7 d’abr. 2014

Joan Busqueta Riu va parlar de MARTÍ L'HUMÀ i el COMPROMÍS DE CASP. Dimarts dia 8 d'abril.

El Compromís de Casp (1412) La mort  sense hereu legítim del rei Martí l’Humà, el 31 de maig de 1410, suposà l’inici d’un interregne a la Corona d’Aragó de dos anys, que conduí a la reunió a la vila de Casp d’una comissió formada per 9 persones, tres per Aragó, tres per Catalunya i tres per València –els mallorquins en quedaren al marge. Entre els compromissaris, que elegiren finalment un membre de la dinastia castellana dels Trastàmara, Ferran d’Antequera, hi destacà el futur Sant Vicent Ferrer, l’home fort del sant pare Benet XIII –el papa Luna-, necesssitat d’un fort suport en uns moments greus de cisma de l’Església, l’anomenat Cisma d’Occident,  i, per aquest motiu, un dels més interessats en la candidatura del castellà, que aportava riquesa, fortalesa militar i experiència política com a regent de la corona de Castella. Una de les conseqüències de la solució de Casp fou la rebel·lió d’un dels candidats, el comte Jaume d’Urgell, anomenat el Dissortat, que acabá amb la seva derrota i l’extinció del mateix Comtat d’Urgell, un dels estats hereus de la Catalunya carolíngia, aquella Catalunya primerenca dels primers temps medievals. Síntesi de Joan Busqueta, fotografía Mercè Gasch.

Cap comentari:

Publica un comentari