EXISTEIX UN DRET HUMÀ AL MEDI AMBIENT? Àlex Peñalver l'exposà dimarts dia 8 de febrer, després de l'Assemblea anual de Socis

Àlex Peñalver Cabré, Doctor en Dret per la Universitat de Barcelona Professor de la mateixa, ens ha fet una acurada exposició sobre la pregunta sobre si “Existeix un Dret Humà al Medi Ambient?”.

Com activista defensor dels drets inherents a la NATURA, ens ha fet prendre consciència dels excessos que els humans li infligim en considerar que tots tenim drets i deures sobre el medi ambient. A més l’accés a la informació és un dret fonamental per tal de facilitar la decisió, per poder emprendre accions legals, per aturar o fer canviar accions que vulneren espais naturals.

Aquests drets són amagats o negats pels estaments públics i privats moltes vegades per desídia o, especialment, per interessos econòmics dels lobbys de poder. Tanmateix, ha quedat clar que cada cop hem de prendre més consciència ecològica sobre el nostre Planeta, incloent-hi el vessant activista.

Per les estadístiques presentades, ha quedat palès també que més del 80% dels estats del mon reconeixen el dret humà al medi ambient i, actualment, s'està plantejant la necessitat d'ampliar-ho a nivell global com succeeix amb molts altres drets humans.

El dret humà a l’ambient està previst en un tractat internacional regional europeu de Nacions Unides, del qual en son part tant l'Estat espanyol com la UE. Endemés, el dret humà al medi ambient també hi és a la Carta de Drets Fonamentals de la UE, a la Constitució espanyola i a l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Per tant és molt important saber qui n'és el seu titular, l'objecte, el contingut i els mecanismes de protecció. 

Resum Joan Antoni LLedó, fotografies Esteve Garrell i Mercè Gasch 

i cartell de Montserrat Lluch.

Fotografia testimonial d'un moment de l'Assemblea: Carme Esplugas, Àngels Caba i Esteve Garrell.

LA MITJA MARATÓ, explicacions ofertes dimarts dia 1 de febrer !

Parlar d’esport i concretament de Maratons i de Mitja Marató, sense caure en els tòpics recurrents, això és el què han fet aquest dimarts dos atletes veterans, en Josep Maria Antentas i l’Arcadi Alibés, en cap cas, ambdós mai han estat corredors professionals, l’esport el viuen per afició. 

Han triat el format d’entrevistador i entrevistat, sent un luxe pels coneixements i experiència viscuda. Com sempre van començar a fer atletisme i sense una idea preconcebuda, un dia proven de córrer una mitja marató, i ja està, han caigut al parany de satisfer una cursa darrera l’altra. Com que mai ho han plantejat des del punt de vista comercial, hi participen per plaer. 

L’Arcadi amb una humilitat que ens hi apropa, descriu de manera planera com ha anat planejant les 150 maratons arreu dels 7 continents, si ha dit 7, no 5. Els americans han separat el nord del sud i també li donen tracte diferenciat a Alaska, ja tenim els 2 continents de propina. Doncs ha aprofitat les curses per fer “turisme”, i conèixer les ciutats endemés de córrer pels seus carrers. Recorrem amb ell i les interessants intervencions d’en Josep Maria, les principals ciutats maratonianes, sense deixar les més exòtiques, com les curses a Alaska i al desert del Sàhara. Fan especial interès quan, ens descriuen les maratons de Barcelona amb totes les vicissituds per què les parts implicades, sobretot administració local, busqués solucions enlloc de posar entrebancs, l’altra ciutat que organitza la marató més multitudinària d’aquest planeta, és Nova York, inscripcions tancades a 50.000 participants dels 200.000 aspirants. 

Aquí sí que desplega totes les dots, per explicar-nos amb detall tot el recorregut, que passa per tots els barris de la monumental ciutat, permetent als atletes conèixer una ciutat rica en contrastos i monumentalitat. Com espectadors ben asseguts a les butaques, hem viscut per uns instants, les vibrants anècdotes de dos grans maratonians.

Text d'Esteve Garrell, fotografies de Mercè Gasch i Esteve Garrell, cartell de Montserrat Lluch. 

Benvolguts socis i amics de les Aules. Estem a punt per col·laborar, com cada any, amb els organitzadors de 'La Mitja Marató'. 

En aquesta ocasió, dimarts dia 1 ens acompanyarà Arcadi Alibés, periodista de professió, maratonià d'afició. Conegut pel gran públic per la seva activitat professional a Tv3, com a comentarista esportiu i per ser un gran atleta que ha participat en més de 100 maratons. Segur que el seu testimoni personal de voluntat, tenacitat i sacrifici per aconseguir bones marques esportives, ens servirà de referència.

Jordi Sierra i Fabra va oferir un COL·LOQUI-CONVERSA amb L'HUMANISTA. Dimarts 25 de gener.

A petició del nostre convidat, el Sr. Jordi Sierra i Fabra, es va canviar el format de conferència pel de col·loqui, la qual cosa va propiciar una connexió més propera entre l’escriptor i el públic.

“Vale más que Ud. se dedique a otra cosa que a escribir, nunca hará nada en la vida” li va dir el professor de literatura a Jordi Sierra i Fabra quan era petit. Encara sort que ell no li va fer cas i continuà amb la tossuderia de voler escriure, tot i l’oposició paterna.

Gairebé sis-cents llibres escrits i traduïts en trenta idiomes i catorze milions d’exemplars venuts avalen la trajectòria d’aquest artista.

Va treballar en l’àmbit musical, cosa que li va permetre viatjar i conèixer grans ídols de la música del moment. Va explicar anècdotes viscudes amb músics com George Harrison, Bob Dylan, Neil Young, David Bowie i Freddie Mercury entre d’altres.

Finalment però, va decidir fer un pas al costat i deixar aquest tipus de vida més bohèmia per dedicar-se a ser únicament escriptor.

El seu carácter extrovertit, inquiet i positiu fa que copsi el món amb tota mena de detalls, aquella ingenuïtat infantil, que és la font d’inspiració per les seves obres.

Altruista i generós, va crear dues fundacions, a Barcelona i Medellín (Colòmbia), per impulsar la lectura i ajudar als escriptors  joves a fer els seus primers passos.

Un magnífic col.loqui, amb pinzellades humorístiques, d’un gran escriptor i humanista amb més de cinquanta guardons a nivell nacional i internacional, entre els que hi figura la Creu de Sant Jordi l’any 2018.

Resum de Marta Peitivi, fotografies de Esteve Garrell i Mercè Gasch, cartell de Montserrat Lluch.

Jordi Llorens ha parlat sobre INDONÈSIA, NORD DE SULAWESI I OEST DE PAPUA a partir de la seva experiència com a viatger, fotògraf i informàtic. Dimarts 18 de gener.

La conferència d’en Jordi Llorens i Estapé, reporter i fotògraf de Granollers, ens ha dut a una Indonèsia desconeguda. No és d’estranyar ja que els seus viatges sempre busquen indrets poc tocats pel turisme convencional i molt en contacte amb la gent del país.

Ens descriu Indonèsia com un arxipèlag de 17.000 illes, que s'estenen 5.150 quilòmetres d'est a oest, entre els oceans Índic i Pacífic del sud-est asiàtic, amb centenars de cultures, pobles, llengües i religions. Amb una població de 270 milions de persones, evidencia que és un dels països més poblats del món.

Els indonesis són un poble extremadament obert i pacífic amb una base hindú i budista molt sòlida, per la qual cosa l'islam es va acollir fa cinc segles predominant més a les illes de Java i Sumatra.

Després d’aquesta breu presentació, la conferència audiovisual es va iniciar a l’illa de Siau, a l’extrem nord de Sulawesi, on es troba el volcà Karangetang (també conegut com Api Siau) de 1.827 m d'altitud, que conté cinc cràters al cim. S'ha convertit en l’emblema d'aquesta illa, i esdevé un dels volcans més actius a Indonèsia dels 127 que n'hi ha. És troba en una zona anomenada ‘Anell del foc’ amb molta activitat sísmica i volcànica. De fet, la darrera erupció va tenir lloc el 2019. Després, vàrem tenir notícia del mercat polèmic d’animals de Tomohon. 

Seguidament en Jordi ens va dur a conèixer una de les illes més grans de Papua: Biak. Coneguda per la seva batalla del 1944, durant la Segona Guerra Mundial, on van morir 3.000 japonesos per un bombardeig dels nord-americans. Seguint cap a la petita illa d’Owi on el conferenciant va difondre la “independència de Catalunya”.

Per acabar, la cirereta del pastís de l’audiovisual va ser Raja Ampat, una destinació somiada pels bussejadors per ser dels pocs llocs verges al món, inexplorats, allunyats dels circuits turístics. Llocs màgics, secrets i espectaculars. Llocs remots i inalterats per l'home. Raja Ampat és verd, blau i blanc. El verd de la seva exuberant vegetació, que recobreix els illots des de la riba fins al cim; el blau del seu cel i el blanc dels seus bancs de sorra.

Quatre indrets ben desconeguts a la nostra cultura que va atreure la curiositat de tots els espectadors que van poder conèixer indrets que ni ells mateixos sabien que existien. Tot un èxit d’audiència!

              Resum de Fina Pou, fotografia d'Esteve Garrell i cartell de Montserrat Lluch.

Marta Simó ha parlat sobre ANTISEMITISME AVUI: A L'OMBRA DEL CONFLICTE ISRAEL-PALESTINA. Dimarts 11 de gener.

Marta Simó, doctora en Sociologia per la UAB indica, a la introducció, que serà des d’una perspectiva histórica i sociológica, NO POLÍTICA NI IDEOLÒGICA.
Presenta el tema en tres apartats:
     Què és antisemitisme ?
     Una mirada a Israel.
     Moviment WOMEN WAGE PEACE.

1.-Des de l’Edat Mitja, els jueus són expulsats de molts països europeus. En segles posteriors, són freqüents els fets d’odi, persecució, guetos, barris, prohibicions i culpabilització. Als segles XIX i XX, s’arriba, amb el nazisme, als camps d’extermini, durant la Segona Guerra Mundial, reconegut com l’HOLOCAUST. Va ser com una sumade tot el que anteriormente s’havia fet, al llarg dels segles.
     -Explicà molts continguts concrets, lleis, prohibicions, disposicions, etc., que han maltractat l’existència itinerant del poble jueu.
     -Es defineix ANTISEMITISME com tota mostra d’odi o prejudici envers els jueus, la seva cultura, institucions, costums, bens, llocs de culte …
Malgrat això, les critiques contra Israel, similars a les dirigides contra qualsevol país, NO poden considerarse antisemitisme.

2.- ISRAEL es va crear al 1948, com a conseqüència de l’Holocaust. Aquest fet, va propiciar la seva fundació com Estat i va ser el revulsiu que ha produït la seva unitat i el seu sentiment de Pàtria, sense oblidar la seva diversitat, d’etnies, d’idearis polítics i de religió. Actualment és un país de gran COMPLEXITAT. Va aportar moltes informacions, de les quals remarcaría les següents:
     -El 81% dels habitants són jueus. procedents de tot el món.
     -Entre ells, hi ha diferències ètniques; són diferents els procedents d’Espanya i Mediterrani que els de Centre Europa.
     -Existeixen 4 grups religiosos, ultraortodoxes, nacionalistes, seculares i àrabs. El més nombrós, els ultraortodoxes.
     -Gran diversitat política. El Parlament té 12 partits..
     -El 91% de la població percep la necessitat del país Israel, com a seguretat.
     -Existeix un vincle especial amb EEUU, perquè el 80% de jueus del món són a aquest país americà.
3.- La tercera part, WOMEN WAGE PEACE, és un moviment nascut al 2014 que agrupa dones , mares per mediar en conflictes. Integrat per israelianes, cristianes, àrabs, bedüines … s’uneixen amb un principi comú: “un conflicte és la pèrdua d’un fill"

                          Resum de German Cequier, fotografies d'Esteve Garrell i Mercè Gasch.

BON NADAL! a les Aules i arreu...

FESTA de FINAL de TRIMESTRE 2021 a les AULES.

Aquest dimarts, a les Aules hem celebrat la festa de final de trimestre.

En Joan Antoni, va presentar el recital poètic musical. Per aquesta ocasió, una tria ben acurada del Poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra, els fragments tant ben recitats per la Mercè Barnils i la Marta Peitivi, van ser acompanyats de bona música i de millor interpretació per la Marta Lledó, que va portar una proposta de peces nadalenques i una del barroc italià.

Les expressions que van sortir del cor van arribar, fent-nos sentir i gaudir dels moments màgics de poesia i música.

Al final la Junta va desitjar unes BONES FESTES a tots els assistents.

CELEBRACIÓ NADALENCA amb Marta Lledó i la seva flauta, serà dimarts 21 de desembre, amics!

ELS OCELLS I LA NOSTRA CULTURA comentats per Pere Alzina, dimarts dia 14 de desembre.

Pere Alzina, biòleg i enginyer ambiental, ens ha fet una entretinguda conferència al voltant de una colla de ocells que ens envolten normalment a les nostres contrades i que sovint no hi reparem.

Hem sabut dels seus noms comuns i variats per tota la nostra geografia, així com també del seu cant que brillantment ell mateix imitava i feia, així com les seves costums.

Tot això ha fet pales el lligam dels ocells amb la nostra cultura ja que sovint, per no dir sempre, ens indiquen coses tant variades com els canvis d’estació i sobretot perquè un munt de músics tant diversos com Joan Manel Serrat, Mike Oldfield, Vivaldi o L.V. Beethoven els han dedicat cançons i obres musicals senceres.

Evidentment només n’ha estat un petit tastet, ja que en podria estar parlant hores senceres. Ocells com:

-l’Oreneta (banda sonora de moltes hores de l’estiu),

-el Mussol (dit Xot, i banda sonora de les nits d’estiu),

-la Mallerenga Carbonera (groc de cos i amb corbata negra),

-el Cucut (que només canta quan es reprodueix),

-la Puput (que surt a varies pintures),

-el Rossinyol (el Pavarotti dels ocells), -

-El Mussol comú o de Pagès,

-la Cadernera (de preciosos colors i lligada al Nen Jesús en varies pintures),

-l’Oreneta de Pagès (que fa els nius als pallers),

-la Garsa, la Merla o Merlot (símbol del dimoni a Catalunya) o

-l’Estornell.

Tot plegat una conferència distreta i entretinguda, així com sobretot didàctica, gràcies a un orador amb dots de comunicador àmplies. Joan Antoni Lledó

Resum de Joan Antoni Lledó, fotografies d'Esteve Garrell, i cartell de Montserrat Lluch.

Òscar Farrerons ha parlat de PAISATGE ROMÀNIC i MONTSENY, dimarts dia 30 de novembre.

Amb la presència d’Òscar Farrerons, arquitecte i Doctor en Enginyeria Multimèdia, i professor a l´UPC ha començat la sessió. És un enamorat apassionat del Montseny, al qual ha dedicat nombrosos llibres i estudis.

Aquesta vegada el tema ha estat el Romànic al Montseny. Són 17 itineraris que ara mostrarem i que, tant a peu com en cotxe, ens obren els ulls a un paisatge diferent del Montseny: el de les seves esglésies i edificacions romàniques.

De cada itinerari ha fet un recull de les esglésies que s’hi podeu trobar. Gairebé totes elles amb uns trets comuns: orientades d'Est a Oest, ubicades estratègicament per conquerir terreny i al voltant del Camí Ral.

1- Tona Seva- El Brull
          - St. Miquel de Vilageliu- consagrada el 948
          - St. Andreu de Tona -(889)- es va anar adaptant al romànic en diferents fases
          - St. Jaume de Viladrover- (1029)-al Brull, amb la seva porta orientada al Sud
          - Sta. Maria de Seva -(952)- conserva el seu campanar original.
          - St. Martí del Brull, amb els seus arcs cecs

2- Taradell-Viladrau-Espinelves
         - St. Genís de Taradell-(950), només queda el campanar, es va remodelar després de la guerra civil.
         - St. Quirze de Subidarells, amb la coberta de pedra.
         - St. Miquel d´Espinzella (1181)
         - St. Martí de Viladrau (908)-queda poc del romànic, al seu voltant es va construir el poble.
         - St. Vicenç d’Espinelves (943), amb dos absis.

3- Sant Marçal-Arbúcies

            - St. Marçal del Montseny (1053)

           - St. Cristòfol de Cerdans (1181) amb les pedres afegides 200 anys després.
           - St. Pere D’Esplá (983)-amb la finestra ben tallada, poca llum i coberta amb doble inclinació
           - Sta. Maria de Lliors (983). ubicada en un vall abandonada.

4- Sant Feliu de Buixalleu (nucli rural molt a prop de l'autopista)

          - St. Llorenç de Gaserans (1938)- amb els murs pintats)
          - St. Pere de Montsoriu- dins del castell de Montsoriu. Orientació diferent de l´habitual
          - St. Feliu de Buixalleu- es veu el campanar romànic, malgrat els afegits posteriors
          - St. Segimon del Bosc, només es conserven els murs de la part romànica

5- Breda-Riells i Viabrea

          - Sta. Maria de Breda- església parroquial de Breda, convertida en Ajuntament
          - St. Salvador de Breda (1068)
          - St. Llop de Viabrea (941)- molt modificada, construïda sobre una torre de fortificació
          - St. Martí de Riells (1169)- com moltes esglésies del entorn, dedicada a St. Martí.
6- Centelles-Aiguafreda
          - St. Antoni de les Codines (1291)- sobre la via romana que anava de Barcelona a Vic
          - St. Martí del Congost (898)
          - St. Salvador de l´Avencó (898), ha donat lloc a un veïnat al seu voltant
          - St. Miquel de Canyelles (s XII)

7- Montseny- El Brull-Tagamanent
          - St. Martí del Montseny. Encara està tota enguixada, porta entrada amb totxanes, seguint l, arc de mig punt.
          - St. Cristòfol de la Castanya (1025) amb la rectoria al costat
          - St. Cebrià de la Mora (1102)- amb vistes al Cingles del Bertí
8- Tagamanent
          - El Collet de St. Martí de Tagamanent- només queda una paret
          - Sta. Maria de Tagamanent (983)- coneguda pel castell de Tagamanent
          - St. Nicolau Vell, només queden quatre pedres
9-La Garriga-Samalús
          - St. Esteve de la Garriga (la Doma) - (966)- havia estat l’església parroquial
          - Sta. Maria del Camí (932)- al costat del camí ral, amb una portalada molt ben treballada
          - St. Andreu de Samalús (1059)
10- Vilamajor-Cànoves
          - St. Pere de Vilamajor (872)-amb la torre roja (campanar i antiga torre del castell)
          - St. Muç de Cànoves (1077)- amb les típiques característiques romàniques.
          - St. Salvador de Terrades (1226)
11- Palautordera
          - Església de Sta. Maria de Palautordera (S.XI)- el castell es va convertir en campanar
          - St. Esteve de Palautordera, amb la seva Torratxa massissa
          - Sta. Margarida de Montclús (sex)
12-Fogars de Monclús
          - St. Esteve de la Costa (862)- s’accedeix a la torratxa per una escala exterior
          - St. Martí de Mosqueroles (1104)- està capgirada per necessitats estratègiques
          - Sta. Magdalena (St. Marçal de Baix) (1100)

13- Campins-Fogars de Monclús
          - St. Joan de Campins (1231)- també capgirada i amb la pedra no massa ben tallada
          - St. Cristòfol de Fogars (1144)- molt ben conservada.
          - Sta. Fe del Montseny (1231)- s´hi va annexionar l´hotel.
14- St. Celoni-Gualba
          - St. Martí de Partegàs (1031), abans de que existís St. Celoni i fora del Camí Ral
          - St. Celdoni (1088)- només queda una mitgera, descoberta fa molt poc. Va donar nom al poble
          - St. Ponç (1338)- Antic Hospital de Leprosos
          - St. Vicenç de Gualba (984)- amb una decoració molt curiosa a la finestra del absis
15- Montseny-Vilamajor
          - St. Julià del Montseny (s. XI)
          - Sta. Anastàsia (S.XII)- només queden els murs interiors, la resta es va fer servir per reconstruir St. Julià.
          - Sta. Susanna de Vilamajor (1190)- amb el seu aplec anual, l´únic dia que es toca la campana
          - Sta. Susanna Vella
16- Fogars i Palautordera
          - St. Roc(s XII)- la senzillesa més pura del romànic
          - St. Cebrià de Palautordera (1120)- dins del castell de Fluvià, part del absis integrat a la façana
          - St. Joan de Cavallar (Can Nadal) 1050- molt enrunada.
17 - Tagamanent-Figueró
          - Sta. Eugènia de Congost (1038)-conserva els murs originals romànics
          - St. Pere de Vallcàrquera (966)- afegida una nau annexa 200 anys més tard
          - St. Cristòfol de Monteuques- segons llegenda, fundat per Lluís el Pietós, amb el campanar mirant cap al Figaró.
                                                     Un apassionant recorregut pel Romànic del Montseny. Moltes Gràcies.

Resum d'Àngels Caba, revisió d'Esteve Garrell, fotografies de Mercè Gasch i cartell de Montserrat Lluch.