Clara Font Perramon ha parlat sobre BAETULO, UNA CIUTAT AL CENTRE DE LAIETANA, dimarts 17 de gener.

Baetulo, una ciutat al centre de la Laietana, un títol ben encertat per descriure l’enclavament i la seva situació geogràfica. Les sorpreses van apareixent a mesura que s’explica el contingut i d’on prové la ingent informació. Clara Font, com arqueòloga del Museu de Badalona, ha treballat intensament en els projectes de recerca del passat romà badaloní. 

Aquesta tasca s’ha pogut portar a terme als soterranis del museu i de les finques que l’envolten, altrament hi ha localitzacions de “domus” importants disseminades per la rodalia. Les troballes en general, però sobretot els avenços dels últims anys han estat clau per entendre com es vivia a Baetulo en les primeres dècades del segle I aC, que es quan van aparèixer els romans per Rhodas, Empúries fent camí cap al sud, on s’aturen a l’enclavament descrit, amb una certa harmonia les relacions no semblen pas conflictives amb els pobladors autòctons.

Les fotografies van mostrant gràficament tot el relat: la distribució urbanística se’ns mostra com una ciutat ordenada geomètricament, els límits marcats per les muralles, la situació dels portals d’entrada, aquí ens mostra una fotografia de les pollegueres de la porta principal, de bronze i exhibides al museu. Les clavegueres d’obra cuita, i les conduccions de plom per portar l’aigua. Les cases petites de la població menys afavorida, on a les entrades venien els productes bàsics conreats als horts propers. 

A mesura que anem pujant en alçada, apareixen construccions civils, com el Fòrum i el Teatre i les cases més benestants que són més grans, les botigues són de productes més elaborats, “garum”, salaons i teles entre d’altres. Les termes, en aquest cas són privades, tenen sens dubte una gran importància per diferents motius, l’higiènic, de relax, espai per rebre massatges, depilació corporal, trobades socials i polítiques, un detall, els homes hi van al matí, les dones a la tarda. 

Si avancem en alçada hi troben les “domus” de personatges rics, per ser funcionaris d’alt nivell, polítics o comerciants realment potents, aquí profunditza en un pilar de l’economia local, el conreu de les vinyes i l’elaboració de vi, per ús a la ciutat i rodalies, però sobretot s’exporta. 

Una indústria necessària és la fabricació d’àmfores per contenir i poder transportar vi i oli, els productors de vi les encunyaven amb el seu nom, per això podem saber que exportaven, s’han trobat àmfores badalonines, a la Gàl·lia, Roma i territoris allunyats. En els diferents jaciments s’han trobat mostres de cases, espais, activitats artesanals i lúdiques, entre les restes s’han pogut recuperar peces de l’aixovar diari, didals, agulles, joies, figures de divinitats, ampolles de vidre i atuells de ceràmica, estris, armes, esteles amb inscripcions variades i mosaics, algunes mostres de decoració mural. 

Capítol a part van ser les restes d’enterraments, on ajuda a entendre les seves creences i els ritus funeraris que s’hi practicaven.

Resum Esteve Garrell, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch.

Josep Gendra ha parlat sobre LA IMPORTÀNCIA de la INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL per a LA NOSTRA SALUT MENTAL. Dimarts 10 de gener, després de l'Assemblea prèviament convocada.

Va fer la conferència Josep Gendra: Ingrid Ballesta no va poder venir per problemes familiars.

Comença tot dient que no hem de confondre el coeficient intel·lectual amb la intel·ligència emocional, puix que la primera és innata i la segona gestionable.

Els éssers humans ens movem per emocions que depenen de la Intel·ligència emocional i depenent de com les gestionem ens afectarà d’una manera positiva o negativa.

Vam fer un viatge per les emocions, passant pels sentiments i els estats d’ànim que poden provocar desordres emocionals i arribar a la neurosi.

-António Domásio, un reconegut neurocientífic portuguès, diu que les emocions les trobem en el cos i els sentiments rauen en la ment. Hem de tenir en compte que el 90% de les decisions que prenem són emocionals, després les justifiquem amb la raó. Sempre hi ha d’haver equilibri entre la raó i l’emoció.

-Daniel Kahneman, premi Nobel de ciències econòmiques, investigador del tema, va establir el Sistema 1 o reactiu, on hi trobem les emocions i el Sistema 2 o conscient, on hi situaríem la raó. Ens explica com funciona el cervell, les seves parts i analitzem la psicofisiologia de les emocions i veiem que davant d’un estímul rellevant sempre neix una emoció.

Josep Gendra ens parla del còrtex visual on hi recau l’estímul, el tàlam, les amígdales dreta i esquerra on es detecta la por, el telencèfal, l’hipocamp relacionat amb la memòria i s’hi regula l’emoció i el còrtex prefrontal, la part del cervell que ens permet raonar i ens ajuda a prendre decisions.

Ens detalla que Phineas Gage, un treballador exitós del ferrocarril americà va patir un accident i va perdre un ull i una part del cervell, això li va provocar un canvi de caràcter i maneres de fer. Aquest fet va ajudar a la ciència a estudiar el cervell i veure el seu comportament.

Sabem que existeixen 63 neurotransmissors, entre els quals hi ha la DOPAMINA, la SEROTONINA, el GABA, l’OXITOCINA que ens proporcionen felicitat i benestar; en canvi, el CORTISOL és l’hormona de l’stress i ens provoca ira, ràbia i enveja.

Identifiquem cinc emocions bàsiques i els seus reguladors emocionals: 

   -la POR que es combat generant confiança, 

   -la RÀBIA que l’eliminem desfogant-nos, 

   -la TRISTESA que desapareix amb el consol, 

   -el FÀSTIC que el podem evitar amb el que sigui i 

  -l’ALEGRIA que tenim la joia de celebrar i poder compartir amb els altres. Aquí també esmenta una emoció secundària la CULPA que el seu antídot és el perdó i l’aprenentatge.

Ens parla també dels esquemes mentals de Carl Gustav Yung, sobre el conscient i l’inconscient i de l’A, B, C o estratègia per sentir-nos millor on inicialment hi trobem un esdeveniment (estímul) que comporta una creença (idea, pensament) i desemboca en una conseqüència (emocions i conductes). 

La clau està en canviar aquest pensament. 

I amb el consell final:

                    -VOLS CANVIAR LES TEVES EMOCIONS?

                    -CANVIA ELS TEUS PENSAMENTS.

Així es va cloure aquesta magnífica i brillant conferència.

Resum de Marta Peitivi, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch.

Ordre del dia

1- Salutació i benvinguda del President.

2- Memòria curs 2021-2022.
3- Exposició i aprovació de comptes, si s’escau.
4- Proposar acord de l’assemblea, per organitzar sortides culturals.
5- Proposar acord de l’assemblea per demanar la subvenció a...
6- Precs i preguntes.

Feliç 2023...Amics tots !!!

POEMES i MÚSICA de NADAL: acte programat. Dimarts 20 de desembre.

Les Aules han preparat amb molta cura un acte ben diferenciat de les habituals conferències.

El president Esteve Garrell s’adreça al nombrós públic assistent per donar-los la benvinguda. En un breu parlament explica: “Amb l’acte que estem iniciant ara mateix, clourem el trimestre, farem unes vacances escolars i gaudirem de les festes nadalenques en família. A la Junta, ens ha semblat oportú buscar complicitats, per agermanar, si em permeteu, per agermanar sensibilitats. Hem fet una tria acurada de poemes de casa nostra, que seran recitats pels companys i bons amics, la Mercè, la Marta i en Joan".

Per arrodonir-ho vam demanar a l’Escola de Música Josep Maria Ruera la seva participació, la seva resposta va ser un SÍ, en majúscules. El mestre, és l’Eduard Herrero, ens porta aquest magnífic quartet de joves promeses. Els seus joveníssims integrants el formen, la Laia Conill i en Roger Coscolín, violins, l’Abril Enríquez, viola i la Laura Torrecillas, violoncel.

Han escollit unes partitures ben treballades a classe. De Joseph Bologne podrem escoltar del seu Quartet de corda en Re Major opus 1 núm. 6, el seu “ALLEGRO ASSAI” i RONDEAU, de Ludwig van Beethoven un “Minuet” en Sol Major, una peça de Música Celta i unes breus cançons nadalenques universalment conegudes.

Així doncs, els poemes i les peces musicals es van anar recitant i interpretant en un ritme pausat tal com s’havia preparat, esdevenint una vetllada poètica-musical, que va fer aflorar la sensibilitat dels intèrprets, tant en els recitats com els músics, treien una gran expressivitat interpretativa, realment bonic i entranyable. En finalitzar, els músics ens van obsequiar amb un bis. Els llargs i càlids aplaudiments, van demostrar el goig general dels assistents.

La Junta va pujar a l’escenari, fent referència al poema que la nostra companya Montse va escollir per felicitar a tots els socis i a les Aules de Catalunya, ÉS UN DESIG, un DESIG que ens el fem NOSTRE i el volem compartir amb tots vosaltres per esdevenir “Un Desig compartit”. Us desitgem BON NADAL!!!

Un cop acabat, s’entregaren com a detall nadalenc uns bombons a tots els assistents.

Text d'Esteve Garrell, fotografies de Martí Majoral i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch.

ES UN DESIG de les Aules Universitàries de Granollers...!!!

Josep Lladó ha parlat de LES PRIMERES PASSES CAP AL BIG-BAN: LA MISTERIOSA LLUM DE LES ESTRELLES. Dimarts13 de desembre.

Amb una didàctica encomiable i un “PowerPoint” molt explicatiu, Josep Lladó ens porta cap a un viatge per l’univers per explicar-nos: “Com es va concebre i què va passar” D’entrada matisà, per animar-nos, que la cultura científica es millora escoltant els especialistes i entenent algunes coses que abans no s’entenien. No ens hem de preocupar si no les entenem totes.

Comença tot dient que l’univers neix del no-res, té lloc una enorme concentració d’energia seguida d’una gran explosió i expansió dels diferents elements, en el futur, planetes, estrelles, galàxies...

Anem veient, en imatges figuratives i progressives, com l’univers va avançant a una velocitat en què cada segon representa 120 milions d’anys, com van apareixent, les estrelles, galàxies, el sol, la terra, i en ella la formació aminoàcids... l'ADN i finalment l’Homo sapiens.

A partir d’aquí, el conferenciant ens introdueix en com es veuen i mesuren les velocitats d’expansió, dintre del sistema planetari. Fa referència primer a l’investigador Joseph von Fraunhofer que va descobrir les ratlles negres de l'espectre del sol, seguit d'Isaac Newton que va descompondre la llum blanca del sol en els diferents colors que la formen i Christian Doppler amb l’estudi del canvi de freqüència que es produeix quan un objecte mòbil s’acosta o s’allunya de l'observador. 

Tots aquests descobriments, junt amb els avanços tecnològics que han portat a la construcció dels grans telescòpics actuals, demostren, que totes les galàxies s’estan allunyant a gran velocitat, excepte Andròmeda que s’acosta.

En un exemple fàcil, per entendre l'expansió que es va produir després del Big-Bang, ens comenta que veiem l’univers com la sala on té lloc la conferència. Si imaginem que la moqueta de tota la sala on estan col·locades les butaques del públic s’expandeix ràpidament sense que nosaltres ens movem de la cadira. Què passarà? 

Cada persona (que simularà un planeta o galàxia) s’anirà separant de les del seu costat a molta velocitat com ha anat passant al llarg de milions i milions d’anys a l’univers.

Finalitza tot dient que, amb aquesta xerrada d’avui, hem fet la primera passa cap a entendre el Big-Bang. En una propera xerrada podrem continuar en aquest tema fascinant.

Resum  Martí Majoral, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch

Jordi Camins ha parlat sobre VOLCANS I EL GEL DE L'INFERN. Dimarts 29 de novembre

Del títol de la conferència d’avui, en surt una primera afirmació que serà present en tot el relat. Vulcanologia i Glaciologia estan científicament agermanades provocant canvis físics a l’estructura de la terra.  

Per tal de situar-nos en la matèria, repassem conceptes com orígens i mitologia, amb una lliçó molt pràctica i pedagògica de com està estructurada la terra, per les seves capes fins al nucli, i com en formen part els diferents tipus de volcans i els seus comportaments.

Amb una profusió realment magistral de qui ho coneix de primera mà, ens explica la situació a escala mundial on hi ha tots els volcans amb les plaques que ho configuren. De mica en mica va introduint noms i coneixements amb la seva definició, entrelligant les causes i els efectes, alguns de ben coneguts per la majoria, d’altres de nous que ens ensenyen la complicitat dels fenòmens que se’n deriven i pateixen, des de la mitologia...

Quan parla de l’estructura volcànica, apareixen conceptes com, cambra magmàtica, xemeneia, cons secundaris, cràter, esquerdes de llarga distància, erupcions de fissura, fent un repàs als actius i adormits.  

En l’exposició exhaustiva, hi surten tots els indrets geogràfics amb les precises ubicacions dels volcans, les fotos que ens fascinen i les característiques que identifiquen, en la majoria dels casos amb unes notes de les sensacions, pors i angoixes que tenen i perceben els habitants propers als llocs d’erupció, algunes viscudes personalment pel conferenciant. Les referències físiques i químiques, les observacions pròpies i per experts mundials van planant a la sala, al marge de l’espectacularitat de les imatges d’erupcions, amb les bombes, cendres, núvols tòxics i la devastadora lava, centra l’atenció en el drama de les seves conseqüències sobre la vida que arrabassa al seu pas.

