6 d’abr. 2013

Anna Maria Piera va parlar sobre el PANORAMA MUSICAL A CATALUNYA A PRINCIPIS DEL SEGLE XX, dimarts dia 9 d'abril.

Anna Maria Piera, nascuda a Granollers, començà els seus estudis musicals al conservatori de la seva ciutat sota la direcció de Josep M. Roger, i va finalitzar els seus estudis professionals de piano i música de cambra sota el mestratge del pianista Àngel Soler. Magister per la UAB, amb una tesis sobre la persona i l’obra musical del mestre Ruera, actualment compagina la seva tasca professional (professora i cap d’estudis de l’Escola Municipal de Música de Granollers), amb diversos treballs d’investigació sobre el paper de la dona en el panorama musical de la Catalunya de principis del s. XX
Síntesi de l'acte

Amb el començament del 1900 el corrent cultural català agafa una gran embranzida .Els músics i compositors, emmirallant-se en els corrents culturals de Paris, segueixen les seves tendències, composant les seves obres amb el llenguatge musical propi del nostre país mediterrani.
El naixement de les “Associacions” donarà força i continuïtat a les entitats i a les persones per treballar en conjunt per un mateix fi. Aquesta tasca de les “Associacions” donarà a Catalunya un renom cultural, dins i fora de l’Estat. Així neixen l’Associació Wagneriana, l’Orquestra Simfònica de Barcelona, l’Associació de Música de Càmera de Barcelona, l’Orquestra de Pau Casals, l’Orfeó Català i l’Orfeó Gracienc entre d’altres.
La pedagogia musical va ser impartida per dos centres importants, el Conservatori de Liceu i l’Escola Municipal de Música de Barcelona. També per diverses Acadèmies com la Granados i la Marshall especialitzades en el instrument de piano i l’Arnaud en violí. Joan Llongueres amb el “Mètode del cos” de Suïssa, es dedica a la formació integral per a nens i joves amb la gimnàstica rítmica i les cançons escolars amb l’expressió del cant i del gest. Aquests musics i compositors son coneguts mundialment: Issac Albèniz, Enric Granados, Joan Lamotte de Grignon, Antoni Nicolau, Pau Casals -que tenia com a fita oferir concerts a un preu molt mòdic per fer arribat a tot el públic obrer la música selecta- Juli Garreta, Enric Morera, Eduard Toldrà, Jaume Pahissa, Frederic Mompou, Manel Blancaflor...
En 1936, queda truncada la cultura del nostra país. Els músics que sobreviuran aquesta  tragèdia els anomenaran “la generació perduda”. Resum Aurora Masat, fotografia Mercè Gasch.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada