30 d’abr. 2013

Sergi Grau i Torres va parlar de L'ATLÀNTIDA, HISTÒRIA I MITE D'UN CONTINENT PERDUT, dimarts dia 7 de maig.

L'Atlàntida és el nom d'una illa que en la mitologia grega albergava una antiga civilització. La seva història fou evocada per primera vegada pel filòsof grec Plató al segle IV aC., en dos dels seus diàlegs, coneguts com el "Timeu" i el "Critias". Plató ens explica que cap al 9 mil aC. hi havia una civilització que habitava en una gran illa situada més enllà de les columnes d’Hèracles. Aquesta civilització es va convertir en una gran potencia i va estendre els seus dominis cap a Europa fins que foren derrotats per l'exèrcit d'Atenes. El continent de l'Atlàntida va acabar per desaparèixer engolit pel mar a causa d'un diluvi i un fort terratrèmol.
Avui dia l'Atlàntida s'ha convertit en el vestigi d'una civilització perduda; molts escriptors, arqueòlegs i exploradors han buscat aquesta illa submergida en l'oceà Atlàntic. Al mateix temps, però, l'Atlàntida representa un mite literari que s'erigeix com el símbol d'una societat ideal. En aquesta xerrada presentarem la història i el mite de l'Atlàntida que des de Jules Verne fins al cine ha captivat l'interès de la nostra societat. Sergi Grau Torras

Com a síntesi podríem afegir que, de la mateixa manera que es va creure que la ciutat de Troia i la seva guerra explicada per Homer era una llegenda, i al segle XIX un multimilionari va pagar les excavacions de Troia i van trobar les seves restes arqueològiques, podria ser que un dia es trobessin les restes de l’Atlàntida demostrant que va existir.
Plutarc, al s. II va veure unes esteles que tenien gravades la història de l’Atlàntida. El mite neix amb la civilització grega. El renaixement recupera el mite, però no té gaire a veure amb el de Plató. Relaciona l’Atlàntida amb Amèrica del sud, apareixen mapes on la situen a l’Atlàntic, on estan les illes Canàries, les Açores i Flamenques, d’altres al continent americà, a la serralada del Andes, també a les illes de Creta i Micenes, i també a Espanya, al parc de Doña Ana, on es creu veure uns restos arqueològics.
Al s. XIX es produeix un canvi, ciència per ciència ficció. Apareixen les obres literàries que en parlen. La més important és l’obra de Juli Verne 20 mil llengües de viatge submarí, Verdaguer fa un poema. Ara, encara, es continua buscant l’Atlàntida. Potser Plató només volia presentar una societat ideal , entre Atenes (democràcia) i Esparta (oligarquia), i va escriure aquest mite per justificar la democràcia.
Resum i fotografia Mercè Gasch

Cap comentari:

Publica un comentari