No deixa de banda les erupcions marines, que han originat la formació d’illes, o la seva desaparició, i totes les variacions conegudes. Les conseqüències de la barreja d’aigua i foc, donant fenòmens coneguts com els guèisers, volcans de fang o fonts termals, en països com Islàndia s’aprofiten les propietats de l’aigua calenta que brolla a l’abast, per fer geotèrmia i electricitat.

En Jordi Camins gran coneixedor de les geleres d’arreu del món, fa un recorregut relacionant gel i foc, ens ensenya com a bon pedagog, els volcans que erupcionen sota muntanyes de gel o de glaceres, la reacció d’aquest gel amb el foc, i el comportament del mateix volcà amb la irrupció de grans masses de gel a la seva caldera. Fem finalment un interessant  recorregut per geleres que han anat desapareixent enfront d’altres que persisteixen i algunes que van recuperant posicions perdudes.

Per acabar, fa unes reflexions sobre el canvi climàtic. Ens quedem amb un exemple molt significatiu, “Si els humans deixem d’interferir els processos naturals, la natura es recupera sola”. La capa d’ozó cada cop era més gran i no es recuperava, van prohibir la fabricació i la utilització de gasos tipus FPS, actualment la capa d’ozó es va recuperant sola. 

Resum d'Esteve Garrell, fotografies seves i de Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch

Mariano Fernández ha parlat sobre VELLESA i CREATIVITAT. Dimarts dia 22 de novembre de 2022.

El conferenciant sr. Miguel Mariano Fernández García és Llicenciat en Filosofia i Doctort en Història Contemporània. Antic professor de l’IES Antoni Cumella de Granollers i actual Director de la Universitat Popular de Granollers.

Bàsicament, va voler fer-nos arribar la idea que quan ens fem “grans” o “vells”, ni som un moble que ja no serveix per res, ni com diuen moltes construccions que rebem per les xarxes socials, som unes lluminàries i uns cracks. 

És a dir, hem d’encarar la vellesa enmig d’aquests dos extrems, ambdós irreals.

Tot es fonamenta en saber encarar l’envelliment, amb dignitat, sense presses, però amb constant moviment social i personal, acceptant les potencialitats i les carències pròpies.

Les antigues civilitzacions, sobretot Grècia, associaven l’envelliment a la saviesa que portava l'experiència, i denunciaven un espai entre dues posicions extremes.

Cíceró sembla que va fer el primer tractat a Occident sobre la vellesa De Senectute. Diguem que va desmuntar les 'fake news' d’aquell moment sobre la vellesa. 

Diguem que denuncia 4 punts que no eren privatius de la vellesa, sinó que també existien a la joventut:

-La manca d’activitat

-La manca de força corporal

-L’absència de plaers

-La proximitat de la mort

I també Sèneca, Plató (“tots els savis són vells, però no tots els vells són savis”), Aristòtil (“corba descendent de l’ésser humà a la vellesa”), Epicur (“mai s'és prou vell per no tenir una vida plena”) i molts d’altres van tractar aquest tema de la vellesa en el seu moment.

Tanmateix, nosaltres podem i hem d’aspirar sempre, a crear i recrear coses, idees, etc., a partir de la nostra experiència i la recepció i contemplació de fets concrets, com pot ser la natura, les arts, entre d’altres.

Tenir curiositat i tafaneria, ens empeny a desencadenar l’activitat racional. Viure és crear.

Resum Joan Antoni Lledó, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, 

cartell de Montserrat Lluch

Jaume Fàbrega ha parlat sobre EL VIATGE DELS ALIMENTS, dimarts 15 de novembre de 2022.

Rosa Ochoa tot presentant Jaume Fàbrega

Viatjar amb l’excusa dels aliments ha estat una excel·lent proposta d’aquest dimarts. La singladura s’inicia per les illes Balears, on la petjada de repobladors catalans des de l’Empordà fins a les terres alacantines hi van portar les seves tradi cions, i per descomptat les receptes més genuï nes de les diferents cuines autòctones. El passeig no s’atura aquí, el seu discurs ens porta a terres algerianes, gregues, egípcies, malteses, a Marrakech i finalment als Estats Units.

Tot aquest periple té un propòsit: fer una investigació de camp gastronòmic i alhora antropològic i costumista. El nostre protagonista visita les cases i parla amb les persones, s’identifica humanament amb una empatia natural que li obre les portes de les cases i l’amistat dels seus habitants, els qualifica, a tots, de molt generosos i oberts, des del primer moment ofereixen hospitalitat sincera i en la majoria dels casos comparteixen el plat a taula encara que la seva renda sigui minsa.

