Cèlia Puig va parlar sobre LA NUTRICIÓ DE LA GENT GRAN I DELS ESPORTISTES. Dimarts 27 de gener.

L'envelliment és una etapa de la vida en la qual l'alimentació juga un paper importantíssim i, si es practica exercici físic, les recomanacions nutricionals s'han d'adaptar a les característiques de l'edat, el tipus d'esport, l' aparició de malalties cròniques, els fàrmacs, etc. Cal tenir en compte que, en els últims anys, l'esport a la tercera edat està augmentant ja que serveix per mantenir la condició física, millorar l'estat de salut i afavorir la socialització perquè la majoria d'activitats es fan en grup. Però com i què s'ha de menjar abans i després de fer exercici? No podem oblidar-nos d'una dieta adequada i mantenir una bona hidratació. Consideracions a tenir molt presents: no fer exercici físic en dejú, ingerir hidrats de carboni a cada àpat si fem exercici, mantenir les ingestes en horaris regulars, mínim 5 vegades al dia, no eliminar els làctics (llet, formatge, yugourt), i portar vestit i calçat còmode. La dietista ha parlat de persones grans, fràgils, actives i molt actives. Resum de la mateixa dietista Cèlia Puig, fotografia Mercè Gasch

http://atenciogentgran.org/alimentacio-vellesa-saludable/

Francesc Bailón va parlar de GROENLÀNDIA i la identitat INUIT, CAP UN ESTAT PROPI. Dimarts 20 de gener.

Francesc Bailón ens exposa la situació actual del poble inuit, conegut per nosaltres com el dels esquimals. La seva història va començar fa 4.500 anys amb les migracions procedents de Sibèria, el Nord canadenc i Alaska que s'estableixen a Groenlàndia. Ells mateixos s'anomenen "inuits" que vol dir "sers humans". La climatologia no afavoreix el seu establiment però aconsegueixen aclimatar-se i viure dels pocs recursos que la terra de neu i gel els oferia.
Fins el segle XVI no tenen contacte amb l'home blanc. El primer d'ells va ser un missioner. Altres foren els balleners i els expedicionaris. Aquest home comença la seva cristianització aprenent la seva llengua i proporcionant el llenguatge escrit. Fa editar Bíblies en el llenguatge inuit i els ensenya a llegir. Actualment no tenen analfabets, tots els nens i nenes van a escola. Amb el fet de saber llegir i escriure neix el sentiment de nació.
Groenlàndia és una província danesa. Al 1953 son raptats 10.000 infants i traslladats a Dinamarca per donar-lis educació i retornar-los preparats per ser l'élite cultural i política de Groenlàndia. Però la resposta d'aquests joves va ser inesperada, no es senten danesos sinó groenlandesos i creen l'estatut d'autonomia en defensa de la seva nació. Presentat a La Haya en el 1970 es converteix amb el primer Govern Autònom " kqalit" o "Terra dels groenlandesos"
És un país sense carreteres, els desplaçaments es fan en barca, avió, helicòpter o el tradicional trineu de gossos. El menjar quotidià es la carn de foca, ja tenen supermercat però prefereixen la seva menja tradicional. Des el 2002 estan protegits per els Drets Internacionals doncs, amb la separació de Dinamarca desprès de celebrar un Referèndum on tots els partits polítics van votar per l'independència, han quedat fora de la Comunitat Europea, però poden escollir amb llibertat els tractats, els drets de pesca, els minerals rars, el turisme. El seu pensament de nació es: "No permetrem que ens robin els nostres recursos". Resum: Aurora Masat, fotografía: Mercè Gasch

ASSEMBLEA. Mateu Aragay va parlar sobre el QUE ÉS LA MUSICOTERÀPIA. Dimarts 13 de gener.

El conferenciant ens ha explicat amb entusiasme en què consisteix la musicoteràpia: no es tracta d’estudiar metòdicament música o solfeig, o la disciplina d’un instrument, sinó de gaudir tot descobrint el so, el timbre i el ritme. Es tracta de treure de cada persona el petit o gran talent que tots portem amagat, per posar-lo en evidència, i compartir-lo. Fer que l’energia del so, millori la nostre salut, la nostre ment, els nostres sentiments quasi sempre continguts. Els camps per aquesta pràctica son extensos: es pot aplicar especialment a totes les persones amb una patologia crònica o terminal, ja que som éssers sonors, musicals i vibracionals.

La dimensió de la música envers la persona és física, emocional, cognitiva, creativa, social i espiritual. La musicoteràpia pot ajudar a aconseguir objectius terapèutics, amb la restauració, millora i manteniment de la salut mental i física de les persones. L’estrès ens ajuda a defensar-nos en moments de perill, però l’estrès constant en el nostre dia a dia afecta la nostra salut. Amb la música podem ajudar el nostre cos i la ment a trobar la relaxació, controlar millor les nostres emocions i activar sentiments positius. La música ens pot ajudar en tots els nivells. Resum i fotografia d’ Aurora Masat.      

Pau i alegria per a aquestes festes, i un esperançador 2015

Frederic Sesé va parlar del NADAL A LA MÚSICA TRADICIONAL. Dimarts 16 de desembre.

Frederic Sesé ens va fer una classe magistral sobre la música tradicional.

Ens va fer descobrir el naixement de l'Art. Les seves diferents branques: pintura, escultura, arquitectura... Literatura, MÚSICA i el seté Art, el cinema.
El Nadal es present a totes aquestes Arts. Els quadres de tot temps, amb la Verge i el Nen, els Mags, els pastors... La portalada de la Sagrada Família, amb el Naixement i els àngels cantors...
Els inoblidables contes i poemes de Nadal...
I la Música. Cada època amb el seu estil: gregorià, renaixentista, barroc, romàntic, noucentista i contemporani.
Hem pogut escoltar tres versions diferents d’una mateixa obra i apreciar les diferències d’autor i elements musicals segons el segle XVI, XVIII; XIX o XX. Hem escoltat la música de Nadal de Bach i Haendel. La popularíssima cançó “Navidades Blancas” cantada per Bing Crosby, també “Santa nit” en una versió única amb els tres tenors, Carreras, Pavarotti, Plàcido Domingo. La cançó de Nadal de John Lenon o bé la típica cançó del “trineu” a ritme de jazz.
En acabar la conferència, tots estàvem realment plens del goig vertader del esperit de Nadal. Resum Aurora Masat, fotografia Eva Casals

LES MALALTIES DEL COR protagonistes de la Marató de TV3. Dimarts 9 de desembre.

Aurora Masat va tenir l'amabilitat d'explicar les seves vivències a Egipte davant l'emergència del conferenciant aparaulat.

Jordi Llorens i Estapé va parlar sobre BIRMÀNIA, EL REGNE DEL SOMRIURE ETERN. Dimarts 2 de desembre.

Al llarg dels diferents viatges he conegut moltíssimes persones que han aparegut i desaparegut de la meva vida i l'únic record que te’n queda és una fotografia. Aleshores, ¿per què no tornar després de molts anys per retrobar aquestes persones que, d'una manera o altra, han influït en el teu viatge i, de vegades, en la teva vida?. Aquest és el cas del monjo birmà que vaig fotografiar a un monestir de teca a Mandalay. Per això aquesta historia ens portarà a viatjar junts a Birmània i coneixerem el país amb l’excusa de la recerca del monjo després de 15 anys, ho aconseguirem?.

Rodejat d’antics misteris i llegendes, la fabulosa Terra de l’Or és un dels països més originals i exòtics d’Àsia que ens ha ofert magnífics llocs arqueològics com Bagan on milers de pagodes sobresurten de les planures; llampants pagodes daurades de jade i de robi on la gent fervorosament va a pregar al seu Buda, a destacar la pagoda de Shwedagon a Yangon, la capital; llacs idíl·lics com Inle on els pescadors cultiven en illes flotants i remen amb les cames; immensos arrossars; i més de 135 grups ètnics, cadascun amb els seus propis costums i tradicions. Myanmar, un paradís per descobrir, guarda zelosament tot un encant oriental. Però per als qui viatgem en contacte amb la gent és, bàsicament i de principi a fi, el regne del somriure etern. Un somriure etern on ara els entenc més per l’última ensenyança de Buda que segueix el sender de la perfecció i el benestar, diu així:
"Allò que som avui prové dels nostres pensaments d’ahir, i els nostres pensaments actuals construeixen la nostra vida de demà: la nostra vida és la creació de la nostra ment." Síntesi Jordi Llorens, fotografía Mercè Gasch.

Enric Garcia Pey va parlar sobre com CONÈIXER GRANOLLERS A TRAVÉS DELS SEUS NOMS. Dimarts 25 de novembre.

El conferenciant ha començat fent una presentació de la nostra comarca, el Vallès Oriental, tot dient que Granollers es troba a la plana del Vallès entre la Serralada litoral i la prelitoral. Ha emmarcat els límits de la comarca; cap el sud i l'est tenim el Montnegre, el Corredor, Sant Mateu, Céllecs etc. Que estan units formant un fragment de la Serralada litoral. Cap el nord tenim l'imponent Montseny, Puig graciós, els Cingles etc. El massís del Montseny, un altre dels límits comarcals, on distingim el Turó de l'Home, la Calma, Tagamanent, i dels Cingles, els de Bertí, entre el riu Congost i la riera de Tenes i els de Gallifa entre aquesta i la riera de Caldes. Els Cingles no són un altre límit de la comarca. El Vallès Oriental s'estén més enllà i agafa una bona part de l'altiplà que geogràficament formaria part del Moianès.
Granollers i els seus noms. El nom més antic de Granollers és Semproniana. La delimitació de les comarques no depenen només dels accidents del relleu. Són molt importants les activitats socials i econòmiques, bàsicament els mercats. Granollers ha estat de sempre una població de mercats i ens ho demostra el nom de diferents places; Pl. de les Olles, Pl. D'Oli, Pl. del Gra, Pl. dels Porcs, Pl. de les Gallines. Actualment alguns es mantenen.
El Sr. Garcia Pey ens ha fet gaudir d'un reportatge fantàstic de les dues Serres que delimiten Granollers, la de Llevant i la de Ponent, tot observant les seves diferències geogràfiques. Llevant; Pinós, Puig de les Forques, Puig Oriol, Creu dels Caputxins, Camí de Bell-oc, Serra Ginesta, Can Grau, Camí se Santa Quitèria... Ponent; verneda i torrent de Can Gili, Serra Llisa, Can Marçal, Camí de l'Escanyat, Font del Ràdium, St. Nicolau...
Per acabar ha animat als assistents a fer preguntes o donar visions personals amb força participació. Resum Carme Esplugas, fotografia Josep Rovira.

Entrevista a Enric Garcia Pey publicada a aravallès.cat "Vint-i-cinc llibres de toponímia publicats i algun més d'escrit. La idea inicial era fer l'inventari de la toponímia de tota la comarca. I per fer-ho, calia anar poble per poble. Per això s'han anat publicant treballs concrets, fins al moment de 25 dels 43 pobles de la comarca. Jo delimito cada terme municipal, i després, a l'hora de fer l'inventari, faig casar un poble amb l'altre, ja que hi ha molts topònims que són comuns, que es troben en més de dos i tres municipis..." 

Marc Heilbron Ferrer va parlar de la HISTÒRIA DEL VALS, STRAUSS. dimars 18 de novembre.

Ha començat tot exposant una panoràmica sobre la cultura musical que es respirava a Viena de mitjans a finals del segle XIX. L’emperador Francesc Josep manté per molts anys, amb fermesa , les regnes del país i uns súbdits disposats a adquirir després del seu treball unes hores d’oci compartit socialment, gaudint dels dolços, la música i el ball.
En aquest ambient sorgeixen dues figures que faran un canvi en el món musical i en el ball popular vienès, Lanner i Strauss. Tots dos músics, directors d’orquestra i compositors. Interpreten danses com la “polka”, el “galop”, el “ländler” i el “vals”. Amb el “ländler” comença la novetat de ser una dansa escandalosa (el noi posa les seves mans a la cintura de la parella) donant voltes al ritme de la música.
El vals agafa els elements del “ländler” amb el màxim d’encert sobretot per part d’en Joham Strausss pare, com en el seu continuador, Joham Strauss fill. El vals serà un dels balls mes acceptat per tots els estaments socials, cortesans, burgesos i treballadors. En Joham Strauss fill va donar a conèixer el vals en diferents gires per les principals ciutats culturals d’Europa: París, Londres, com per Itàlia i Estats Units. També va composar valsos cantats o corejats, i dues “operetes”, comèdies cantades de valsos encadenats.
Cada any per l’u de gener tenim la possibilitat de gaudir del vals vienès amb el concert que ens ofereix la televisió des de Viena amb un extraordinari concert d’Any Nou. Resum d’Aurora Masat, fotografia de Mercè Gasch.

Manel Mateo Doll va parlar sobre l'ENGINYERIA D'ORGANITZACIÓ TANT A L'EMPRESA COM A CASA. Dimarts 11 de novembre.

Ha començat veient exemples de problemes a resoldre i com l'Enginyeria d'Organització proposa donar-los resposta. Per a això ha definit què és producció (gairebé totes les activitats, excepte potser els actes de destrucció com la guerra i el genocidi, es poden dir – producció. Per exemple, el transport, que es pot dur a terme en dos dominis, espai i temps, és producció”, Elmaghraby, 1966) i què és un sistema productiu en sentit ampli (incloent el sistema logístic, per tant, des de proveïdors a clients). Una manera convenient de classificar el conjunt de problemes de gestió d'aquests sistemes productius utilitza com a referència dues grans categories de decisions; a grans trets , les de mitjà–llarg termini i les de mitjà–curt termini. És a dir, les relacionades amb el funcionament i control del sistema (decisions de direcció de les operacions).
També ha esmentat que per resoldre problemes d'organització cal tenir present: les dades que cal recollir, prendre decisions, marcar l'objectiu i considerar les limitacions.
Ha fet una breu pinzellada de la gestió d'estocs o la planificació, considerant-la vital per gestionar recursos.
Ha acabat exposant el que s'estudia avui en dia: problemes de distribució, problemes de transport, problemes de programació de manteniment, problemes de gestió en sanitat, problemes de gestió de recursos, problemes de smart cities (recollida intel·ligent d'escombraries) i problemes de repartiment. Resum Carme Esplugas, fotografia Montserrat Lluch.