Pere Grau i Grau ha parlat sobre EL MÓN DELS CACTUS i les ALTRES PLANTES SUCULENTES. Dimarts 29 d'abril.

Avui ens hem endinsat en el món dels cactus i les altres plantes suculentes i primer de tot, el ponent Pere Grau ha volgut aclarir conceptes, diferenciant clarament el tòpic que els cactus són plantes suculentes o crasses i que no totes les plantes crasses són cactus.

A través d’una gran quantitat de belles imatges d’àgaves, euphorbies, aloes, sèdums, echeveries, calanchoes, cactus i altres famílies de suculentes hem conegut els gèneres, les espècies i les varietats de cada grup, amb indicacions de cura, i manteniment a les nostres llars. El públic ha pogut reconèixer i diferenciar espècies populars del nostre entorn.

Pel que fa a les atzavares, a través d’un vídeo, hem pogut observar com un pagès mexicà tallava i preparava una tequilana per extreure’n posteriorment el pulque, el mezcal i la tan popularitzada tequila. També hem vist com unes pageses treien les fibres de les atzavares per obtenir-ne el sisal, emprat en la indústria tèxtil.

Com a curiositat, ens ha explicat que hi ha uns insectes que parasiten les figueres de moro i dels quals se n’extreu el colorant vermell carmesí utilitzat a la indústria farmacèutica, cosmètica i alimentària. És un tint natural conegut des de fa segles i concretament, cap al S.XVII a l’Imperi Espanyol va ser un secret d’estat la seva elaboració, donada la seva importància econòmica.

En el món vegetal no tot és perfecció; així doncs, vam veure com hi pot haver diferents mutacions genètiques, amb plantes de creixement diferent al que seria normal, com les  cristates, les variegates, les monstruoses i els espiralis.

Hi ha cactus comestibles, al·lucinògens, curatius, amb punxes de diferents mides, textures i dureses que, a vegades, generen una certa perillositat si no es manipulen correctament.

Com a cloenda i abans de passar al torn de preguntes, vam gaudir d’un meravellós vídeo del reconegut fotògraf naturalista nord-americà GREG KREHEL, que va estar durant cinc anys captant instantànies de diferents flors de cactus; així en el muntatge observem la ràpida obertura de cada flor, com una explosió de color i bellesa. La bellesa que ens ofereix la mare NATURA.

Resum Marta Peitivi Blasi, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch.

Eduard García Sánchez ha parlat sobre VESTINT LA PINTURA. LA MODA DELS SEGLES XVI i XVII A TRAVÉS DELS GRANS MESTRES. Dimarts 22 d'abril.

A la Itàlia del segle XV, on els ideals de l’humanisme havien creat una nova societat, apareix la necessitat d'una classe dominant de retratar-se, de representar-se amb tot allò que els defineix. L'ésser humà comença a voler representar la seva identitat, el seu ésser, a mostrar al món qui és.                                                                                                                        És per això que els artistes comencen a especialitzar-se en l’art del retrat, esdevenint un dels gèneres pictòrics més importants de la cultura occidental fins als nostres dies. 

El retrat ens ajuda, als espectadors d’avui dia, a conèixer quins eren els teixits més utilitzats, els estampats més cotitzats i les modes més seguides. 

Aquest gènere no només ha servit per mostrar el gran talent d’alguns pintors a l'hora de captar els trets psicològics i físics dels personatges retratats, sinó que també són grans testimonis de les modes en la indumentària i el pentinat. 

Els segles XVI i XVII són els més prolífics pel que fa al retrat burgès i aristocràtic. El gènere ja té un segle de vida i ja podem parlar de grans noms. Pintors com Tiziano, Hans Holbein, Cranach, Bronzino, Moroni, Rembrandt, Velázquez i d’altres, ens han ajudat a poder observar al detall les peces d’indumentària al llarg de les dècades. 

Però aquests dos segles no només són prolífics pel que fa al retrat, sinó que, gràcies a l’expansió del mapa comercial amb Amèrica i Àsia i a l’aparició de la classe burgesa, les modes evolucionen a un ritme frenètic, com no ho havien fet fins aleshores.

A finals del segle XV, el Renaixement italià va influir tot el continent, així com la seva moda. Una moda més senzilla que la que veiem fins aleshores al nord d’Europa, amb unes línies més simples i la desaparició dels tocats exuberants d’estil gòtic.

Tot i això, en iniciar-se el nou segle, va començar a posar-se de moda un curiós germanisme a la manera de vestir de països com França i Anglaterra, on cal destacar unes formes molt més voluptuoses, colors llampants, estampats molt decoratius, l’ús de grans tocats i pells d’animals.

La gran aportació van ser les anomenades “cuchilladas”: talls a la tela de les peces, dels quals en sortia el forro, creant una bicromia i unes formes molt exuberants que van començar a portar els soldats d’infanteria alemanys, els lansquenets. 

