 |
| Un moment de la conferència |
Josep Anselm Clavé és un dels personatges catalans més poc conegut. Tots els pobles i ciutats de la nostra terra, tenen un carrer o una plaça amb el seu nom, però qui era? què va fer per aconseguir tant de renom? Va ser el fundador dels anomenats ”Cors de Clavé”.
Fill tercer d’una família burgesa treballadora, coneix per pròpia experiència ja des de la seva infantesa l’esforç dels obrers en l’ofegadora atmosfera de les fàbriques de la Barcelona entre muralles de principis del segle XlX
Del seu pare va heretar la passió per la política, lluitant per millorar la trista, curta i miserable vida dels obrers. De la mare hereta la joia per la música i rep d’ella els primers coneixements musicals, tot el que va aprendre a continuació va ser de forma autodidacta.
Una manera de ajudar els obrers en el seu esbarjo, va ser escrivint cançons que descrivissin els seus anhels i enyorances. Cançons de la terra, del mar, del treball, del esforç. Sentiments que tots coneixien bé. Es cantaven i es ballaven. Durant el “sarau” s’oblidaven de tots els seus fatics.
Els millors temps varen ser entre els anys 1860 fins el 1864. El moviment es va estendre per tot Catalunya, molts eren els pobles que van aplegar un cor entre els seus ciutadans.
A més dels Cors i de les cançons va donar a conèixer el compositor Richard Wagner amb dues peces dels cors del Tanhauser una d’elles, la cançó dels Peregrins, traduïda al català. Va escriure 12 sarsueles i unes peces de repertori imprescindibles en tot concert claveriniá: l’Estendard i Les Flors de Maig.
Funda el diari La Vanguardia com republicà i d’esquerres. Per acabar, tenia un lema que repetia sovint: “Doneu-me cent veus dolentes i jo en faré una de bona”. Síntesi: Aurora Masat. Fotografia: Mercè Gasch.
Fill tercer d’una família burgesa treballadora, coneix per pròpia experiència ja des de la seva infantesa l’esforç dels obrers en l’ofegadora atmosfera de les fàbriques de la Barcelona entre muralles de principis del segle XlX
Del seu pare va heretar la passió per la política, lluitant per millorar la trista, curta i miserable vida dels obrers. De la mare hereta la joia per la música i rep d’ella els primers coneixements musicals, tot el que va aprendre a continuació va ser de forma autodidacta.
Una manera de ajudar els obrers en el seu esbarjo, va ser escrivint cançons que descrivissin els seus anhels i enyorances. Cançons de la terra, del mar, del treball, del esforç. Sentiments que tots coneixien bé. Es cantaven i es ballaven. Durant el “sarau” s’oblidaven de tots els seus fatics.
Els millors temps varen ser entre els anys 1860 fins el 1864. El moviment es va estendre per tot Catalunya, molts eren els pobles que van aplegar un cor entre els seus ciutadans.
A més dels Cors i de les cançons va donar a conèixer el compositor Richard Wagner amb dues peces dels cors del Tanhauser una d’elles, la cançó dels Peregrins, traduïda al català. Va escriure 12 sarsueles i unes peces de repertori imprescindibles en tot concert claveriniá: l’Estendard i Les Flors de Maig.
Funda el diari La Vanguardia com republicà i d’esquerres. Per acabar, tenia un lema que repetia sovint: “Doneu-me cent veus dolentes i jo en faré una de bona”. Síntesi: Aurora Masat. Fotografia: Mercè Gasch.
Cliqueu el triangle per sentir el cant coral
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada