El Dr Contreras, va començar la conferència parlant del cos
humà com una màquina quasi perfecta, afegint que funciona bàsicament per dos
aspectes;
a) les cèl·lules, destacant que son les unitats de la
vida. És l’element més petit que viu per si mateix.
El cos humà en té entre 30 i 40 bilions. Cada cèl·lula està
adaptada segons la funció que ha de realitzar, encara que totes tenen tres parts;
membrana, protectora i d’intercanvi, citoplasma executor i nucli que dicti les ordres.
b) l'energia
que s’obté de la nutrició, actua com una màquina de vapor, per combustió,
transformant l’energia química dels aliments en energia mecànica, tèrmica i
elèctrica. Per portar a terme aquesta combustió necessita l'oxigen i
allibera anhídrid carbònic que cal expulsar.
Aquests gasos són transportats per l’aparell circulatori que
forma una xarxa de 100.000Km per tot el cos humà, els hematies o globus vermells,
són els responsables del transport, capten l’oxigen en els alvèols pulmonats en inspirar i alliberen l'anhídrid de carboni en expirar. El
motor que fa possible aquesta tasca és el cor, que actua com dues bombes
coordinades i simultàniament, les aurícules d’entrada i els ventricles de
sortida. L’estímul elèctric el gènere el sistema nerviós central.
El cor el tenim situat al mig del tòrax amb la punta
inclinada a l’esquerra. És un múscul format per tres capes; epicardi, miocardi
i endocardi i envoltat d’artèries coronàries, aquestes han de circular en
fluïdesa si no volem arribar a una angina de pit, pas previ a un possible infart.
Cal destacar els dos circuits cardíacs separats per 4
vàlvules. La vena cava que arriba a l'aurícula dreta, portant sang pobre en
oxigen i rica en anhídrid carbònic, aquesta passa al ventricle dret i en surt
per l'artèria pulmonar cap al pulmó. Allà realitza intercanvi de gasos i torna a l’aurícula esquerra per la vena
pulmonar portant sang rica amb oxigen
que en passar al ventricle esquerre surt per l’artèria aorta per ser repartida
per tot el cos.
El cercle cardíac és el període comprés entre el final d’una
contracció i el final de la següent.
Inclou una fase de relaxació del miocardi anomenada diàstole i dues fases de contracció
anomenades sístoles. Cal mantenir la pressió sistòlica a menys de 130 i la
diastòlica a menys de 85, abans 90
El cor batega per estímuls elèctrics que arriben des del cervell al nòdul sinusal i aquest es fa càrrec d’estimular la resta del cor.
Ha esmentat algunes
aplicacions que s’utilitzen actualment per resoldre problemes cardíacs; stents, marcapassos, desfibril·ladors
Per finalitzar la xerrada, el Dr. ha volgut constatar que el
nostre organisme és aeròbic, 'que tenim una extensa xarxa de conductes que
porten oxigen a cada una de les cèl·lules,
També ha parlat de la importància
que la sang circuli fluida i lliure d’entrebancs com el colesterol entre
d’altres.
El torn de precs i preguntes ha estat reeixit incloent
situacions personals de diferents socis
Resum de Carme Esplugas, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, i cartell de Montserrat Lluch.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada