Pere Andreu Jariod ens ha fet un resum breu de la simbiosi entre el cinema i la banda sonora que acompanya les pel·lícules. En el cine mut era un pianista l'encarregat d’acompanyar la pel·lícula amb una
música adient. A començament dels anys 1940, amb el cine sonor, la músic
clàssica troba el seu lloc en el cinema. Hi han dos tipus de música en el
cinema la "diegètica", que representa ésser reproduïda per un
aparell, com la ràdio o bé un grup musical, i l’ ”extradiegètica” que il·lustra
un paisatge o bé sentiments personals dels actors.
Moltes de les músiques clàssiques de Mozart, Wagner, Saint-Saëns o Mahler han agafat popularitat degut a les pel·lícules. Com 2001 Odissea en l’Espai de
Kubrick amb música de Richard Strauss o Mort a Venècia de Mario Visconti amb
música de la 3ª i 5ª Simfonies de Mahler; també en la pel·licula Mahattan de Woody Allen, la Rapsòdia en Blues de
Georg Gerswuin, per acabar amb el magnífic duo de les Noces de Fígaro de Mozart
en el film Cadena Perpètua que el converteix en un dels moments mes sublim i
emotiu de la pel·lícula. Resum Aurora Masat, fotografia Mercè Gasch.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada