11 de febr. 2024

Ignasi Ribas ha parlat dels EXOPLANETES: A LA RECERCA D'UNA ALTRA TERRA. Dimarts 13 de febrer de 2024.


Ignasi Ribas ens fa un repàs dels mètodes que ens permeten descobrir exoplanetes i també descriu les darreres troballes més espectaculars, incloent-hi alguns dels planetes més propers a la Terra.
També presenta els projectes futurs, que han de permetre continuar amb aquesta gran revolució científica, per arribar a descobrir planetes semblants al nostre i, potser, saber si alberguen vida.

Al voltant de les estrelles que hi ha a l’univers, i són comparables al nostre sol, hi ha un munt de planetes anomenats exoplanetes
Alguns d’ells, poden ser de similars característiques a la Terra. És impossible veure aquests planetes amb els telescopis més avançats, per l’efecte enlluernament, de la potent llum que emet l’estrella. Per això, es fan servir tècniques indirectes, entre elles Doppler i Transits. La tècnica Trànsits, estudia el moviment de l'estrella i el planeta i permet determinar la massa i radi del planeta. Amb aquest sistema s’han trobat 4.000 exoplanetes. El primer exoplaneta trobat ha estat el 51 pegasi b, un gegant de gas a prop de la seva estrella i a una temperatura de 1500 graus i, per tant, inhabitable. Per aquesta descoberta, els astrònoms Michel Mayor i Didier Queloz van obtenir el Premi Nobel de Física l’any 2019.
Sols parlant de la nostra galàxia, si es considera que la meitat de les estrelles( 300.000 milions) tenen planetes, ens n'anem a la quantitat de 150.000 milions de planetes. El 2016 es va descobrir el planeta pròxim centauri b, que es podria considerar veí nostre, però a una distància, en què si un coet a Mart tarda 6 mesos, a pròxim centauri b tardaria 75.000 anys. Quasi res el temps d’estada al coet!!!. 
Ens passa un vídeo espectacular amb 450 sistemes planetaris on s’aprecia una rotació impressionant dels planetes al voltant de les estrelles. També ens mostra, diferents característiques d’exoplanetes: el que és més petit (0,3 radis terrestres), el més gran (23 radis), el que té l’any més curt comparat a la terra (4,3 hores) el que el té més llarg (870 anys), el més lleuger (0.3 masses terrestres) i el més pesat (4000 masses).
La segona part de la xerrada correspon en respondre: ¿Hi ha planetes allà fora, que són habitables i tenen vida? L'Astrobiologia és la ciència que estudia aquest tema. Aquests possibles planetes habitables haurien de ser rocosos, amb aigua líquida a la superfície i mida correcta, adequada a l'estrella. A més d’això, si es detectés a la seva atmosfera un bioindicador, que fos una mescla d’oxigen ,metà i diòxid de carboni, com tenim a la terra, podria suposar que hi ha vida.

S’han descobert 29 planetes potencialment habitables que estan situats dins d'una zona habitable i són rocosos. El que falta per saber és d’aquests, quants són habitables amb aigua líquida a la superfície, quants habitants amb biosfera i quants aptes pels humans.
Com ha dit el conferenciant a l'inici, continuarà aquesta gran revolució científica per intentar trobar planetes que puguin albergar vida.


Finalitza la xerrada, amb una breu descripció dels intents de comunicació amb extraterrestres. Es van iniciar els anys 60, enviant senyals codificats a l’espai i intentant sentir senyals de tornada. En aquest tema, s’ha de tenir en compte que el temps que triga un senyal en anar i tornar són uns 25 anys.
Presentació i resum de Martí Majoral, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada