24 de febr. 2020

Jordi Llorens ha parlat de MOÇAMBIC. Dimarts 25 de febrer.

Dimarts vàrem viatjar a Moçambic a través dels ulls del granollerí Jordi Llorens, reporter viatger. Abans de la projecció ens va explicar la seva filosofia de viatjar. Diu que te l’apel·latiu de viatger tranquil, esperit amb el qual se sent molt identificat. Per a ell viatjar és aprendre i descobrir per sentir-se més immers en la riquesa i la bellesa de l’experiència humana on l’atrauen cultures d’illes remotes. I tota aquesta filosofia la reflexa en aquest viatge que ens presenta on recorre la costa de l’oceà Índic de Moçambic. Diu que li va venir per una fotografia que va veure fa uns anys en una fira a Paris. Una persona com ell enamorat del mar, aquesta fotografia el va enganxar i decidir a viatjar-hi.  
“-Partícips del meu viatge a Moçambic! cal que sapigueu que us mostraré primer la cara amable del país, l’altra us l’explicaré en el col·loqui. Som-hi!!.”
Una costa on va anar resseguint llocs verges com els arxipèlags de les Quirimbas i Bazaruto amb les seves enlluernadores platges de sorra blanca, aigües cristal·lines essent un refugi perfecte per a una desconnexió total. Sense deixar de banda l'illa de Moçambic, amb els seus carrers empedrats i les seves majestuoses esglésies de l'època colonial, i l'illa d'Ibo, amb les seves velles ruïnes i la seva atmosfera ancorada en el passat.
I ho fa amb unes descripcions profundes que va treure del seu diari, dels llocs que trepitjava, dels capvespres que veia i de les albades que segons en Jordi han estat les millors que ha vist en els seus viatges. També a traves de les seves imatges ens ha fet sentir el so de l’aigua i del vent. Resumint: hem viatjat gaudint d’unes imatges que ens han fet somiar i transportar en aquests indrets tan desconeguts per nosaltres.
Ja en el col·loqui ens ha explicat l’altra cara del país amb les conseqüències que van patir els moçambiquesos durant la colonització portuguesa i una llarga guerra civil de 15 anys essent un dels països més pobres del món. Com a contradicció Moçambic és un país amb molts recursos on s’estima que la meitat dels ingressos de país seran generats pel gas natural que esta en mans de capital estranger. Per això des del punt de vista dels moçambiquesos, aquest país ja no pertany a ells.
I per acabar una dita sobre el viatge:
No demanis mai a un viatge més del que et pugui donar. Demana-li només el cel damunt teu i un camí sota els peus.
Resum Fina Pou, fotografies Esteve Garell i Mercè Gasch, disseny del cartell Montserrat Lluch Santacana.

Cap comentari:

Publica un comentari