 |
| Sessió que va inaugurar la temporada de conferències per a aquest curs |
El
conferenciant ens ha fet unes pinzellades sobre la importància de la música
religiosa entre nosaltres.
La
música és un fet cabdal tant individualment com socialment. No
tenim restes de música prehistòrica, però en la cova de Cogul es pot veure la
representació d’un grup de dones dansant tot donant-se les mans. De
les diferents invasions fenícies, romanes o àrabs no en tenim documentació
musical, però sí sabem de noves formes d’expressió a través d’instruments
diferents importats per aquests pobles.
La
religió cristiana aporta una nova empenta amb la música religiosa. Tot fugint
de la música pagana es vol convertir en un exponent de la pregària feta poema
musical. El
gregorià unifica els cants en tot Europa en detriment de les varietats de la
música autòctona. Entre
els segles lX i X, amb l’anomenada ‘Arts Nova’, es desenvolupa una forma
d’escriptura musical amb pentagrama que facilita la interpretació de les
partitures.
Un
dels reculls més importants és el Llibre
Vermell de Montserrat. En ell, a més dels cants a la Verge, s’hi troben
cinc danses que ens confirmen els balls dins de l’església: han de ser recatats
i que no distreguin els fidels dels seus resos. Amb
l’entrada de l’art gòtic, i la formació de les Universitats, es desenvolupa la
música polifònica que arriba al seu punt més àlgid amb el Renaixement, sobretot
amb la música profana.
Cap el
segle XVll tenim un esclat musical important gràcies a les confraries. S’han
conservat alguns autos sagramentals, o l’antic Cant de la Sibil·la que encara s’entona als nostres dies. També neixen
noves formes com els villancicos, els virolais i les caramelles. El
segle XVlll és de decadència, i els compositors i músics catalans es veuen
obligats a emigrar. Amb la desamortització de Mendizàbal, de 1835, empitjora més
la situació de la música religiosa en el nostre país. La renovació litúrgica de
1915 va intentar retornar a les arrels gregorianes, cosa que no va aconseguir.
Síntesi i fotografies d’Aurora Masat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada