Còsima Dannoritzer va parlar de COMPRAR, LLENÇAR, COMPRAR, dimarts dia 29 de gener

 Com a realitzadora i guionista Cósima Dannoritzer ens ha presentat el documental Comprar, llençar, comprar, que vol ser una reflexió sobre ecologia i estalvi raonable.

La bogeria pel consumisme ens està portant a un desastre mundial. Consumir molt i molt ràpid pot acabar amb els recursos minerals que la terra ha trigat milers d’anys a fabricar. S’ha de tenir compte també amb els residus: milers de tones de plàstics contaminen terres, rius i mars, sobretot en països subdesenvolupats, escampant misèria i malalties.

Una factor important del problema són les mateixes industries, amb la seva propaganda de productes, residus i acords de l’anomenada “obsolescència programada”. Els fabricants han posat en comú l’acord de la durada dels seus productes: un temps raonable però molt curt per assegurar-se una venda continuada dels seus estocs. Tots tenim la nostre personal experiència en electrodomèstics, bombetes, mitges, impressores, ordinadors...

Cliqueu la imatge per veure el documental

Què hi podem fer? L’aportació individual és sempre important, la suma de molts també es una dada de pes, tots hi podríem aportar el nostre gra de sorra.

Com? Allargant tot el possible la vida dels nostres aparells, reciclant i reutilitzant tot el que es pugui, mentalitzant-nos que un aparell més novedós no ens portarà la felicitat. La felicitat està dins nostre, en la nostra actitud i sentiments, no en els aparells que ens ajuden en els treballs del dia rere dia. Síntesi d’Aurora Masat, fotografia de Mercè Gasch.

Jordi Camins va parlar sobre LES MUNTANYES: MITES i DIVINI-TATS, dimarts dia 22 de gener.

Jordi Camins, observador de glaceres, alpinista i esquiador reconegut, és un científic les aportacions del qual es fan servir per a diverses publicacions erudites i per exposicions en Centres d’interpretació de les Glaceres Pirinenques. També col·labora en el programa de la web Glaciers Online, la més important a nivell internacional en matèria de glaciologia. Ha estat guardonat amb el premi Medi Ambient en la modalitat 'trajectòria a favor del medi ambient'.

Síntesi de la conferència

Per començar havíem de situar-nos 200 anys enrere: aleshores la gent pensava diferent. Les persones que ara viuen a l’Himàlaia, per exemple, són com les dels Pirineus d'abans: són gent acollidora però molt tancada. Les persones van a viure a les muntanyes per poder sobreviure, no perquè els hi agradi. De fet fugen de les guerres.

En els medis rurals les creences religioses prenen força però a les muntanyes creuen en els fenòmens naturals. Els factors meteorològics tenen més importància que els religiosos, els fan por. Aleshores sorgeixen les llegendes i així ho veiem a Montserrat, els Pirineus als Andes i l’Himàlaia. Ens va anant explicant diverses llegendes d’aquestes muntanyes. La muntanya de Montserrat la podem dividir en tres parts. A la 1a part hi ha la llegenda de “La roca foradada”, a la 2a “Els frares encantats”, “El cavall bernat”. A la 3a hi ha diverses figures en pedra com ”La mòmia”, “L’elefant”, “La prenyada” , “la panxa del bisbe”. En els  Pirineus, ens va explicar d’on ve el seu nom, la llegenda del “Pedraforca“. La del pic de Pocets, que vol dir terra cremada, les llegendes de l’ós, dels voltors, la de la Maledeta, el Pic Salvaguarda i les llegendes dels pastors i els remats . La del pas de Mahoma, a l‘Aneto, etc.

Als Andes, ens va explicar les diferents versions de la conquesta de Quito pels espanyols. Segons els quítxues per l’erupció del Cotopaxi i segons els espanyols per la seva traïció vers els indígenes. I per acabar ens va parlar de l’Himàlaia, que vol dir morada de les neus. Ens va parlar de la muntanya Muzmghata, situada a la zona de Karakorum, que vol dir pedres fosques. Per a la gent  d’aquest indret la muntanya és  el seu déu i el gel és la divinitat. La gent d’aquesta zona no tenen moneda, compren i venen fent canvis i regatejant. Aquesta part de la muntanya de l’Himàlaia pertany a la Xina, a la regió de Xingiang, a prop de la frontera amb el Tibet. I per acabar ens va parlar de la importància dels guepards, al qual consideren un animal sagrat. Síntesi de Mercè Gasch, fotografia d'Aurora Masat.

Pere Masjuan va parlar de LA MALALTIA i LA MORT DES DE LA FE i LA CIÈNCIA, dimarts dia15 de gener.

"En la xerrada titulada ¨La mort i la malaltia des de la fe i la ciència¨, Pere Masjuan ha abordat un dels temes més antics, però no per això menys actuals, que hom es pot plantejar: la pregunta sobre la mort i la malaltia. La proposta diferent que ell ha proposat és enfocar aquest discussió des del llenguatge del diàleg entre la fe i la ciència, en aquella parcel·la de realitat on ambdues disciplines poden aprendre de l'altre i hom pot aprendre de les dues. Primer ha discutit on es troben aquestes dues realitats i quins llenguatges particulars usen. Després ha discutit què és la mort i què és la malaltia per concloure que, tot i que tots més o menys tenim clars aquests conceptes, no són pas tan fàcils de definir com hom creuria. La definició de la mort per les diferents ciències no és unívoca. Semblant succeeix amb les diferents religions que ell ha considerat. Amb aquesta discussió, el conferenciant arribà a la primera constatació que definir la mort no és fàcil si ho fem des de la raó. Pel què fa la malaltia, la constatació és similar, ara però degut a que les aproximacions a aquesta des de la fe i des de la ciència són oposades: mentre les ciències voldran pal·liar la malaltia, la fe la voldrà entendre i no se'n voldrà amagar. Constata que la ciència proposa certes segueradats i la fe certes confiances, i que en el dia a dia, davant les adversitats, les seguredats poden fallar però no ho faran mai les confiances.
Dit això, sembla que aprendre sobre la mort i la malaltia des del diàleg ciència i fe sembla difícil pel fet que la ciència no aprendrà de la fe ni la fe aprendrà de la ciència. Per corroborar aquesta afirmació el conferenciant discuteix es proposa dos exercicis: un primer que consisteix a mirar amb ulls científics la realitat i preguntar a la fe què poden aquests ulls aprendre sobre la mort i la malaltia; i un segon exercici consistent a preguntar, amb ulls espirituals, què pot aprendre la fe de la ciència.
Això, però, no implica que hom no pugui aprendre de la seva pròpia experiència mirant alhora la realitat amb ambdós ulls. Posa l'exemple del Tsunami i del Càncer.
Conclou que, tot i que és dificil parlar de la mort i la malaltia des de la fe i la ciència, que hom pot aprendre d'ambdues sobretot alhora de redefinir els paràmetres propis dels relats sobre les darreries. Així, acabà la ponència proposant als assistents uns petits exercisis per casa consistents a repensar, sense por, què és per a ells la mort, què és per a ells el cel i l'infern, i fer partíceps als altres d'aquestes intuicions. Necessitem repensar aquests termes sense por". Síntesi Pere Masjuan, fotografia Mercè Gasch.

La nostra Assemblea anual ha estat dimarts dia 8 de gener. El 29 d'aquest mes ha quedat aprovada per tres anys la nova junta aquí relacionada:

Junta sorgida d'aquesta convocatòria, i aprovada el dia 29 de gener del 2013

• Presidenta:           Mercè Gasch
• Vicepresidenta:    M.Carme Esplugas
• Secretària:           Montserrat Lluch
• Vicesecretària:     Aurora Masat
• Tresorer:              Lluís Reverter
• Vicetresorer:        Lluís Pineda
• Vocals:                 Eustaqui C.Margall  i  Mercè Barnils





Bon Nadal, pau i felicitat per al 2013.

