20 de gen. 2019

Francesc Bailón va parlar sobre ELS NENETS, PASTORS NÒMADES DE IAMÀLIA (Sibèria) Dimarts dia 22 de gener.

Francesc Bailón, antropòleg, ens va donar àmplia informació, adquirida en els seus viatges i investigacions, de la forma de vida de pobles i cultures establertes més al nord del Cercle Polar Àrtic.
En un dels llocs més inhòspits i freds del planeta, al bell mig de la tundra, hi viu un poble, els Nenets, que continua mantenint les seves tradicions ancestrals. Ni el procés de globalització mundial, ni les polítiques del Govern rus encaminades a l’explotació dels jaciments de recursos d’energia, en hidrocarburs i gas que es troben a la península de Iamàlia, han aconseguit que aquest poble, canviï la seva manera de viure. Avui dia, els Nenets continuen amb el seu nomadisme, la pastura de rens i lluitant per la seva supervivència.
Ha dividit la seva conferència en dues parts:
1.- Qui són ? On estan ? Com han evolucionat ?
2.- La seva experiència personal.
1.- Els seu origen fou a la part sud dels Urals i van anar movent-se cap al nord. El territori és la península de Iamània, situada al vessant oriental de la cordillera dels Urals Polars. Durant segles s’havia cregut que eren caníbals en veure’ls amb restes de sang a la cara.. Se’ls havia anomenat SAMOIEDOS; en algun moment es va comprovar que menjaven ….. RENS.
Al començament del segle XX, amb la ”russificació”, es van anar adaptant a una vida de costums més clàssica, fins a l’etapa soviètica. La seva religió es basava en dos déus antagònics i, en 1924, s’inicien en el cristianisme ortodox (celebren el Nadal el 6 de gener).
Al 1930, la vida els canvia, pel reconeixement de Rússia, YAMAL NENETS, i la creació d’escoles. 
Al 1950, canvis brutals, els obliguen a deixar la vida nòmada i a treballar en granges col·lectives. Al 1960, es descobreixen els importants jaciments de petroli i gas. Anys 90, amb la desmembració de la URSS, els Nenets fugen d’aquesta forma de vida i fan un retrocés de 2.000 anys, tornant a la vida nòmada i basant els seus recursos vitals en els rens..
2.- La segona part va estar dedicada a visionar interessants fotografies viscudes pel conferenciant, acompanyades de les seves encertades i humorístiques, explicacions, que aportaven la comprensió de les imatges  projectades. Algunes d’elles de la capital, SLEKHARD (50.000 hab.) i KHARP (7.000 hab.) amb monuments i llocs destacables. Moltes altres, de la vida diària, del dia a dia en els seus “chum”, en les condicions climàtiques extremes que tots coneixem, si més no, de les nostres lectures. Viure entre -35º i -50º gran part de l’any, ha de ser molt i molt durResum German Cequier, fotografia Mercè Gasch, composició del cartell Montserrat Lluch Santacana.

Cap comentari:

Publica un comentari