Invitació a la presentació del projecte WE LOVE EATING, dimecres dia 17 de setembre al Museu de Granollers.

Afanyem-nos, no fem tard a la Via Catalana !

Gaudirem tot menjant el proper dia 17 de setembre a la Porxada

Benvolguts socis i amics lectors: El proper dia 17 de setembre ens trobareu a la Porxada de 5 a 8 de la tarda col·laborant en el programa “We love eating” (gaudim menjant), projecte europeu en què la nostra ciutat està implicada, juntament amb sis municipis d’altres indrets d’Europa.
Aquest programa està dirigit a la gent gran, i a Granollers l’impulsa l’Hospital de Granollers, el Servei de Salut Pública de l’Ajuntament, i l’Institut Català de la Salut.
Està dividit en sis capítols: comprar, menjar, l’aigua, menjar en comunitat, menjar de molts colors i l’exercici físic.
Com podeu veure pot ser força interessant per al nostre col·lectiu. El mateix dia, de 4 a 5 de la tarda, es farà al Museu la presentació del projecte i, més endavant, la nostra AULA programarà quatre tallers/conferències per aprofundir en el sis apartats.
Aneu-vos reservant aquest dia 17 a la tarda, i us hi esperem a la Porxada. Serà un previ inauguració de curs. Mercè Gasch, presidenta.

Lectures estimulants per a l'estiu, Tan fresques: les noves dones grans del segle XXI

L'envelliment actiu caracteritza la societat actual, i sobretot l'envelliment femení. Mai com ara hi ha hagut tantes dones grans, tan ben preparades i amb tanta energia i anys per endavant. L'autora, Anna Freixas, reflexionarà sobre les fortaleses i debilitats de la tercera edat i les característiques específiques de l’envelliment de les dones. Va fer una conferència al voltant del contingut del llibre sobre l'envelliment femení 'Tan frescas. Las nuevas mujeres mayores del siglo XXI'

Joan Izquierdo Llopis ha parlat de la HISTÒRIA DE LA MÚSICA EN 21 FLAUTES. Dimarts 17 de juny.

En Joan Izquierdo ens ha traspassat la seva passió per la música de la flauta dolça.
La flauta és un dels instruments més antics, es pot dir que és tant antic com l'home, en la prehistòria tenien ja unes rudimentàries flautes de canya o bé d'os anomenades de pastor.
El gran descobriment en l'Edat Mitjana va ser el fet d’aconseguir passar dels tres forats als set forats en les flautes, cosa que permetia tocar tota la gamma de notes de l’escala i superar l’extensió de les possibilitats de la veu humana.
Les flautes, en aquella època, acostumaven a seguir les mateixes melodies que els cantants, fins que al segle XlV varen començar a improvisar i es converteixen en instruments solistes.
En Joan ens va presentar les diferents grandàries de cada flauta, des la diminuta sopranino fins la gran flauta baix, tot fent sentir els diferents timbres de cada una d'elles.
Les flautes dolces es componen de les quatre veus naturals humanes de soprano, contralt, tenor i baix, però tenen més ampliacions com l'esmentada sopranino i també els baixos.
L'època barroca és el temps del millor desenvolupament de la flauta dolça, els lutiers o luthiers han millorat notablement el seu so i, el gust de les composicions barroques, ajuden al cent per cent a lluir les tècniques de virtuosisme dels intèrprets.
La davallada comença amb el naixement de la flauta travessera: durant dos segles la flauta de bec quedarà relegada a l'oblit.
Al 1920 comença una nova descoberta per la flauta dolça, és un instrument ideal per començar la pedagogia musical amb els infants, que ha arribat fins els nostres dies. Els compositors tornen a escriure noves melodies o noves composicions de música per a flauta de bec. Música encara massa dissonant per a les nostres orelles, però que passarà a la història com la música del segle XXI per oients del segle XXI. Resum: Aurora Masat, fotografia Mercè Gasch.

Núria Candela ens va fer UN PASSEIG PER LA POESIA CATALANA CONTEMPORÀNIA. Dimarts 10 de juny.

Núria Candela ha explicat que existeixen molts més poetes contemporanis, de la llengua catalana, que els que ella esmentarà. N’ha nomenat 15 dels quals ha recitat una, dos, tres i fins i tot quatre de les seves poesies. Algunes eren molt conegudes, els autors ho eren tots. Ha començat per Joan Maragall, Apel·les Mestres, Salvat Papasseit, Màrius Torres, Josep Carner, Pere IV , amb “Les corrandes de l’exili” on hi ha l’al·lusió al Vallès  i “La vaca suïssa”. Ha seguit amb Josep M. de Sagarra, del qual a més a més de dues poesies, ha recitat l’últim fragment del “Poema de Nadal”. Joan Vinyoli, Montserrat Abelló, Clementina Arderiu, Joan Brossa, Salvador Espriu, que l’any passat va celebrar-se el centenari del seu naixement, Rosselló Porcel, Martí Pol que al 2013 va recordar-se l’aniversari de la seva mort. Va acabar amb Núria Albó que ha estat alcaldessa de La Garriga. Resum i fotografía de Mercè Gasch

Canigó de Verdaguer, fragment cantat per Maria del Mar Bonet, i d'altres poemes

Àngels Pascual Martínez va parlar de la SALUT A LES ETAPES DE LA DONA: EDAT REPRODUCTIVA, MENOPAUSA I LONGEVITAT. Dimarts 3 de juny.

Edat reproductiva. Al mes de juliol farà 30 anys del naixement de la primera nena proveta de Catalunya, la Victoria-Anna. Ja fa uns anys que es fan coses impensables a nivell de reproducció assistida. .Hi ha diverses causes per la infertilitat, no sempre la causa és de la parella. La menopausa precoç als 30/32 anys, per danys ovàrics, quimioteràpia o operacions, n’és una causa; l’altra és per alteracions genètiques i mineralògiques (pel menjar, el medi ambient etc.).
Actualment es retarda la concepció per diverses motius: voluntàriament per aspiracions professionals de la dona, o per causes econòmiques, o tractament oncològics, etc. Ha augmentat l’edat de la dona a concebre, s’ha reduït el número de fills per dona. Espanya té el nombre de naixements més baix de la U.E. La major edat de la dona fa que molts embarassos acabin en avortaments.
Hi ha diversos mètodes per resoldre aquest problema: la congelació d’ovòcits, (la criopreservació) que es fa si es té parella; la congelació d’ovòcits, si no se’n té; la congelació de teixit ovàric. Cada país té les seves lleis, a Espanya és l’ESHRE. Lo raonable són els embarassos espontanis a una edat jove.
Al ginecòleg s’hi ha d’anar per a la revisió de la citologia de la matriu, a partir de tenir relacions sexuals, i per les mamografies, a partir dels 40 anys. Aquestes poden ser per Screening o cribat, que es fan cada dos anys, i per diagnòstic, quan s’ha palpat la mama i s’ha trobat un volto. L’ecografia mamaria no és tant agressiva, es controla l’aixella i el cirurgià ho veu millor. Les de 3D encara permeten millors diagnòstics.
El càncer de mama és el que millor es cura. Es fa una punció al tumor i es treuen cèl·lules per saber com són. El càncer d’ovari -FIGO- no dona simptomatologia, i es diagnostica poc, un 32%. Es pot diagnosticar amb marcadors tumorals, el CA125, que es fa per extracció de sang. Si el metge el detecta per palpació vol dir que està molt avançat.
A la menopausa hi ha una pèrdua d’estrògens. A partir dels 55 anys s’han de fer les densitometries, que és una tècnica no invasiva. Les dones, amb l’edat, redueixen la seva talla, per reducció de la massa òssia, els ossos es tornen fràgils amb riscs de fractures. S’analitza la columna i el fèmur, i es compara amb una població de 30 anys.
A una edat avançada és normal tenir osteopènia (entre 1 i 2,5 graus de desviació) L’artrosi i la calcificació vascular afavoreixen l’osteoporosi. També cal cuidar el sol pèlvic per prevenir la incontinència urinària, es poden fer exercicis físics. Si cal una intervenció és molt fàcil. Resum i fotografía de Mercè Gasch

Cinta Cantarell Aixendri va parlar de GRANOLLERS, DINS I FORA DE LES MURALLES, 2ª part. Dimarts 27 de maig.

El segle XVI és el de màxim esplendor de Granollers. Es fa la Porxada a la Plaça Major. Es va construir per ser llotja de gra i, des del 1872 al 1968, va ser mercat municipal. Per fer-la es va haver d’enderrocar la part nord de la plaça on vivia la gent benestant, i va caldre expropiar-los les cases. Actualment és l’espai més utilitzat de Granollers.
La conferència va continuar amb un seguit de fotografies antigues, tot comparant-les amb altres d’actuals, quan l’edifici encara existeix reformat o adobat. Ens va ensenyar tot un seguit de places i de cases fent-nos adonar que havien conservat finestres, moltes vegades reubicades, d’altres edificis que ja no existeixen, mènsules, gàrgoles, frisos etc.
Va parlar del Casal dels Tagamanent, dit també del Contestable i també la Casa Gran, del que només es conserva el cos central. D’aquest edifici, situat al costat del Portal de Sant Roc, també es va enderrocar la capella de Santa Magdalena, perquè destorbava. A la plaça de La Porxada hi havia el palau Masferrer i Perpinyà, on actualment hi ha unes galeries. En aquest palau es van organitzar sopars als que va assistir-hi l’arxiduc Carles d’Àustria.
Al segle XIX es construeix la carretera (1848), el ferrocarril (1854) i el cementiri fora muralles (1875). Aquestes obres van fer créixer Granollers a nivell industrial. No només hi havia industria tèxtil sinó també de ferros, sabons, adobs, material elèctric etc. Es construeixen fàbriques com Can Comes, Roca Umbert, Can Torres, Can Molina... Va venir gent d’Almeria per la construcció del ferrocarril. Per construir la nova estació al Pla de Baix, és va annexionar Palou, perquè el terreny pertanyia a ambdós municipis.
Granollers també va tenir muralles de l’època carlina amb una torre enderrocada els anys 70. Per construir la caserna militar van enderrocar el portal de Santa Anna. Hi va estar fins el 1968 en què es va construir el Mercat Municipal. El corrent higienista de l’època va fer construir el cementiri fora de la ciutat, a l’antic convent de caputxins, però el 1894 va ser traslladat, novament, on està ara. Es van construir bonic panteons per part dels industrials rics. En la mateixa línia va ser la construcció de l’hospital, els safareigs públics, també quatre pous d’aigua. Un a la plaça de la Corona, l’altre a la plaça Maluquer i dos a la carretera .
Es van construir escoles com la Pereanton, dels Germans de les escoles cristianes. Habitatges modernistes. Cases d’entitats com l’Alhambra, la Unió Lliberal, el Centre Catòlic, etc. També, i per ordre municipal, es van construir els guarda cantons per protegir les portes de les cases del carros. Resum i fotografía de Mercè Gasch.

Maruja Ballber va parlar de L'OÏDA. Dimarts dia 20 de maig.

La conferència s’ha iniciant tot explicant la doctora Ballbé l'anatomia de l'orella i de l'audició. De fet l'audició és la percepció de les ones sonores que són recollides pel pavelló auricular i que, a través del conducte auditiu extern, arriben al timpà. Després d’una anàlisi descriptiva i tècnica dels procesos que interevenen en la física de la captació del so ha passat a parlar de la seva evolució en la vida humana.
Ha deixar clar que a partir dels 50 anys hi ha un punt d'inflexió perdent oïda. Davant de qualsevol problema cal visitar l'otorinolaringòleg, és important no fer tractament sense tenir un diagnòstic.
En el moment actual tenim molts decibels en el medi (cotxes, música...) que perjudiquen greument la nostra oïda.
Va esmentar algunes de les problemàtiques més actuals. Els acúfens que són sons molt molestos (pitos, xiulets,...) que sorgeixen de forma intermitent: el seu tractament és complex. El vertigen (sistema de desequilibri), els circulars no giren igual i donen una sensació de desequilibri. Les alteracions son degudes a diferents factors; alteració del sistema nerviós, alteració del sistema muscular esquelètic, alteració de l'òrgan del sentit i alteració del sistema cardiovascular. El vertigen pot donar episodis ocasionals i caigudes freqüents. Els tractaments poden ser; preventius (calçat pràctic, bastó, evitar les alçades i llocs foscos) mèdics (vasodilatadors) i rehabilitació ( taules d'exercicis específics) .
Per acabar la doctora ha exposar un test per valorar la situació de l'oïda de cada un dels assistents.
Per animar-nos va fer esment que al llarg de la història hi ha hagut persones sordes que han aportat a la societat moltes millores en el camp de la ciència i en el de la música, com per exemple Edison que els 70 anys va inventar la bombeta. L'oïda és el sentit de la vida. L'any 2015 s'anomenarà l'any de l'oïda. Resum M.Carme Esplugas, fotografia Mercè Gasch

Claudi Mans Teixidó va parlar sobre si MENGEM QUÍMICA? EL SECRET DE LES ETIQUETES. Dimarts dia 13 de maig

Ha enfocat la conferència en tres parts:
1- Reaccions químiques que tenen lloc a la cuina. Cal tenir ben present que en preparar i cuinar els aliments tenen lloc reaccions químiques, que classifica bàsicament en quatre;
- a.- Pardejament enzimàtic, no desitjat. Exemple; les fruites i verdures es tornen negres en ser tallades.
- b.- Caramel·lització. Dissoldre les substàncies a 185º C tornant-se líquides.
- c.- Cràcking i polimeritzacions, no desitjat. Exemple; els aliments que es cremen com el pa formant carbó i altres substàncies indesitjables. 
- d.- Reaccions de Maillard; com la formació de solanina en les patates quan els hi toca el sol. O també les reaccions que tenen lloc en coure alguns aliments a més de 180º C com per exemple les patates que poden formar acrilamida (substancies tòxica) les galetes, pa cereals... També els fregits, rostits i brasejats en arribar a 150º C.
No podem oblidar les reaccions que tenen lloc entre els sucres i les proteïnes, que poden fer variar el color,el sabor i l'olor a més de formar diferents productes, entre ells compostos mutàgens, i també existeix el perill de la pèrdua de aminoàcids essencials.
2- Les etiquetes  Són dissenyades pels fabricants i van dirigides als consumidors, entre els interessos d'uns i d'altres hi ha l'administració que posa ordre mitjançant un control sanitari i legal. En analitzar diferents etiquetes de diferents productes s'arriba a la conclusió que cal llegir-les molt bé perquè no sempre expresen clarament el contingut, ni es visualitza prou bé. És obligatori que portin el nom del producte que no sempre coincideix amb la marca. Els ingredients que sempre han d'estar ordenats de més a menys presència. El valor nutricional és voluntari però cada vegada hi ha més productes que ho tenen. Alerta amb la publicitat no sempre correspon amb l'etiqueta.
3- Els Additius. Substàncies que s'afegeixen als aliments elaborats per conservar-los, millorar característiques o per dotar-los de noves propietats organolèptiques. Es representen per una lletra i un número. E100 son colorants, E200 conservants, E300 antioxidants, E400 emulsionants, espessidors, E900 edulcorants. Actualment de reconeguts n'hi ha uns 1420, des del 2004 s'han afegit 15 i s'han retirat 6. Dels additius es diu que: ha de justificar-se'n l'ús, ha de ser sense riscos, quantitats limitades i no han d'induir a engany. Cal pensar que els seus efectes son molt relatius perquè també depèn de la situació o patologia de cada persona.
El Dr. Mans per acabar ens ha explicat l'anàlisi de diferents productes i els seus components; el vi ecològic del Penedès, l'Actimel, el Danacol, el Densia. Ha estat molt interessant i ha defensat el aliments naturals. Resum de M. Carme Esplugas, fotografia Mercè Gasch.