Marc Tost i Brustenga i la Coral Albada, "HERI, HODIE ET SEMPER" Nadal ahir, avui i sempre. Dimarts dia 18 de desembre.

La Coral Albada en un moment del seu concert.

HERI, HODIE ET SEMPER:   AHIR, AVUI I SEMPRE

Amb aquest expressiu títol la Coral Albada, i el seu director Marc Tost, ens han ofert un concert per celebrar la fi del trimestre i les properes Festes de Nadal.

Indubtablement el Nadal és una font d’inspiració per a músics, poetes, pintors, escultors. Tots expressen amb les seves diferents tècniques, la tendresa d’un fet, tan natural com extraordinari, com és el naixement d’un infant. I aquest infant, com anunciaven les antigues escriptures, era el Fill de Déu, el Salvador del poble d’Israel.

Així les antigues melodies gregorianes de l’AHIR amb el poètic text del profeta Isaïes ens diuen: “Obriu-vos cel i que baixi dels núvols com la rosada, el Salvador...” En el transcurs del temps, tot seguint els segles, tenim les cançons renaixentistes de Schützs i Monteverdi. Les barroques amb Bach i Buxtehude, Haendel , “Joia en el món Jesús és nat...”

Les d’AVUI amb Pau Casals i Saint Saëns... I les de SEMPRE “Què li darem al noi de la mare”, “El desembre congelat...” Tot és l’ambient per preparar el Nadal. La joia i l’entusiasme d’un grup de cantaires que ens va captivar amb la seva joventut i les tradicionals cançons nadalenques que ens van dedicar. Síntesi Aurora Masat, fotografia Mercè Gasch

Francesc Fernàndez Angelats parlarà sobre PERE CALDERS, 100 ANYS DEL SEU NAIXEMENT, dimarts dia 11 de desembre

Pere Calders (Barcelona, 1912-1994) és un dels escriptors més llegits de la literatura catalana, especialment destacat com a contista. Es dóna a conèixer a principis de la dècada de 1930 amb dibuixos, articles i contes a diaris i revistes. Als vint-i-quatre anys publica els primers llibres: el recull de contes El primer arlequí i la novel·la curta La glòria del doctor Larén. Exiliat a Mèxic durant vint-i-tres anys... escriu els que han estat considerats els seus millors textos, que tenen des del primer moment el reconeixement de la crítica... Torna a Catalunya el 1962, es dedica a feines editorials i col·laboracions periodístiques i encara disposa de temps per escriure L'ombra de l'atzavara (1964), amb la qual guanya el Premi Sant Jordi. A la dècada de 1980 li arriba la popularitat arran de l'èxit del muntatge teatral Antaviana, creat per la companyia Dagoll Dagom i basat en contes seus.

El conferenciant i Pere Calders, el seu personatge

Pere Calders (1912-1994) és un dels escriptors més llegits de la literatura catalana, especialment destacat com a contista, tot i que en la seva obra hi trobem novel·les d’una gran qualitat. De la seva producció podem destacar: Cròniques de la veritat oculta (1955), Gent de l’alta vall (1957), Aquí descansa Nevares (1967)- ambdues de temàtica mexicana- Invasió subtil i altres contes (1978), Tot s’aprofita (1981) i L’honor a la deriva (1993).
La producció literària de Pere Calders és sobre tot remarcable per dos motius: el primer, per la innegable qualitat lingüística de la seva prosa; i en segon lloc, per la seva originalitat. Originalitat en una doble vessant, per l’exotisme d’alguns dels seus contes, situats al Mèxic que l’acollia, i per la presència del que desprès s’ha anomenat el “fet insòlit”, un fet que trastoca la realitat i els convencionalismes, que ens descol·loca i que ens obliga a mirar aquesta pretesa realitat objectiva d’una altra manera. Perquè Calders és un escriptor dels que demana segones lectures i amb una certa pausa. Rere l’aparent trivialitat de la majoria de situacions que ens presenta en els seus relats, sempre hi ha algun gir que ensobliga a repensar aquestes situacions i a veure’n el que es podría dir l’anormalitat subjacent en el que solem convenir com a realitat immutable. I Calders ho acostuma a fer partint de situacions quotidianes, de converses intranscendents, de personatges propers, cosa que ens condueix a identificar-nos-hi, poc o molt, i a repensar-nos les nostres pròpies certeses.
La seva obra aplega unes narracions amarades d’humor personalíssim. Els enfocaments insòlits, la barreja de lucidesa i fantasia, la tendresa escéptica i fins la ironia cruel, campen per aquestes narracions, servides per una de les millors plomes catalanes. Síntesi Francesc F. Angelats; fotografia Mercè Gasch.

Agustín Alomar Muntañola ha parlat de LESIONES DEL FOTOENVEGECI-MIENTO DE LA PIEL, dimarts dia 4 de desembre

L'excés d'exposició al sol produeix molts danys a la pell, ja que la radiació ultraviolada provoca canvis en les estructures de les nostres cèl · lules: l'anomenat fotoenvelliment, que comporta la formació del conegut càncer de pell, des del més senzill fins el més agressiu. El fotoenvelliment és el conjunt de canvis produïts en la pell, a causa de l'exposició perllongada a la radiació ultraviolada (sol, llit o dutxa solar), sense la deguda protecció...

Un moment de l'exposició i un resum dels continguts

El conferenciant, dermatòleg i cirurgià, va exposar de forma precisa i clara els efectes de viure en un clima mediterràni, en què el sol és un dels factors més usuals en l’aparició de les taques cutànies de l'envelliment. Estem en una societat que sap gaudir de la llum i de moltes hores de sol, i la moda tan arrelada de caps de setmana i vacances de platja, no fa altra cosa que augmentar els perills de cremades solars, de les què se’n deriven possibles càncers de pell.

El perill principal causat per la disminució de la capa d'Ozó, és que la llum violada resulti molt més agressiva, que afecta sobre les parts més sensibles a l'exposició del sol, que són la cara, les mans i l'escot. Les taques marronoses degudes a les cremades no son perilloses, afecten solament l'estètica: són taques i arrugues que donen un aspecte envellit.

En canvi sí que s'ha de posar molta atenció en l'angioma senil i els tumors cutanis. Són els tumors provocats per la llum ultraviolada, que poden fabricar cèl·lules malignes. Si bé no son capaces de provocar una llarga enfermetat sí que és molt convenient trobari amb brevetat el tractament adequat. Quaranta anys d'experiència, i assajos de les noves tècniques i medicaments, avalen la seva dissertació. Resum Aurora Masat, fotografia Mercè Gasch.

Enric Benavent va parlar sobre la ICONOGRAFIA DEL PESSEBRE EN L'ART CATALÀ, dimarts dia 27.

La conferència abordarà el simbolisme de les fonts escrites del relat del naixement de Jesús, i com les arts han incorporat aquests elements simbòlics. Finalment, com el pessebrisme, en tant que representació per excel·lència del Naixement, recull i contextualitza tots els elements simbòlics dels relats de Nadal. El pessebrisme a Catalunya te un orígens remots. Hi ha documentat un pessebre l'any 1300 i es té notícia d'un venedor francès de figures del naixement a Barcelona l'any 1475. Del 1585 hi ha un inventari d'un canonge on apareixen figures de fang. El pessebre familiar era un fet al segle XVI i l'any 1786 hi havia una vigorosa Fira de Santa Llúcia.

