Segons Albert Beorlegui Charles Chaplin era un artista nat.
Amb l'expressió del seu rostre i la mímica podia expressar sentiments molt més
intensos que les paraules.
Havia nascut a Londres. Un viatge als EEUU va ser tot un encert i en poc temps els
ingressos es van doblar i multiplicar en poques setmanes.
El personatge de Charlot, d'una pobresa digne, esperançada i
plena de dificultats i ironia, agradava i feia riure un públic treballador que
esperava passar una llarga estona gaudint de l'alegria que els mancava al
treball i la llar.
Les primeres pel·lícules eren uns curts-metratges
improvisats de pocs minuts, fins que va aconseguir formar una companyia
de producció amb altres figures del cinema de reconegudes, amb el nom d' "Artistes
Associats" i va poder començar el seu treball artístic amb plenitud.
Durant la Gran Guerra, 1914-1918, contribueix amb una pel·lícula
còmica on critica irònicament les misèries dels soldats en les trinxeres. Una
de les millors pel·lícules es El chico
una obra plena de tendresa envers un vailet orfe. Aquí s'albiren tots els
records de la seva infantesa, el fred, la gana, la misèria, però també la
protecció, el respecte, la dignitat i la tolerància. Van seguir ja amb cine
sonor Temps moderns, El gran Dictador, La
quimera de l'or, Un rei en Nova York.
Acusat de ser comunista i malmirat als EEUU retorna a Europa
i es retira a Suïssa. Candilejas serà
l'ultima obra i per fi Nord Amèrica reconeixerà el seu talent. Rebrà un
homenatge i l'entrega d'un Oscar a la música de Candilejas, on reflexa els tristos sentiments i desenganys de l’artista
en la seva decadència, lluitant per l'aplaudiment dels seus admiradors.
Va morir el dia de Nadal a Suïssa, als 88 anys. Resum Aurora Casals, fotografia Mercè Gasch.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada