligiós, en base a mirar d’integrar amb diàleg i conviure entre tots. És el més complex i difícil. A Catalunya hi ha 13 grups religiosos que han anat creixent.

Es consideren tres models possibles per gestionar la diversitat religiosa: 1/ l’estat i les religions van per separat, per exp. França; 2/ cooperació selectiva amb organitzacions religioses reconegudes, per exp. Espanya; 3/ església nacional, per exp. Anglaterra.
Per acabar ho ha exemplificat tot imaginant l’esquema d’una roda de carro: al centre estem nosaltres que ens fem preguntes, els radis són les diverses religions que donen respostes, però cadascuna va per al seu costat i el diàleg es fa difícil. Mercè Gasch resum i fotografia.

Enric Domènech Pardo va parlar de LA RELACIÓ METGE-PACIENT: UN DIÀLEG PERMANENT. Dimarts 26 de maig. .

Picasso 1895

La relació metge pacient és difícil i complicada, es va definint al llarg del temps i de tota la vida.
Es tracta d’una relació interpersonal que s’ha de basar en el diàleg, que és difícil i intricat, i que cal canviar i anar adaptant . Varia si es produeix en un hospital o a una consulta. Es pot produir el fenomen feed back que farà més fàcil la relació o el fenomen iceberg, en el qual el pacient amaga el problema i el metge es fa una idea equivocada del que li passa.





La història clínica surt del diàleg entre metge i pacient, i és la base de tot. Es donen quatre models de relació. 1r.- Paternalista: és el que es donava als anys 50, i en el qual el que deia el metge anava a missa. 2n.- Informativa: el 1972, als EEUU, es va produir el cas Canterbury que va crear jurisprudència, el pacient té dret a ser informat del què té. 3r.- Interpretativa: el pacient té dret a ser informat del què té, però aplicat al seu cas concret. 4t.- Deliberativa: la informàtica ha portat molts canvis en la relació metge pacient. Amb un clic el metge té a la vista la història mèdica del malalt i també la teoria tècnica.
Ara és fa més difícil aquest diàleg. El malalt també pot estar més informat a través d’internet. El metge a més d’informar al pacient ha d’entrar en diàleg amb ell per deixar-lo decidir, consensuar el tractament, per exemple en el cas d’un càncer, si convé o no fer quimio i radioteràpia, parlar dels pros i dels contres del tractament etc. En tot diàleg hi ha silencis que poden ser molt importants. Altres vegades pot no haver diàleg, per exemple quan es produeix una urgència.
La conferència ha anat acompanyada del recital de la poesia de Marius Torres Dolç àngel de la mort i la lectura del poema de Maria Mercè Marsal Covava l’ou de la mort blanca. Resum i fotografia de Mercè Gasch.