Síntesi de la sessió pessebrística

El conferenciant ens ha començat per explicar que només dos Evangelis, els de Sant Marc i Sant Lluc, ens parlen de la infància de Jesús; abans ens havia informat que hi ha llibres canònics i llibres apòcrifs en la sagrada escriptura. De d'infància de Jesús en sabem ben poc, i per  representar el Pessebre ens en valem del que ens expliquen tant els Evangelis com els llibres anomenats apòcrifs.

El pessebre com a tal no consta fins després de Sant Francesc d'Assís i de Santa Brígida, però des de molt antic ja tenim pintures, retaules i imatges fent referència a la Infància de Jesús. Ens en va projectar diverses diapositives i mostrar diferents estils. Ha estat una conferència molt amena i ben presentada i que ha agradat molt. Resum de Lluís Reverter

Fco. Javier Segarra Isern, va parlar sobre DORMIR BÉ PER VIURE BÉ, dimarts dia 20 de novembre.

Dormir és un dret i un deure. S'ha tenir cura del somni perquè és imprescindible per a una activitat social i laboral: és salut i qualitat de vida. Un bon dormir millora diverses malalties, mentre que un dormir alterat o amb trastorns pot produir símptomes diürns importants i fins i tot greus, com accidents de trànsit. Finalment posa les coses en ordre, el desordre pot fer que et sentis fora de control.

Una conferència que implicava tothom

La sessió ha estatt fresca, àgil i participativa, i ha agradat molt.
Ha començat aclarint que l'especialitat de la son no existeix dins l'ensenyament universitari, així doncs, totes les persones que tracten els problemes i trastorns de la son provenen de camps molt diversos; ell és llicenciat en psicologia, amb estudis de psiquiatria, neurologia i psicologia clínica.
Primer de tot ha plantejat la importància de dormir, és a dir, una persona de 90 anys en dorm 30 anys i els 60 restants estarà despert. El fet de dormir més d'un any molt malament pot causar irritabilitat crònica, obesitat, depressió, pèrdua de memòria i pot causar la mort.
La son no es pot recuperar com els aliments (desnutrició), és com perdre l'avió, que n'hauràs d'agafar un altre però mai el mateix.
L'estructura general es compon d'una fase profunda que restaura el nivell físic del nostre cos, i la fase REM que ajuda a fixar la memòria del dia passat. Aquest cicle s'alterna 3 o 4 cops durant la nit.
El son i la vigília estan governats per un rellotge intern regit per la llum del sol. Si tenim poca llum i escalfor patirem somnolència, en canvi, molta llum estarem desperts i actius. Per tant quan veiem persones adormides no és per esgotament físic (penseu els esportistes), ni per avorriment (polítics al parlament), sinó perquè tenen son. Per tal de no adormir-se, cal dormir durant les hores nocturnes, ser regular a l'hora d'anar a dormir i a l'hora de despertar-se, i viure segons l'horari solar, perquè és la llum del sol que regula el nostre rellotge intern.Sovint els metges tracten els problemes de la son com a insomni, receptant hipnòtics, sense veure que patim una desincronització. Molts cops tan sols augmentant la temperatura del nostre cos podem solucionar-ho. La tradició diu de beure un got de llet calenta, però no és eficaç, a menys que bevem 26 gots de llet seguits. La millor solució és posar els peus amb aigua calenta 30 minuts abans d'anar a dormir. Pujar la calefacció no és aconsellable, ja que, si la temperatura del nostre cos augmenta mig grau de més, es trenca la son. Cal la temperatura justa per a cada persona.
Les drogues, cafè, alcohol, tabac, com també certs fàrmacs o bé per causes mediambientals en general, són els causants dels trastorns de la son més usuals.
Dins de l'herboristeria tenim la Valeriana amb resultats pèssims per dormir, i que de rebot pot causar insomni. Els hipnòtics tampoc es recomanen pels seus efectes secundaris i addictius.
Finalment aconsellà fer exercici físic, matí o tarde mai nits, diàriament. Seguir sempre un horari regular. I gaudir del nostre sol. Resum i fotografia Aurora Masat