És un poema molt bonic, com tots els de Joana Raspall. Aquí ens està dient que sempre podem ser útils, fins els últims moments de la nostra vida, tot i que, el viure, signifiqui també patiment. Una vida sense patiment, sense alguns sacrificis, seria un altre cosa, però potser no seria vida. En aquest poema hi trobem, la voluntat de sentir-nos vius i útils fins al final.
És un poema molt bonic, com tots els de Joana Raspall. Aquí ens està dient que sempre podem ser útils, fins els últims moments de la nostra vida, tot i que, el viure, signifiqui també patiment. Una vida sense patiment, sense alguns sacrificis, seria un altre cosa, però potser no seria vida.
ResponEliminaEn aquest poema hi trobem, la voluntat de sentir-nos vius i útils fins al final.
Fins i tot de grans sóm útils.
ResponElimina