21 de febr. 2012

Vicenç Villatoro va parlar sobre "Moon River, filosofia d'una vida", dimarts dia 28.

Una seductora narració basada en una trobada casual que origina una emotiva història sobre l'entrega i l'amor per conjurar la mort.
Moon River transcorre en els passadissos de la tercera planta de l’Hospital Clínic, on Pere, el protagonista a l’espera del resultat d’una analítica, es troba de forma fortuïta amb Maria, pacient amb càncer. És l’inici d’una jornada intensa de converses i aproximacions amb la malaltia de teló de fons. 
Aquesta circumstància fortuïta és la base en què tots dos descobriran i alimentaran la seva mútua atracció, basada en afinitats subtils, en la necessitat d’escalf i de companyia, i en la por a la solitud i a la mort. Mentre que a ell l’ha deixat la parella, la Maria està casada i té dos fills, però se sent sola davant la prova que li han de fer l’endemà per saber si pateix un càncer que ja creia superat.  

Moon River, una filosofia de la vida
Vicenç Villatoro va distingir de bell antuvi els conceptes, presentació d’un llibre, col·loqui basat en el seu argument i prèviament llegit pels assistents i l’explicació de com es construeix una novel·la. L’exposició molt amena i entenedora es fonamentà en una pregunta: perquè vull escriure una novel·la. I va explicar el seu procés. Per a ell escriure és viure i la vida n’esdevé la principal font d’inspiració. L’escriptor al llarg de la seva vida classifica tot allò que li crida l’atenció i un dia podrà ser-li útil. Indrets, temps, persones, situacions, estils, circumstàncies. I un bon dia es produeix el perquè. Hi ha un motiu i aleshores comença el treball i la confecció de l’esquema. Una novel·la no ha d’explicar històries vertaderes però l’explicació ha de ser creïble per a que sigui viva. I aplicà la seva lliçó a l’escriptura de Moon River. La malaltia de l’esposa. I tot seguit: per què a mi, i la corresponent de l’altre: per què no a mi. La base és certa però el ropatge pot no ser el propi dels protagonistes, com els protagonistes tampoc cal que siguin els inspiradors del perquè. El títol el desvetllen les darreres pàgines. Un final d’esperança malgrat que el tema l’inspiri la malaltia, la  mort i la vida. Resum Joan Sala Vila,  fotografia Mercè Gasch.

Cap comentari:

Publica un comentari