La conferència d’avui ha estat compartida per quatre ponents, tots ells estudiosos i amants de la natura, amb una amistat que va començar quan anaven junts a l’Escola Pia amb 10 i 12 anys. Ara s’anomenen la “Colla de la Ratafia” i a aquesta beguda li dediquen els seus coneixements. En Jaume Segarra, també de la Colla, els farà de moderador.
Comença en Joan Felip, Enginyer Agrònom, que ens introdueix a les plantes aromàtiques i medicinals al llarg de la història. L’inici fa 500.000 anys amb les primeres petjades de l'home a la terra. No tenim referències, però sí indicis que van començar a fer utensilis casolans amb els ossos dels animals, posteriorment va aparèixer el coure, l'estany i el ferro. No és fins als egipcis que trobem els primers escrits, en el seu famós papir de 20 mestres de longitud, sobre cirurgia, medecina i plantes curatives. Amb la decadència de l'imperi egipci, els grecs van seguir investigant amb Hipòcrates i Dioscòrides, aquest últim es va allistar a l’exèrcit de Neró, podent viatjar per tot l’Imperi Romà, recollint més de 600 plantes de les quals va estudiar els seus principis, virtuts i aplicacions.
Posteriorment, els àrabs van interessar-se també per les plantes i ja en època de les croades s’obren noves vies de comunicació i la construcció de Monestirs i Convents, on es van transcriure molts coneixements sobre plantes, començant a conrear-les en els seus propis horts.
Ja a l´edat mitjana es va concebre el món de les plantes com a negoci, sorgint els apotecaris, els gremis i l'especialització. Els Centres Religiosos en són pioners, s’especialitzen en la destil·lació alcohòlica, produint diversos licors.
A finals el s. XVIII, apareix la química que ajuda en els processos de sintetitzar les plantes per extreure els seus principis actius.
Segueix la conferència en Joel Segarra, biòleg, Investigador i Predoctorat en ecofisiologia vegetal per la UB, que ens parla de paisatges, plantes i gent. Ens explica les diferents tipografies de Catalunya en funció del clima i la ubicació geogràfica. De com hem de recuperar els coneixements que s’han perdut, i per això ens detalla com es reprodueixen les plantes. El metabolisme primari a través de la fotosíntesi i el secundari, amb la pol·linització. S’ha de recuperar la saviesa popular.
En Joan Riera, jubilat i entès en plantes aromàtiques i remeieres, ens introdueix en les aplicacions d'unes quantes plantes collides per ell mateix al matí al bosc. Entre elles, l'hipèric, el llanten, la sàlvia, la Maria Lluïsa, malva-rosa, farigola, malva, àloe, arç blanc, noguera, artemisa, espígol, melissa i ruda.
Ja per acabar, en Sebastià Asturgó, pagès, ramader, carnisser i cultivador de plantes aromàtiques i medicinals ens explica la història de la ratafia i com es fa. El seu nom ve d'una reunió de bisbes que despès d'un bon àpat i de veure un preparat d'herbes, van signar els documents “....ratafiat” (= queda signat). La base de la ratafia és la nou verda i maceració d’anisat. Es fan servir fins a 60 plantes seques. Es recullen a la primavera i es deixen assecar a sol i serena durant 40 dies, i llavors s´elabora amb almívar fent infusió de les mateixes plantes.
Acabem amb una excel·lent degustació de Ratafia. I quedant que més endavant es faran uns tallers de ratafia i visita guiada a la plantació que tenen a “Can Cuyàs”. Ja s'informarà oportunament.
Resum d'Àngels Caba, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch,
i cartell de Montserrat Lluch