Va desgranant converses, anècdotes, confidències, situacions divertides i curioses de les converses amb els seus amfitrions. Sempre amb el nexe inseparable dels aliments. Aquí rau la troballa interessantíssima dels seus viatges, noms de productes i receptes de cuina que van coincidint en tots els indrets visitats, i que són plenament coneguts a les cuines de les nostres àvies i mares de casa nostra.

Quan diem que Catalunya és terra d’acollida i de pas de migracions no ens equivoquem: podem constatar en multitud d’exemples, la riquesa cultural, de costums, de saviesa popular i, com no podia ser d’altra manera, les seves receptes tradicionals fetes amb els productes que tenim a l’abast. En mig de tot el seu discurs fa referències a les anècdotes que de manera espontània s’ha anat trobant al llarg de la seva vida amb tota mena de persones que hi han posat el seu granet de sorra per enriquir, encara més, la part humana i gastronòmica.

Resum d'Esteve Garrell, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch, 

cartell de Montserrat Lluch

Anna Boyé ha parlat de MATRIARQUES, dimarts 8 de novembre de 2022.

La conferència d’avui s’ha caracteritzat, sense cap mena de dubte, per la seva HUMANITAT. La conferenciant fa una presentació plana i molt propera, ens diu que és fotògrafa i antropòloga, remarcant que la intenció del seu treball, en aquests últims anys, ha estat de conèixer realitats diferents de la seva. Saber si existia algun lloc al món on les dones desenvolupen un rol social rellevant, més enllà dels valors establerts a la nostra societat.

D’aquesta manera va néixer Matriarcats (cliqueu aquesta paraula per accedir al seu web), un projecte etnogràfic, fotogràfic i pedagògic per descobrir l’essència oblidada de la dona. Per fer el seu treball de camp ha viatjat per diferents països per conèixer, de primera mà, diferents comunitats i ètnies. Realitzant un rigorós estudi de les societats matriarcals que ha visitat: l’ètnia Bijagó, a Guinea Bissau, la comunitat Mosuo a la Xina, Les poderoses dones de Juxitán, a Mèxic, la comunitat Minangkabau a Sumatra, com també a les comunitats Quero i la Huilloc del Perú.  

Ens projecta un petit documental dels Mosuo, per poder entendre la seva filosofia de vida ancestral. Comunitat democràtica d’uns 30.000 habitants, situada al voltant del llac Lugu, aquesta comunitat allunyada de tot, rep amb gran alegria el naixement de les nenes, que fa a la família més gran i poderosa. Les característiques que defineixen aquest matriarcat, seran molt semblants a les que regeixen en les altres ètnies i comunitats descrites abans. Les dones administren els bens, organitzen les tasques i governen amb decisió. No existeix la figura del marit i els pares són respectats, sense poder influir en l'organització social ni econòmica, elles s’uneixen per amor amb homes que les visiten de nit, els pares no tenen cap responsabilitat dels fills que neixen d’aquestes relacions, els infants viuran amb la família de la mare, els homes se senten lliures, no ocupen cap càrrec de responsabilitat. La matriarca és una figura estimada per tots, i respectada per la seva saviesa.

Seguidament, veiem un altre documental, que ens apropa a l’arxipèlag de Bijagós reserva de la biosfera a Guinea Bissau. Els trets generals es repeteixen, societats matriarcals que volen ser un sistema més igualitari d’organització, la força de la mare educant i socialitzant els fills, transmetent respecte pels grans i nens. Té l’autoritat per administrar l’economia, l’espiritualitat, la llei i el benestar. Aquesta autoritat maternal és la que estructura la seva societat.

Finalment, podem visionar l’últim documental fet a Sumatra a la gran comunitat de Minangkabau, de quatre milions d’habitants. Des de la meitat del segle XIX, aquesta comunitat està experimentant, a poc a poc, canvis per la influència de l’islam s’observa, això no obstant, un acord en igualtat entre la dona i l’home en actes com: els casaments, viuran a casa de la dona. El cap de casa és l’home. L’autoritat de la dona es reconeguda, transmet el llinatge, la dona rep l’herència, que passa de mares a filles. Podem veure en actes quotidians, el dia a dia i les festes ètniques, on es reflecteix tot el que anat explicant. 

              Resum d'Esteve Garrell, fotografies de Mercè Gasch i cartell de Montserrat Lluch