A la segona meitat del segle XVI, es produirà un canvi absolut en la moda europea. La dominació de la monarquia espanyola en la política mundial va redirigir la capitalitat de la moda a la cort dels Àustries, liderada per Felip II. El monarca, en el seu gust per l’austeritat i la sobrietat, va posar de moda el color negre com a exemple de poder i luxe, ja que el negre era un tint molt car i exclusiu que provenia del continent americà. 

La gorguera va ser un dels elements més innovadors de la indumentària de la casa dels Àustries i el que més difusió va tenir arreu del món. La manera de vestir a l’espanyola va arribar a tots els països, però on més va calar va ser a l’Europa del nord, on aquesta moda s’assentaria durant tot un segle. 

Igual que la gorguera, que va acabar sent un element anecdòtic de la indumentària europea, el regnat dels Àustries va començar a caure en decadència per la pèrdua dels seus territoris i el seu lideratge econòmic. 

A mitjan segle XVII, la casa reial francesa va liderar en el camp polític, així com en el de les modes. Versalles es va convertir en l’epicentre del gust i el refinament. 

El gust va deixar l’austeritat espanyola i es va decantar per una exuberància majestuosa, acompanyada de grans elements decoratius, perruques impossibles i formes voluptuoses.

Resum de Joan Antoni Lledó, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch.

Laura Cañas ha parlat sobre com PODEM MILLORAR EL NOSTRE RISC CARDIOVASCULAR? EL GRAN REPTE. Dimarts 8 d'abril.

La SALUT és un tema que, als seguidors d’Aules Universitàries , sempre ens mobilitza… Tots ens fem grans o ja ho som i volem tenir qualitat de vida. Casualment, el dia anterior, 7 d’abril, era el DIA MUNDIAL DE LA SALUT. Va ser una inesperada coincidència. La doctora Laura Cañas, experta Nefròloga, ha preparat una aportació sobre el RISC CARDIOVASCULAR. És un aspecte amb gran incidència. Estadísticament, és la primera causa de mort: el 33%. Ella és de Granollers i, el passat curs va participar en les Aules, amb la seva principal especialitat: NEFROLOGIA. Risc cardiovascular és la probabilitat que una persona o conjunt de persones puguin tenir un esdeveniment cardiovascular en un termini determinat de temps. Més del 90% dels esdeveniments o malalties cardiovasculars es produeixen per l’enduriment de les artèries i la formació en elles de plaques d’ateroma: ATEROESCLEROSI. El risc comença a incrementar-se amb l’edat, abans en els homes …

Aquesta anomalia pot produir:

 CASOS AGUTS: Infart, Angina de Pit, Infart cerebral…

CASOS CRÒNICS: Algunes Demències, Insuficiència Renal, SD. de l’Aparador, Disfunció Erèctil.

Important saber quins són els factors de risc i així poder actuar per millorar-los:

FACTORS GENÈTICS, RAÇA, EDAT, GÈNERE, HIPERTENSIÓ, HIPERCOLESTEROLÈMIA, DIABETIS, SOBREPÈS, OBESITAT SEDENTARISME, ESTRÈS, FALTA DE SON, TABAQUISME, ALCOHOL … El 57,3% de la població té 2 o més factors de risc cardiovascular.

Es classifiquen en MODIFICABLES i NO MODIFICABLES. Clarament, es dedueix que són, sobre els modificables, en els que cadascú de nosaltres pot tenir una intervenció efectiva i positiva. Dependrà de la ferma voluntat, constància i continuïtat en els hàbits de vida saludable, que coneixem molt bé, però que, sovint no som prou responsables. Els riscos d’Hipertensió, diabetis Mellitus, 

Obesitat, Dislipèmia (colesterol), etc., van estar detalladament explicats per la doctora Laura Cañas.

Ens va comentar moltes xifres estadístiques de la població, en relació amb aquests factors de risc.

De cadascun dels modificables, en successives pantalles, explicà detalladament com procedir per a la millora del risc. No és possible recollir en un resum tot el contingut, detalladament explicat.  Moltes d’aquestes recomanacions són a bastament conegudes i ens serviran per tenir-les sempre molt presents.

I conseqüentment, caldria que fóssim capaços, per anticipar-nos a un fet, impedir que succeeixi, seguir totes les mesures i tècniques que s’adoptin, per evitar l’aparició de les malalties, frenar la seva evolució per pal·liar les conseqüències.

Acabà la seva intervenció, amb l’interrogant: del títol inicial: PODEM MILLORAR EL NOSTRE RISC CARDIOVASCULAR? La resposta és, canviar només una paraula:                                          Podem PREVENIR el nostre risc. 

Resum Germà Cequier fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch.