El conferenciant va començar
tot definint les tradicions com ELS SIGNES D’IDENTIDAT D’UN PAÍS. Associem les
tradicions amb el pas del temps (antiguitat) i amb el fet que s’han transmès per tradició
oral: avis, pares, fills. Moltes tradicions, segons un historiador anglès, fa 4
dies que les celebrem i no són originàries
dels països que les celebren. Els carnavals de Brasil son genuïns de Portugal
en el seu origen, les classes aristocràtiques van començar des del segle xx a
realitzar-los com és viuen actualment. La faldilla escocesa, tant popular a
Escòcia, va ser inventada per un anglès. També algunes tradicions no són molt
antigues, sinó s’han introduït fa uns 100 o 150 anys. Per tant no es pot
generalitzar.
A Catalunya, “sardanes, excursionisme, barretina, castells,” van ser algunes activitats tradicionals com a signes identitaris. Va fer esment especial “al pa amb tomàquet” explicant la seva història: la pagesia untava amb tomàquet el pa, per amorosir-lo quan era molt sec. Quan Barcelona va començar a fer les obres del metro, molta mà d’obra van ser aquets pagesos, que van introduir el costum, fent al voltant de l’obre moltes tomaqueres, esdevenint una menja gastronòmica molt apreciada i utilitzada.
Les festes tradicionals van unides al calendari: cicle Nadal, carnestoltes, estiu, tardor, que al llarg del temps han anat evolucionat. Nadal: (arbre de Nadal, Reis, Pare Noel, regals, pessebre, loteria Nadal, paga extra, lot de Nadal). Al principi era una festa cristiana però amb el temps s’ha secularitzat, encara que segueix tenint identitat pròpia i es segueix celebrant. Sant Jordi: (rosa, llibres, regals, banderes) Festa molt popular, neix els anys 1925-30, s’aprofita per exaltació identitària. Molts estrangers valoren el poble català per aquesta diada com a un poble culte. Carnestoltes: festa que ha evolucionat, en temps de la dictadura estava prohibida, actualment és una trobada popular.
Com el temps apremiava va fer recordatori de diferents tradicions, els vestits tradicionals d’alguns països, i una anècdota interessant: ”EL XIBOLET” expressió d’una llengua que és diferència de les altres, i que es va utilitzar en temps de guerra per saber de quin país era el presoner.
El canvi i l’evolució de les tradicions estan motivades per moltes qüestions socials, polítiques, religioses i també per modes... Una poesia de Mossèn Cinto Verdaguer va cloure la conferència: CATALUNYA PÀTRIA DOLÇA... Resum Mercè Barnils, fotografia Mercè Gasch.
A Catalunya, “sardanes, excursionisme, barretina, castells,” van ser algunes activitats tradicionals com a signes identitaris. Va fer esment especial “al pa amb tomàquet” explicant la seva història: la pagesia untava amb tomàquet el pa, per amorosir-lo quan era molt sec. Quan Barcelona va començar a fer les obres del metro, molta mà d’obra van ser aquets pagesos, que van introduir el costum, fent al voltant de l’obre moltes tomaqueres, esdevenint una menja gastronòmica molt apreciada i utilitzada.
Les festes tradicionals van unides al calendari: cicle Nadal, carnestoltes, estiu, tardor, que al llarg del temps han anat evolucionat. Nadal: (arbre de Nadal, Reis, Pare Noel, regals, pessebre, loteria Nadal, paga extra, lot de Nadal). Al principi era una festa cristiana però amb el temps s’ha secularitzat, encara que segueix tenint identitat pròpia i es segueix celebrant. Sant Jordi: (rosa, llibres, regals, banderes) Festa molt popular, neix els anys 1925-30, s’aprofita per exaltació identitària. Molts estrangers valoren el poble català per aquesta diada com a un poble culte. Carnestoltes: festa que ha evolucionat, en temps de la dictadura estava prohibida, actualment és una trobada popular.
Com el temps apremiava va fer recordatori de diferents tradicions, els vestits tradicionals d’alguns països, i una anècdota interessant: ”EL XIBOLET” expressió d’una llengua que és diferència de les altres, i que es va utilitzar en temps de guerra per saber de quin país era el presoner.
El canvi i l’evolució de les tradicions estan motivades per moltes qüestions socials, polítiques, religioses i també per modes... Una poesia de Mossèn Cinto Verdaguer va cloure la conferència: CATALUNYA PÀTRIA DOLÇA... Resum Mercè Barnils, fotografia Mercè Gasch.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada