Enric Gallén i Miret ha parlat sobre GUIMERÀ, EL NOSTRE CONTEMPORANI. Dimarts 29 de novembre.

El catedràtic de literatura catalana Sr. Enric Gallén ens va oferir una visió de Guimerà com a escriptor de capçalera del nostre país, comparant-lo amb Racine, Molière o Shakespeare.

El 1892 la gran actriu espanyola Maria Guerrero ve a actuar a Barcelona i Guimerà, volent projectar-se més enllà de Catalunya, li escriu un monòleg en català perquè ella l’interpretés. 

A partir d’aquest moment, comença una gran amistat i la gran difusió de Guimerà a l’escena espanyola. Echegaray traduí la seva obra al castellà. 

Cal destacar que Maria Guerrero sempre va voler ser la protagonista de les obres del nostre escriptor, com Maria Rosa, La Filla del Mar, Terra Baixa o La Pecadora. Papers que a Catalunya va interpretar la Margarita Xirgu.

A partir d’aquí, comença la gran expansió de l’obra de Guimerà a altres països on és adaptat i parodiat. Començà a l’Argentina, seguit de França, Itàlia, EEUU, Alemanya, Suècia, Rússia i Japó entre d’altres.

Va ser candidat al Premi Nobel des del 1906 al 1922, però no ho va aconseguir per la seva condició d’escriptor català.

L’obra de Guimerà és adaptada al cinema, a l’òpera, a la ràdio, a la novel·la gràfica, al còmic i a altres formats.

La conferència va anar acompanyada amb un extens material de fotografies, manuscrits, cartells, programes de mà, caricatures, cartes i fotogrames que van il·lustrar a bastament la vetllada.

Presentació i resum de Marta Peitivi, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch.

Pere Andreu Jariod ha parlat sobre AMADEUS. LA PEL·LíCULA QUE ENS VA FER ESTIMAR MOZART... I DESCOBRIR SALIERI. Dimarts 22 d'octubre.

AMADEUS, LA PEL·LÍCULA QUE ENS VA FER ESTIMAR MOZART… i DESCOBRIR SALIERI!, que fa quaranta anys de la seva estrena. 

Què hi ha de cert i què hi ha d’inventat a Amadeus

Basada en una obra de teatre estrenada a Londres pocs anys abans, Amadeus va donar a conèixer al gran públic la vida i la música de Mozart, i ens va fer descobrir també un personatge no gaire popular fins aquell moment, el músic italià Antonio Salieri. 

El film, dirigit pel txec Miloš Forman l’any 1984, va guanyar 8 Oscars, entre els quals el de millor pel·lícula.

Hem pogut gaudir de la seva manera de divulgar, amb un llenguatge planer adreçat a tots els públics i sobretot visualment molt atractiva, ja que ens va oferir una tria de clips de la pel·lícula, així com de les entrevistes al director i al guionista en el making-of.

Una cosa ens va quedar clar, que és una pel·lícula que cal revisar, que no es troba a cap plataforma actualment, i que en tot cas cal comprar el DVD, ja que val la pena tenir-la al nostre abast.

També vam tenir una clara explicació de que Salieri era un gran i important músic, mestre de capella, compositor i professor de grans músics de la seva època com L.V. Beethoven, Frank Liszt, Frank Schubert, entre d’altres.

I per descomptat, també ens va quedar clar que Wolfgang Amadeus Mozart, un prodigi musical des de ben jovenet, malgrat que va morir amb només 35 anys, va ser un dels més grans músics, per no dir el més gran de l'època del Classicisme, obrint inclús la porta del Romanticisme musical.

En clicar els protagonistes de la sessió pot sentir-se la melodia d 'Els petits no res' de Mozart.

Presentació i resum de Joan Antoni Lledó, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, Cartell de Montserrat Lluch.

Frederic Font i Corbera ha parlat sobre MÚSICA i INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL. Dimarts 15 d'octubre.

Parlar per fer entenedora la Intel·ligència Artificial no és fàcil, però el resultat va ser més que satisfactori                                                                                                                                                                                                                            La pregunta inicial no podia ser altra que: Què és la I.A.? I, per començar a desmentir falsedats, ens diu que no és un robot, en tot cas serà un procés molt potent per absorbir ingents quantitats de dades, processar-les i oferir uns resultats.                                                                                                                                                                                                                                            Afinant una mica més, i com exemple pràctic, fotos, dades estadístiques, valors en borsa, sons, paràmetres meteorològics etc, Classificació, Predicció i Generació de resultats. 

