10 de juny 2018

Diego Sola va parlar sobre TOTS CONTRA GALILEO. Dimarts dia 12 de juny.

Galileu va ser un físic, matemàtic i filòsof toscà de finals del segle XVI i principis del XVII. Va tenir un paper important durant la Revolució Científica. Sorgí una imatge mítica d’ aquest científic, en la sentència del Tribunal de la Inquisició, el 27 de juny de 1633. Havia afirmat la teoria heliocèntrica de Copèrnic. El centre del Sistema Planetari no era la terra, sinó el sol. Una afirmació contraria a la Bíblia. Un conflicte, segons J. Wiliam (1811-1882), entre dos poderosos antagònics: la força de la intel·ligència humana i la comprensió de la fe tradicional. Galileu és condemnat, perquè ja no presenta el model de Copèrnic com una hipòtesi, sinó que en fa una afirmació. Estem en una època de Revolució Científica. Per entendre el món ja no es busca la veritat en la fe, sinó, en el mètode empíric. La concepció medieval que es té de l’ univers trontolla  davant  l’ experimentació.  El sistema aristotèlic afirma que l’ univers és un mecanisme perfecte, compacte, etern i finit... Un univers format per esferes de vidre concèntriques, una darrera l’ altra. La terra estaria el centre. El model cosmològic medieval (teoria teocèntrica) xoca amb el model de Copèrnic. Galileu prové d´una família que treballa pels Mèdici a la Toscana. Tingué una formació universitària. Matemàtic. 
Fou professor d’universitat a Pàdua i Pisa. Un científic que fa experiments. Rep notícies de l’ús d’uns instruments òptics nous al Països Baixos. Es documenta i crea un instrument de doble lent amb vint augments i el dirigeix cap al cel. Observa que la lluna és rugosa i té taques, també, que Júpiter té uns puntets al seu entorn. Fou nomenat Primer Matemàtic de la universitat de Pisa, sota la jurisdicció dels Mèdici, i també, Filòsof del gran duc de la Toscana. No només farà càlculs: com a filòsof vol explicar i interpretar la realitat de l’Univers. Amb això xocarà amb el poder polític establert del moment. Fa afirmacions que provoquen a l’Inquisició. És un home creient i no vol trencar amb l’Església. El 1616 el sant Ofici resolt que l’opinió de Galileu és herètica i errònia pel que fa a la mobilitat de la terra. Però gràcies a la intervenció del cardenal Barberini, futur Urbà VIII, Galileu serà absolt i rebut en audiència pel papa Pau V. A Europa té fama, es considera un matemàtic i astrònom  de molta reputació. Continua explicant les seves teories
El 1632 publica un llibre, Diàleg sobre els dos sistemes màxims del món, el Ptolemeu i el Copèrnic. L’autor ataca el model geocèntric del sistema solar de Claudi Ptolomeu i defensa el model heliocèntric de Nicolau Copèrnic. És citat de nou a Roma. L’amic cardenal, ara Papa Urbà VIII, no el defensarà. El 27 de juny de 1633 Galileu escolta de genolls la seva sentència com a sospitós d’heretgia. Ha d’adjurar dels seus errors i és condemnat a la presó del Sant Ofici. El seu llibre Diàleg és prohibit per edicte públic. És ja un home vell i atemorit. La condemna de Galileu fou commutada per un arrest domiciliari a Arcetri prop de Florència.                                             
La religió, per ella mateixa, no ha suposat per a l’home modern un obstacle per al seu accés al coneixement experimental, que comporta la praxi de la ciència. La disjuntiva entre dos bàndols és inexistent. Galileu era un creient com Urbà VIII. La diferència rau en l’ exercici del poder per a imposar unes idees o unes altres. Urbà VIII el tenia,  Galieu no. Resum Joan Gurt Vilarrasa, fotografia Mercè Gasch.

Cap comentari:

Publica un comentari