Recordem la celebració del 25è aniversari de les Aules d'Extensió Universitària V.O. Granollers: AGEVO.

Fotografies de Maure Luis, muntatge electrònic d'Esteve Garrell i Homs, 
cliqueu el triangle per veure el reportatge.

Albert Camps i Giró ha parlat sobre L'AIRE QUE RESPIREM. Dimarts dia 19 de juny.

L’ecologia, la contami- nació, la natura…. són actualment les qüestions que més ens preocupen. El riu Congost, als anys 60 -70, era una claveguera. Era el riu més contaminat d’Espanya i d’Europa. La recuperació realitzada queda com a exemple de com es pot actuar eficaçment. Un recent estudi a la zona de Can Cabanes ha trobat 9 varietats de peixos. Les directrius emanades des d’Europa han estat claus per aquesta transformació.

Actualment, tot el que es relaciona amb la contaminació atmosfèrica, arreu del món i també a Granollers i Vallès Oriental, és d’especial atenció . Els vehicles  de motor, algunes indústries i l’activitat humana són les causes principals de la contaminació. Les xifres dels problemes de salut ocasionats són impactants: pneumònies, ictus, cardiopaties, al·lèrgies i complicacions pulmonars són conseqüències conegudes. A nivell mundial, perden la vida 7 milions anualment. A Espanya, 10.000 persones. Comparades aquestes xifres amb les morts d’accidents de trànsit, estan en relació de 3 a 1. Nens i persones grans són les més vulnerables. Un altre estudi diu que els nens que viuen en un entorn contaminat, tenen un nivell inferior d’aprenentatge.

No és cert que abans teníem aire de millor qualitat. No hi havia  control ni mesura. Les indústries estaven situades dins de les poblacions. Els vehicles eren 30 vegades més contaminants que ara. Als anys 80  es comença a ser conscients dels problemes i,  al 2000, la UE impulsa lleis per a tots els països de la Comunitat. D’aquella època són les estacions de control instal·lades arreu de Catalunya, que recullen i transmeten dades d’hora en hora i que tothom pot conèixer a través de l’App Aire.cat.

Són 8 contaminants que es mesuren actualment. D’ells, 3 són els més perjudicials: 1 DIÒXID DE NITROGEN NO2 // 2 PM10 (partícules, plos) // 3 OZÒ TROPOSFÈRIC.

Se segueix diàriament, mensuant i per anys les medicions i així observem com, es va millorant la qualitat de l’aire. Tenim uns resultats molt propers als paràmetres considerats correctes. Alguns dies, es produeixen situacions especials i Granollers surt a les notícies com a lloc de Catalunya amb índexs no aconsellables. La meteorologia, anticicló, pols africà en suspensió són els causants. 

En situacions així, l’Ajuntament activa algunes disposicions previstes que controlin la situació. Cal que estiguem conscienciats que tots podem, i hem de fer quelcom més, per mantenir la qualitat del nostre entorn. Resum German Cequier, fotografia Mercè Gasch.

Diego Sola va parlar sobre TOTS CONTRA GALILEO. Dimarts dia 12 de juny.

Galileu va ser un físic, matemàtic i filòsof toscà de finals del segle XVI i principis del XVII. Va tenir un paper important durant la Revolució Científica. Sorgí una imatge mítica d’ aquest científic, en la sentència del Tribunal de la Inquisició, el 27 de juny de 1633. Havia afirmat la teoria heliocèntrica de Copèrnic. El centre del Sistema Planetari no era la terra, sinó el sol. Una afirmació contraria a la Bíblia. Un conflicte, segons J. Wiliam (1811-1882), entre dos poderosos antagònics: la força de la intel·ligència humana i la comprensió de la fe tradicional. Galileu és condemnat, perquè ja no presenta el model de Copèrnic com una hipòtesi, sinó que en fa una afirmació. Estem en una època de Revolució Científica. Per entendre el món ja no es busca la veritat en la fe, sinó, en el mètode empíric. La concepció medieval que es té de l’ univers trontolla  davant  l’ experimentació.  El sistema aristotèlic afirma que l’ univers és un mecanisme perfecte, compacte, etern i finit... Un univers format per esferes de vidre concèntriques, una darrera l’ altra. La terra estaria el centre. El model cosmològic medieval (teoria teocèntrica) xoca amb el model de Copèrnic. Galileu prové d´una família que treballa pels Mèdici a la Toscana. Tingué una formació universitària. Matemàtic. 
Fou professor d’universitat a Pàdua i Pisa. Un científic que fa experiments. Rep notícies de l’ús d’uns instruments òptics nous al Països Baixos. Es documenta i crea un instrument de doble lent amb vint augments i el dirigeix cap al cel. Observa que la lluna és rugosa i té taques, també, que Júpiter té uns puntets al seu entorn. Fou nomenat Primer Matemàtic de la universitat de Pisa, sota la jurisdicció dels Mèdici, i també, Filòsof del gran duc de la Toscana. No només farà càlculs: com a filòsof vol explicar i interpretar la realitat de l’Univers. Amb això xocarà amb el poder polític establert del moment. Fa afirmacions que provoquen a l’Inquisició. És un home creient i no vol trencar amb l’Església. El 1616 el sant Ofici resolt que l’opinió de Galileu és herètica i errònia pel que fa a la mobilitat de la terra. Però gràcies a la intervenció del cardenal Barberini, futur Urbà VIII, Galileu serà absolt i rebut en audiència pel papa Pau V. A Europa té fama, es considera un matemàtic i astrònom  de molta reputació. Continua explicant les seves teories. 

El 1632 publica un llibre, Diàleg sobre els dos sistemes màxims del món, el Ptolemeu i el Copèrnic. L’autor ataca el model geocèntric del sistema solar de Claudi Ptolomeu i defensa el model heliocèntric de Nicolau Copèrnic. És citat de nou a Roma. L’amic cardenal, ara Papa Urbà VIII, no el defensarà. El 27 de juny de 1633 Galileu escolta de genolls la seva sentència com a sospitós d’heretgia. Ha d’adjurar dels seus errors i és condemnat a la presó del Sant Ofici. El seu llibre Diàleg és prohibit per edicte públic. És ja un home vell i atemorit. La condemna de Galileu fou commutada per un arrest domiciliari a Arcetri prop de Florència.                                             
La religió, per ella mateixa, no ha suposat per a l’home modern un obstacle per al seu accés al coneixement experimental, que comporta la praxi de la ciència. La disjuntiva entre dos bàndols és inexistent. Galileu era un creient com Urbà VIII. La diferència rau en l’ exercici del poder per a imposar unes idees o unes altres. Urbà VIII el tenia,  Galieu no. Resum Joan Gurt Vilarrasa, fotografia Mercè Gasch.

Gerard Porredon va parlar sobre LA VEU DEL COS. Dimarts dia 5 de juny.

El fet de saber escoltar la saviesa interior va ser exposada a partir d'una experiència del filòsof americà Eugene Gendlin que va desenvolupar maneres de pensar i treballar amb el procés de la vida. El filòsof va néixer a Àustria el 1926. Als 11 anys, el jove Gene va veure com el seu pare feia certes tries per intuïció confiant en una persona i no en una altre, que va permetre que la seva família, que era jueva escapés dels nazis. Moltes altres famílies es van quedar bloquejades en els seus intents d'abandonar el país i posteriorment van ser enviades a morir. Quan en Gen li preguntava: -pare, com sabies que no podies confiar en aquesta persona?", el seu pare es donava copets al pit i deia: "Segueixo la meva sensació". 

El conferenciant va continuar dient que en aquesta xerrada presentava una font de saviesa que roman sempre accessible a nosaltres: les sensacions sentides en el cos. En la seva consulta, molts pacients expliquen diferents sensacions que experimenten en el seu organisme: intranquil·litat, neguit, un nus al pit, aquestes sensacions físiques o psíquiques son mitjans per dir-nos què és el que ens passa: si arribem a esbrinar.ho ens portarà a la salut. 

Per tal d’aprendre a escoltar-nos va proposar fer un exercici: "Posar en contacte la persona amb el seu organisme", tancar els ulls, fer una respiració profunda i lenta, preguntar-nos com estic ara mateix? posar la mà al lloc que ens preocupa i escoltar-ho. Al final de l’exercici va preguntar-nos com ens havia anat. A algunes persones els va ser difícil concentrar-se i, a d’altres els va ser relaxant. El nostre cos és savi i sempre dona informació. 
Està a l'abast de tothom notar sensacions en el cos, i si aprenem i exercitem aquesta escolta com, deia el pare d'en Gen, la saviesa es desvetlla i aconseguirem, SALUT, EQUILIBRI I PAU. Va acabar amb una dita del Petit Príncep: “L'ESSENCIAL ÉS INVISIBLE ALS ULLS, LA MALALTIA ÉS LA RUTINA DE VIURE AMB VALORS QUE NO SON ELS NOSTRES. Resum Mercè Barnils, Fotografia Mercè Gasch.