Després d’una breu introducció en el camp musical, instruments, formats d’enregistra-ments i tecnologia de tractament dels sons, i per fer-ho més entenedor va posar uns exemples sonors, de composició aleatòria amb la proposta “Joc de daus”, Mozart 1787, “Music of Changes” de John Cage 1951 o una composició algorítmica amb “Pure Data”.

Entrem ara, a les Aplicacions de la I.A., Reconeixement de cançons amb el mòbil, Aprenentatge Musical, Recomanació de Música, Eines per la creació Musical, Separació de veus o instruments, amb uns exemples audiovisuals dels Beatles “Now And Then”, les originals gravades el 1977 i tractades amb I.A. el 2023. Encara en les Aplicacions, la Recerca en Musicologia i Bioacústica, o la Generació de Música, NO de partitures. Ens mostra un software utilitzat per generar música, SUNO, amb uns exemples i finalment ens convida a crear amb eines d’I.A. el text d’una cançó amb total improvisació, demanant que el públic assistent digués unes paraules, van dir: Llibertat, República, Pau, Muntanya i Veritat. El giny en dècimes de segon va crear el text que ve a continuació.

Després de llegir-lo li vàrem demanar que hi posés música amb un mínim de paràmetres, el resultat no es va fer esperar, en pocs segons va donar dues versions utilitzant la mateixa lletra.

En clicar aquesta imatge pot revisionar-se i poden sentir-se melodies generades, 

incloses en el PowerPoint que Frederic Font va mostrar durant la seva sessió.

Presentació del conferenciant, resum i fotografies d'Esteve Garrell, cartell de Montserrat Lluch.

Jaume Padrós i Marco Inzitari han parlat sobre COM ENVELLIR AMB ÈXIT. Dimarts 8 d'octubre.

El Dr. Padrós i el Dr. Inzitari, gerontòlegs, van fer una presentació-diàleg on van reflexionar sobre què vol dir envellir ‘amb èxit’.

Des de l’Edat Mitjana fins als nostres dies l’esperança de vida s’ha incrementat d’una forma considerable, gràcies sobretot, a la potabilització de l’aigua i al descobriment de les vacunes.

El nostre país presenta una ràtio de longevitat i esperança de vida dels més alts del planeta.

Fa vint-i-cinc anys que l’OMS ja va definir diferents objectius i hàbits per arribar a grans amb bona salut, com per exemple ser autònom, mantenir relacions socials o exercir un aprenentatge continu. 

Normes a les quals se'n van afegir d’altres, amb l’ajuda del públic, com menjar de forma saludable, dormir bé, l’activitat física (moure’s amb propòsit), el factor genètic, socialitzar-se, tenir pensaments positius i il·lusió de viure, entre d’altres.

Posen un exemple molt il·lustratiu: Dos nadons, en néixer són iguals, però diferents causes, al llarg de la seva vida, faran que a una edat adulta siguin ben diferents. 

Alguns dels factors causals són l’economia familiar, l’accés al coneixement i la cultura, la càrrega genètica, si han sofert violència a la seva vida, el clima i l’actitud vital positiva malgrat la salut.

L’edat cronològica no té per què ajustar-se a l’edat biològica, sinó que hi tenim molt a fer per la nostra part per mantenir-nos sans i joves.  Viure molts anys sense contingut no és viure amb èxit.

Amb la màxima del Dr. Padrós: “Tenir el màxim de sobirania en la teva vida”, estar actius físics i Intel·lectualment, es va donar per acabat el col·loqui, donant pas al torn de preguntes.

Resum de Marta Peitivi, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch.

David Bassa i Cabanas ha parlat sobre com SABER GESTIONAR LES PANTALLES: EL GRAN REPTE INTERNACIONAL. Dimarts 1 d'octubre.

Tal com diu el títol de la conferència, molt ben exposada per  David Bassa, saber gestionar les pantalles és un gran repte. 

L’Alcaldesa de Granollers, sra. Alba Barnusell i el nostre President sr. Esteve Garrell, ens han acompanyat en la presentació d’aquest nou curs.

