1 d’oct. 2013

Joan Vives va parlar sobre RICHARD WAGNER ENTRE HEROIS, SOLITARIS I CAVALLERS, dimarts dia 8 d'octubre

El 2013 es celebra el bicentenari del naixement del compositor alemany Richard Wagner(1813.1883) Joan Vives, musicòleg, flautista, locutor de Catalunya Música, professor i divulgador musical. explica que Catalunya és un dels països on la petja de Wagner ha estat més important i abraça no solament el camp musical -Pedrell, Albéniz, Morera, Vives, Millet, Toldrà-, sinó també altres manifestacions artístiques com les literàries i plàstiques, principalment.
Només unes dades: ja a l’any 1862 els Cors de Clavé cantaven Wagner i s’organitzaven veritables peregrinacions a Bayreuth; el 1901 es va crear l’Associació Wagneriana; i una òpera com Lohengrin ha estat representada 236 vegades al Liceu de Barcelona.

Síntesi de la conferència
 El 22 de maig del 1813 neix a Leipzig Richard Wagner, han passat dos-cents anys. Si el segle XlX marca el començament de l’anomenat segle de la Ciència i la Indústria, amb l’entrada del segle XXl hem entrat a l’era virtual. Els canvis son abismals en tots els aspectes però, ara igual que abans, els amants de l’òpera queden subjugats per la força i l’encant de la música de Wagner.
La vida de Wagner és novel·lesca, tempestuosa: aclaparat pels deutes, canviava sovint de ciutat i corria d’un lloc a l’altre buscant la satisfacció dels seus somnis. Va ésser un artista molt odiat i estimat. Va ser un innovador, tenia tanta confiança en les seves idees que la seva capacitat de creació i treball recau totalment en ell mateix.
La seva obra s’inspira en els antics mites i llegendes medievals i, endut per el sentiment romàntic del moment,  és capaç d'enaltir el sentiment èpic o amorós que porta els seus herois fins el sacrifici sublim de la mort. L’argument de les obres, l’orquestració, vestuari i també el teatre de Bayreuth, foren creats exclusivament per a la interpretació de les seves òperes.
Pel que fa la música, seguint els passos dels més prestigiosos compositors, segueix una nova manera molt personal d’expressió en el discurs operístic. Dóna als personatges un motiu musical anomenat “leit motif”, “motius guia” , breu melodia que defineix el personatge, o una acció, una idea o un objecte. S’aparta del conegut estil italià, amb les seves àries i duets, per crear unes òperes amb un gran sentit dramàtic tot seguint el fil conductor d’un “leit motif” que va ser l’element coordinador de gran expressió. Cada actor i cada símbol de l’acció, l’espasa, l’anell... tenen un motiu musical propi que acompanya totes les situacions de les persones i dels conceptes. Wagner va aconseguir conjuntar de tal forma el ritme, la melodia i la lletra que les seves obres formen una unió perfecte per al cant.
Com ens va dir en la magnifica conferència Joan Vives: “la música és el millor que hem rebut de Richard Wagner”.  Resum Aurora Masat, fotografía Mercè Gasch

Cap comentari:

Publica un comentari