19 de des. 2012

Bon Nadal, pau i felicitat per al 2013.

2 comentaris:

  1. És un poema molt bonic, com tots els de Joana Raspall. Aquí ens està dient que sempre podem ser útils, fins els últims moments de la nostra vida, tot i que, el viure, signifiqui també patiment. Una vida sense patiment, sense alguns sacrificis, seria un altre cosa, però potser no seria vida.
    En aquest poema hi trobem, la voluntat de sentir-nos vius i útils fins al final.

    ResponSuprimeix