 L'addicció a les pantalles, és un fet transversal que porta a estar “sol amb tothom” que és el que passa quan un grup de joves o adults estan físicament junts, però individualment cada un amb el seu mòbil.

Tot es basa en un algoritme que mou l’aplicació i que està dissenyat, perquè es faci servir convulsivament oferint imatges, vídeos... amb escenes, sense cap criteri, que t’impacten i t’enganxen. En aquest procés, es dispara el neurotransmissor dopamina i es genera una sensació d’eufòria que es pot dir, és equivalent a les sensacions de les addiccions a substàncies.

S’ha demostrat que el coeficient intel·lectual dels nens, baixa en consumir pantalles exageradament; el més apropiat és menys pantalles i més lectura, allò que els porta a ser més creatius.

L’algoritme més potent i additiu de tots és Tik Tok, tot i que els seus creadors diuen que està en una fase inicial, i serà molt més potent.

Ens ha de fer reflexionar, que els creadors d’aquestes pantalles, no les consumeixen, ni Ells, ni els seus fills perquè en coneixen els riscos.

Estem en un món nou pel, que  no ens han preparat. Hem de saber limitar el temps que mirem el mòbil i inculcar-ho als nostres fills. Fora mòbil a la tauleta de nit, al menjar... En resum, establir un horari concret per utilitzar el mòbil.

El conferenciant, finalment exposa, que una bona idea és establir  un contracte firmat pares-fills, on consti, on i quan es poden fer servir les pantalles. Com tot contracte, si no es compleix, ha de tenir una sanció.

 Hem d'autoimposar-nos, establir unes normes estrictes que ens portin a dominar la situació. Les pantalles són per buscar una informació concreta i s’ha de procurar tafanejar el mínim.

Resum de Martí Majoral, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch.

Les AULES UNIVERSITÀRIES impartides a GRANOLLERS avancen la programació del nou curs. Anoteu-vos l'agenda amics!

Bon estiu... Us esperem l'1 d'octubre!... amb un guardó pel curs passat

Ramon Soler i Riba ha parlat sobre VINT QUILÒMETRES, QUINZE FÀBRIQUES DE RIU. Dimarts 18 de juny.

El títol d’avui, sense anomenar quin riu és i d’on, fàcilment identifica els llocs: el Llobregat i la comarca del Berguedà. 

Setmanes enrere, molts participaren en l'excursió que vam organitzar, per fer el recorregut d’una part del contingut de la conferència.

Va projectar en pantalla moltes imatges i gràfics que acompanyaven les seves interessants explicacions. Impossible ressenyar-les totes.

En plena expansió de les indústries tèxtils, a mitjans del segle XIX, fou un problema proveir-se de combustibles per generar energia motriu. Les fàbriques s’instal·laren a la vora de corrents fluvials que, amb turbines, produïen energia hidràulica i, més tard, elèctrica. Això creà la Colònia, que era un assentament humà nascut i organitzat al voltant d'una fàbrica hidràulica, on vivien els obrers amb les seves famílies.

La majoria de colònies, a les ribes del Llobregat, estaven allunyades de qualsevol centre urbà, amb dificultats per fer-hi vida i, per tant, el seu propietari s’havia de comprometre a donar uns serveis als seus pobladors:

          -ESCOLA,

          -ESGLÉSIA,

          -BOTIGUES DE QUEVIURES,

          -ATENCIÓ MÈDICA,

          -INSTAL·LACIONS, ESPORT, ETC,

tot per fer atractiva la feina i garantir, als treballadors i les seves famílies, tenir els elements bàsics de subsistència.

Això, en molts casos, es va considerar com una manera de tenir-los “lligats” i d'un cert “paternalisme”, per part de la presència, gairebé omnipotent dels “amos”.

Les Colònies industrials foren totes fàbriques de riu, especialment al Llobregat, per l’ENERGIA HIDRÀULICA.. 

Com que el seu cabal és irregular i pobre,arribà un moment que es van haver d’instal·lar MÀQUINES de VAPOR, per completar l’energia …

Avui, Les Colònies constitueixen un PATRIMONI CULTURAL I ARQUITECTÒNIC NOTABLE.

Resum de German Cequier, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch.

Jordi Ruiz Olmo ha parlat sobre ELS GRANS MAMÍFERS DE CATALUNYA; AVUI i DEMÂ: NOUS REPTES. Dimarts dia 11 de juny

El conferenciant ens fa saber que l’any 1995 es va publicar el llibre Els grans mamífers de Catalunya i Andorra. 

Ha estat fins fa poc una obra de referència sobre els nostres ossos, llops, llúdrigues, mosteles, isards, cérvols, cabres salvatges, conills, marmotes, balenes i dofins. Anys més tard, el 2023 s’ha publicat el llibre Grans mamífers de Catalunya i Andorra. Distribució, biologia, ecologia i conservació.

En aquest llibre el conferenciant n’és coautor. 

Ens explica en aquesta conferència el moment actual dels grans mamífers a Catalunya. 

S’analitza quines són les espècies que viuen a casa nostra actualment; on són, què fan, com viuen, quins problemes tenen. A més, ens informa d’un gran nombre de dades sobre les espècies autòctones més rellevants (llop, os bru, isard, llúdriga, gat salvatge, cabra salvatge, senglar, conill, llebre, rorqual o balena comuna, dofins llistat i mular...). 

          - l'os. 

Ens fa una explicació detallada de la introducció de l’os i la problemàtica que comporta.

          - porc vietnamita, gat i cabre ensalvatgides, marmota, coipú. 

També, ens informa de les espècies exòtiques invasores o domèstiques ensalvatgides nouvingudes (porc vietnamita, gat i cabre ensalvatgides, marmota, coipú...). 

          - porc senglar, el conill i la guineu. 

La problemàtica que origina en determinades zones una proliferació del porc senglar, el conill i la guineu. 

          - gat salvatge, cabirol, isard, marta 

Ens fa saber, després, quins són els nous mamífers que es troben actualment al Vallès Oriental i que alguns d’ells ja no hi eren. Així, hi trobem: gat salvatge, cabirol, isard, marta... 

Després analitza aspectes com ara els avantatges i perjudicis que poden causar i que esperem en el futur. La conferència acaba explicant com es reorienta la vida dels investigadors, gestors i afeccionats a la fauna i la natura davant dels canvis vitals. Com s’han d’afrontar aquests canvis que no es poden predir. Cal afrontar-ho amb un esperit positiu.

          - depredadors marins

Finalment, comunica que el seu pròxim treball estarà dedicat als depredadors marins. 

Resum de Joan Gurt i Vilarrasa, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch.

Marc Jobani ha parlat de FRASES i DITES CATALANES. ORIGEN HISTÒRIC. Dimarts dia 4 de juny.

Amb aquesta conferència, ens endinsarem en l'apassionant món de la saviesa popular per conèixer l'origen històric, d'algunes de les més populars frases fetes i dites catalanes. 

Per començar, però, les distingirem en diversos tipus segons la seva autoria i definició, ja que pas són el mateix una parèmia i un aforisme. 

Seguidament, i un cop conegudes les diferències entre unes i altres, posarem atenció en algunes de les més comunes. Així doncs, parlarem d'expressions com: 

        -ser de màniga ampla, 

        -perdre la xaveta, 

        -acabar com el rosari de l'aurora, 

        -s'ha acabat el bròquil, 

        -qui és qui talla el bacallà, 

        -no estar per romanços o 

        -quin fou l'any de la picor, 

        -aquí hi ha gat amagat, 

totes elles, frases que tenen una gènesi íntimament relacionada amb l'experiència viscuda i en alguns casos, fins i tot, estan estretament lligades a fets històrics contrastables.

Ha estat una conferència molt dinàmica, molt propera, distesa i sobretot aprofitable, gràcies evidentment al conferenciant que té una important dotació per comunicar i ensenyar.

Deixem apuntat aquí un link, on podreu navegar per l’extens món de la paremiologia:

https://pccd.dites.cat/   És un accés obert en línia [cliqueu l'enllaç] a la base de dades fraseològica, del paremiòleg Víctor Pàmies i Riudor, amb col·laboració amb Softcatalà, 2020. S’hi poden consultar gairebé 150.000 registres.

Resum de Joan Antoni Lledó, fotografies d'Esteve Garrell, cartell de Montserrat Lluch.