Antoni Dalmases va parlar sobre MÀRIUS TORRES. Dimarts 19 d'abril. .

Màrius va néixer a Lleida l’agost del 1910. La seva família era benestant: dels avis un era metge i l’altre advocat; dels pares metge i mestra amb afició per la música. La ideologia de la família era republicana, lliberal, anticlerical i amb afició per l’espiritisme científic. El pare va ser elegit alcalde de Lleida (1917/1923) per votació popular, era d’Esquerra Republicana i diputat al Parlament de Catalunya. Tant l’avi com el pare van exercir la medecina a Lleida. Tenia dos germans més petits en Victor i la Núria. En Màrius al cinc anys va anar a estudiar al Liceu escolar de Lleida que havia substituït la idea de la submissió per la del respecte. Les seves aficions eren la lectura i la música que practicava sempre que podia. Va posar música a uns poemes provençals. El batxillerat el va fer a l’institut de Lleida. Es va aficionar al teatre i va compondre una obreta curta. Era de caràcter silenciós i callat. El seu gran amic va ser en Jaume Elies que era tot el contrari d’ell, un tabalot. Als 16 anys el pare l’envia a estudiar medecina a Barcelona. L’impacte amb la gran ciutat va ser fort, va freqüentar la biblioteca de l’Institut d’Estudis Catalans.

Quan té 17 anys (1927) mort la seva mare que tenia només 39 anys. En Màrius va exercir de metge internista a Lleida i va començar a fer versos.

Punt de llibre que va ser repartit entre el assistents

La seva producció poètica és escassa ja que va morir als 32 anys (9/XII/1942) de tuberculosi al sanatori mixte de Puig d’Olena (Sant Quirze de Safaja), on havia ingressat el 1935 amb 25 anys. Allí llegeix, escriu poesia, toca el piano, passeja i anima els altres malalts. Ja no va exercir més la medecina. La seva família es va haver d’exiliar a Montpeller i el pare no va tornar fins 1953, quan el fill ja havia mort.

Antoni Dalmases ens va anar llegint i comentant 17 poemes i explicant-nos el seu significat. Escriu sobre Variacions d’un tema de Hëndel on descriu la sensació de tocar el piano. El ritme dels poemes és una introspecció en si mateix, preguntant-te qui sóc jo?, com visc?. El 29-IX-1936, recent començada la guerra civil, escriu el poema Dolç àngel de la Mort:
   Dolç àngel de la Mort, 

   si has de venir, 

   més val que vinguis ara. 
   Ara no temo gens el teu bes glacial, 
   i hi ha una veu que em crida en la tenebra clara de més enllà del gual.
Torres és un home que estudia la vida i la natura, escriu Un arbre, El xiprer. El 18-III-1937 escriu un sonet en el qual la música és la mare que l’acompanya des del més enllà. També el 1937 escriu Cançó a Mahalta, poema musicat per en Lluís Llach, dedicat a Mercè Figueres, malalta i amiga seva que també estava al mateix sanatori. En els seus poemes surt l’aigua que neteja, és pura i clara com en El pont. Quasi al final de la guerra escriu La ciutat llunyana.

En Màrius no va publicar mai en vida, el seu amic Joan Sales va ordenar els seus poemes i els va publicar. Carles Riba li va dedicar un poema “Poeta mort Màrius Torres”. El seu germà, en Victor, que ha estat alcalde de Lleida va contribuir a recordar-lo: en el parc de Lleida hi ha un monument a la seva persona, l’Institut  de Lleida es diu Màrius torres, i a la Universitat hi ha una càtedra Màrius Torres. També hi ha un premi Màrius Torres. Està enterrat al cementiri de Sant Quirze de Safaja. Resum i fotografia de Mercè Gasch

Àngel Casals va parlar sobre DARRERA EL MAR I EL CEL, PIRATES i CORSARIS a les COSTES CATALANES. Dimarts 12 d'abril.

L’obra de teatre d’Àngel Guimerà Mar i Cel fa referència a la tradició oral transmesa de generació en generació, d’històries reals o fictícies, sobre les incursions de corsaris a les nostres platges i pobles costaners. Les activitats de corsarisme i pirateria van des de finals segle XII fins a principis del XIX.

Cal diferenciar ‘pirata’ de ‘corsari’. Els ‘pirates’ a la mediterrània eren pocs. Era un bandoler del mar que la seva agressivitat ferotge feia que els seus atacs no deixessin testimonis, per tant les autoritats feien del pirata arrestat, pirata penjat.

Els ’corsaris’ eren diferents. La seva activitat estava regulada i en la majoria dels casos perfectament documentada. Per ser corsari s'havien de complir requisits, era necessari fer una inversió prèvia, pagar una fiança que cobriria les indemnitzacions en cas de mala praxis. Tenir un vaixell adequat amb tripulació. Noliejar o concertar contracte de transport de mercaderies i tenir un port de referència de càrrega i descàrrega. L'autoritat: reis, nobles o comerciants, donaven patent de cors o autorització per exercir el corsarisme. Aquest hi participaven econòmicament: i, per exemple, s'estipulava que el rei es quedes una cinquena part del botí. Tot està documentat fins a l'últim detall.

S'ha d'entendre que el corsarisme era una activitat integrada en l’economia mediterrània deguda al poc desenvolupament dels estats i la poca capacitat militar naval, feien de depredadors del comerç tipus especulatiu, robar a cost zero i vendre car.

La competència va provocar canvis de les rutes asiàtiques en clara competició amb el productes provinents d'Àfrica. Els ports més actius eren de Trípoli, Tunísia o Alexandria. A partir del segle XV entren en joc els corsaris portuguesos que provoquen la pèrdua de la ruta africana. El cristianisme s'expandeix i els musulmans s'empobreixen. Els cristians podien atacar sense conseqüències legals els vaixells musulmans i els de països considerats enemics o en guerra oberta amb la corona catalana. La principal causa del xoc entre musulmans i cristians no era religiosa sinó econòmica

El 1516 apareix Barba Rossa i el corsarisme es militaritza impulsat per l'imperi otomà aportant canvis i millores tecnològiques, millors vaixells, canons i armes de foc.

Des de la caiguda de Granada els cristians comencen a conquerir punts estratègics del nord d'Àfrica i l'ofensiva porta a la conversió forçosa de musulmans a partir del 1523 (moriscos ). La revolta de les Alpujarras 1568 i l'expulsió el 1609 provoca un augment de la pirateria barbarisca.

Es crea una situació força tensa amb la revolta de les Germanies, batejats per força però sense estar convençuts, tenien la prohibició de portar armes, no podien sortir del poble i viure a menys de 25 quilòmetres de la costa. Expulsats, han d'abandonar cases i propietats i només es poden endur el què podran portar a sobre i pagar-se el viatge. Són abandonats a la seva sort al nord d'Àfrica. Conseqüència immediata va ser l’augment d'odi als cristians: es dedicaran al corsarisme tot buscant botí i evitant matar, son coneixedors del territori per tant les incursions van molt ben dirigides, i els botins i esclaus aconseguits son importants: pactaven amb les famílies el rescat, i en cas de no arribar a un acord eren venuts al nord d'Àfrica, o com a remers als galiots.

Les ordes religioses mendicants dels Trinitaris i dels Mercedaris tenien ponts permanents per aconseguir rescatar els captius. Per exemple la població de Mataró organitzava assegurances per pagar els rescats.

Una pràctica estesa dels cristians un cop capturats era renegar de la fe cristiana per poder escapar de l'esclavatge, el musulmà té prohibit fer esclau un germà de fe. Consta que el 1582 hi havien inscrits 21 de 35 corsaris que son renegats. Ho tindran més complicat si retornen doncs hauran de rendir comptes amb la Inquisició.

S'aprecien símptomes clars de decadència durant el segle XVII motivat principalment per l'augment del poder militar i el comerç. Durant el segle XVIII encara hi ha algunes incursions a la costa catalana. El corsarisme s'acaba el 1830 amb l'ocupació militar d'Algèria. Resum Esteve Garrell i Homs, fotografia Mercè Gasch.

Francesc Cortes Mir va parlar sobre LA MÚSICA I LA FIGURA D'ENRIC MORERA, PER DAMUNT DE SARDANES I ANÈCDOTES. Dimarts 5 d'abril.

El conferenciant ens ha endinsat en el moviment musical i cultural en què vivia la societat del final del segle XIX i principis del XX. Enric Morera va néixer el 1865, va estudiar a Barcelona i a Bèlgica on va descobrir la música europea. De retorn a Barcelona es troba amb les formacions dels Cors de Clavé i de l’Orfeó Català, dirigeix també un cor d'obrers i composa cançons per a corals que unides a la poesia catalana donen relleu a la nostra identitat.  Viu l'esperit de la Renaixença i escriu òperes catalanes per contrarestar les sarsueles castellanes tan de moda en l'època. Inspirat en les epopeies wagnerianes, converteix les llegendes catalanes com Fra Garí o el Comte Arnau amb unes representacions de teatre musical que desperten les emocions patriòtiques de la nostre terra. A ell devem les sardanes  inspirades en poesies d'escriptors com Àngel Guimerà en la coneguda sardana La Santa Espina. El primer verset diu així:

Som i serem gent catalana,

tant si es vol com si no es vol,

que no hi ha terra mes ufana,

sota la capa del sol.

L'any 1924 el general Losada Governador Civil de Barcelona va prohibir la sardana de La Santa Espina. També va estar prohibida en els anys posteriors del 1940. Aquest esdeveniments ens recorden uns anhels constants per retrobar la nostra identitat i llibertat per al nostre tarannà i la nostre llengua. Resum Aurora Masat, fotografía Mercè Gasch.

Francesc Lozano Wintherhalter va parlar del POLVORÍ DEL PROPER ORIENT des d'una òptica intercultural. Dimarts 29 de març.

Reflexions prèvies sobre el conflicte àrab/israelià; les causes i conseqüències. És un dels conflictes més complexos en l’escenari internacional i la principal clau en la inestabilitat de l’Orient Mitjà. Divideix la conferència en cinc apartats

1. Els fets recents  Ens referim en els últims cinquanta anys aproximadament. Abans cal fer una visió general dels seus orígens. Les tres religions del Pròxim Orient (judaisme, cristianisme i islamisme) són religions que parteixen del tronc abrahàmic monoteista. Per als jueus Déu els dóna el territori d’Israel però al llarg del temps en aquest territori hi tenen moltes dificultats. La pitjor fou la diàspora a l’any 70d.c quan són expulsats pels romans i els seus símbols destruïts. Queda una paret, el Mur de les Lamentacions. En relació als fets recents partim de l’any 1920. Els britànics ocupen el territori Israel/Palestina i formen el Protectorat Britànic per raons estratègiques. En aquell moment el 50% del territori és habitat per àrabs i l’altre 50% per israelians. Hi ha un retorn dels  jueus a partir del segle XIX o moviment sionista. Aquest retorn és més intens després de la segona Guerra Mundial. Les Nacions Unides donen una part del territori als jueus. 

L’any 1948 s’instaura l’Estat d’Israel a la meitat del territori. El primer president d’Israel fou David Ben Gurion. La Lliga Àrab no hi està d’acord i declara la intervenció armada. Això dóna lloc a cinc conflictes armats. Guerra àrab / israeliana de 1948: els països àrabs de l’entorn declaren la guerra; aquesta dura uns quinze mesos i Israel guanya un 26% de territori. Guerra del Sinaí de 1956: Egipte nacionalitza el Canal de Suez. França i Anglaterra envien el seu exèrcit i Israel ocupa la Península del Sinaí. Intervenen Estats Units i Rússia. Els exèrcits de França i Anglaterra es retiren i es demana també la retirada d’Israel del Sinaí, a canvi, podran circular pel canal els vaixells israelians. A Egipte es formen grups terroristes que actuaran contra Israel.

La Guerra dels Sis Dies de 1967: es retiren els cascos blaus del Sinaí que havien estat posats per mantenir la pau. A partir de llavors països àrabs amenacen Israel. Israel passa a l’acció i conquereix de nou el Sinaí i s’apodera també del Canal de Suez. La Guerra del Yom Kipur de 1973: Egipte reconquesta la ribera est del Canal. Israel contraataca i envaeix Jerusalem Est i Cjordània –Jordània, així com els Alts del Golan (Síria), arribant a 32 km de Damasc. Intervenen els Estat Units i té lloc la reunió de Camp David. Dóna com a fruit uns acords de pau. Egipte reconeix Israel i Israel fa les paus amb aquest país. Anuar el Sadat, president d’ Egipte, es considerat un traïdor i fou assassinat. Per altre part Síria i el Líban mantenen el conflicte.La guerra del Líban de 1982 : Israel envaeix el Líban per l’atemptat del seu ambaixador a Londres. El Líban crea un grup terrorista: Hezbolà.

Continuen els conflictes després d’aquestes guerres :

* L’any 2000 el Consell de Seguretat de les Nacions Unides obliga a Israel a retirar-se del Líban amb el compromís de pau per les dues parts.

* El juliol de 2006 soldats israelians són assassinats pel grup Hezbolà

* El juliol de 2014 tres nois israelians són segrestats i assassinats. Israel mata a Gaza els assassins i les seves cases són destruïdes.

Dos grups combatents conta Israel: Hezbolà i Hamàs

* Hezbolà és un grup libanès que té el suport d’ Iran. Aquest grup neix amb la guerra amb el Líban.

* Hamàs és un grup palestí, yihadista i nacionalista. Vol un estat palestí amb capital a Jerusalem.

El president actual de l’ autoritat palestina és un home moderat. Controla la franja de Cjordània però no controla la franja de Gaza, zona dominada per Hezbolà  Hàmas. Actualment Palestina és un “Estat Observador “ de l’ONU.

En tots aquests conflictes les baixes dels palestins són molt superiors a les dels israelians.

2. Creences

Tot el mal ve, des d’ una òptica cultural per la radicalització, de les creences.

Els jueus: tenen com a llibre sagrat la Torà on està escrit que Déu dóna el territori al poble d’Israel. El seu Déu és Yahvé. Esperen un Messies redemptor promès en la Torà.

Els cristians: creuen que Crist és el Fill de Déu i va ressuscitar el tercer dia. Els llocs sagrats més rellevants estan situats al barri musulmà. Per als jueus Crist és un impostor, una persona que es fa passar per déu.

Els musulmans: El llibre sagrat dels musulmans és l’Alcorà.  Després de la mort de Mahoma comencen les divisions. Sorgeixen tres branques: la sunnita, la xiïta i la kharigita.

* Els sunnites representen el 85% dels àrabs. Segueixen la doctrina recollida a les sunnes i l’Alcorà  adaptat a les normes socials del desert.

* Els xiïtes són el 10% dels àrabs. Aquets creuen que els imams són  els s verdaders intrèpretes de l’Alcorà. Està corrent està situada sobretot a l’Iran .

* Els kharigites és un grup minoritari. Per a ells el califa s`ha d’escollir entre els més dignes, encara que aquest sigui un negre. Destaca la seva tolerància per les altres creences.

3. L’Estat Islàmic

Té la seva capital a Raqqa (Síria ). És un grup terrorista sunnita i yihadista. Proclama el Califat. Aquest s’estén per Síria i Iraq. El seu líder és Abu Bakr al Baghdadi que és considerat el califa dels musulmans. Originàriament era una organització terrorista propera a Al Qaeda per fer front a la invasió d’ Iraq de 2003. Es finança amb el petroli del nord d’Iraq, que ven de contraban  i el transporta amb camions a comissió. És un 30% més barat. Rússia en surt perjudicada i junt amb Estats Units i altres països ataquen l’Estat Islàmic. En surt reforçat el president de Síria Bashar al-Ásad.

4. Una realitat distorsionada pels extremismes

Tel-Aviv una ciutat oberta i mediterrània. El 70% de la població d’ Israel és considera laica. Un milió d’israelians són àrabs i musulmans amb passaport israelià. La majoria de la gent viu en harmonia; conviuen jueus, cristians i musulmans, el problema són els extremistes. A Israel la immensa majoria de jueus, cristians i musulmans volen la pau.

A Haifa hi ha el Centre Mundial Bahaí: un centre per la pau. No hi ha cap religió que tingui la veritat absoluta. Totes les religions tenen una mica de veritat, però no tota la veritat .Estudiant totes les religions podem saber què vol Déu de nosaltres, però cap d’elles és l’única interpretació del que Déu vol dels humans.

5. El futur 

* De moment Palestina és un Estat Observador de les Nacions Unides. No un Estat a ple dret.

* Israel segueix fent i anunciant assentaments en territori Palestí

* La Guerra Santa (la Jihad). La verdadera jihad, la major és l’esforç que tot musulmà ha de fer per ser millor en tot i caminar cap a Déu.

 La jihad menor és de naturalesa violenta. Es justifiquen en certes sunnes. Però per molt que es busqui en les sunnes no s’acaba de trobar. 

Deia Isaac Newton que construïm masses parets i no suficients ponts. Eliminem la violència i fomentem l’entesa entra les Cultures. Resum Joan Gurt i Vilarrasa, fotografia Mercè Gasch. 

Vicenç Lozano i Alemany va parlar d' EL PAPA FRANCESC: REFORMES i RESISTÈNCIES, dimarts 15 de març.

El conferenciant durant molts anys ha exercit de periodista i corresponsal al Vaticà. Va començar dient que “quan vaig arribar al Vaticà, vaig comprendre que tot el que no és sagrat és secret". Actualment la informació és més oberta gràcies al treball del pare Lombardi, cap de premsa, que informa de moltes notícies que no surten als mitjans de comunicació. 
L'actual papa Francesc vol endegar molts canvis ja que creu que l'Església s'ha apartat dels seus principis i, per això, és considerat un papa diferent i revolucionari. Quan va arribar es va trobar amb un llegat del papa Benet XVl conservador. Una Església dividida, una imatge deteriorada conservadora  i amb l'informe."Vatileaks" que esmentava els escàndols sexuals (prostíbuls), escàndols financers (màfia i armes), i els abusos de poder. Tots aquests escàndols havien ocasionat la renúncia del papa anterior.

El papa Francesc, davant d’aquesta situació, va obrir una escletxa d'aire fresc. La seva elecció va ser inesperada però l'Església, amb més de 2.000 anys d'història, estava en perill  i calia un canvi. Per això les congregacions van tenir un paper important en la seva elecció, com la revolta de les Esglésies perifèriques i, sobre tot, la necessitat d'un canvi.

L'objectiu del papa és començar un programa de reformes. Considera que el pontificat no és una monarquia immòbil i comença a fer entrevistes als mitjans de comunicació, "vol escoltar tothom", vol recuperar el Vaticà ll, vol una política transversal. En la seva reforma és produeix la detenció "Slavaro" per blanquejar diners: es  tanquen 3.000 comptes vincu- lades al narcotràfic, màfia i tràfic d'armes. Vol l'opinió de diferents temes d'actualitat i fa un sondeig amb preguntes: -matrimoni i divorci, -parelles no casades, -parelles homose-xuals (adopció), -anticoncepció

Ben aviat és manifesta la seva aportació, canviant aspectes importants. -Reconeixement de famílies i parelles diverses, -la sexualitat com un acte humà. -Denuncia del fetitxisme del diner com a sistema pervers. -Denuncia la violència contra la dona. -Denuncia del problema de la immigració, Reinserció dels divorciats,  -Acollida dels homosexuals. Fa un document final:  -el celibat no es toca, -no hi hauran dones al sacerdoci, ni dones cardenals.

Amb MISERICÒRDIA, PERDÓ, COMPASSIÓ i ACOLLIMENT es faran les reformes. Així és com ho vol portar a terme el papa Francesc. Però la cúria capitaneja anar en contra, i 15 cardenals es revelen finançant pàgines web.

Els últims esdeveniments, el cas del prelat Kuysztof expulsat per haver trencat el celibat han provocat preocupació al papa. També l'esclat dels acusats de robar i filtrar documents Va explicar anècdotes del perfil senzill i planer. Ho te molt difícil, molts del Vaticà volen la seva mort. Malgrat tot tant el cristians de base com tots els dirigents mundials tenen posades les esperances en aquest papa bo: un líder moral per al segle XXI. Resum Mercè Barnils, fotografia Mercè Gasch.

Joana de Sande va parlar de LES EMOCIONS i L'ESTRÈS. Dimarts 8 de març..

La conferenciant ha començat tot definint l'estrès i les emocions. Estrès, paraula derivada del grec “stringere” que és la reacció fisiològica de l'organisme que fa entrar en joc diferents mecanismes de defensa per poder afrontar una situació. Els síntomes de l'estrès es poden donar a tres nivells; a) físics o psicosomàtics, b) cognitius i emocionals, c) conductuals. L'estrès és produeix com a resposta de l'organisme quan les demandes ens superen, o excedeixen les nostres possibilitats. L'origen es troba en l'home primitiu.

Emoció, és un impuls involuntari, és una resposta als estímuls, desencadena conductes de reacció automàtica, de fet és una excitació que indueix a l'acció. Es manifesta amb gestos sempre. Les emocions són necessàries per a la vida i són pròpies de l' ésser humà i dels animals. És classifiquen en positives i negatives en funció de la seva contribució al benestar o malestar, encara que totes compleixen funcions importants. No podem desconnectar emocions o evitar emocions, internes o externes, però podem aprendre a manejar-nos amb els nostres diferents estats emocionals.

Hi ha sis categories bàsiques d'emocions. Sorpresa: sobresalt, sorpresa, desconcert. És molt transitòria i ens permet una aproximació cognitiva per a saber què està passant. Ira: rabia, enuig que apareix quan les coses no surten com volem o ens sentim amenaçats. Por: anticipació a una amenaça o perill (real o imaginari) que produeix ansietat, incertesa, inseguretat. Fàstic o aversió: disgust o fàstic cap aquell o allò que tenim davant. Tristesa: pena, solitud, pessimisme davant la pèrdua d'alguna cosa important o quan ens han decebut. Alegria: sensació de benestar i seguretat quan aconseguim algun desig o completem alguna il·lusió.  Les emocions poden generar malalties i també desdegenerar-les. Per acabar ha fet unes reflexions sobre la importància de tenir sentit de l'humor, de tenir pensament positiu, de controlar els preconceptes adquirits. Ha fet esment que les abraçades tenen efecte terapèutic. S'ha obert un torn de paraules interessant. Resum Carme Esplugas  Fotografia  Aurora Masat.

Montserrat Anglada Esquius va parlar sobre SI CONEIXEM ELS NOSTRES MEDICAMENTS GUANYAREM EN EFICÀCIA. Diarts 1 de març.

N

No podem abusar dels fàrmacs i els hem de conèixer. La doctora ens ha donat una explicació molt entenedora sobre els medicaments. Ens ha explicat que un medicament està format pel principi actiu, que és la part del medicament que té propietats curatives i l’excipient que és la matèria inactiva que permet l’administració del fàrmac.
Ha definit la biodisponibilitat, com la quantitat del fàrmac que va a la sang; si el medicament s’injecta a la sang tenim el 100% de disponibilitat i si es pren en pastilles, baixa.Inicialment surt al mercat el medicament de marca registrada que és el que treu el laboratori que l’ha inventat i té la patent . Passats deu anys, qualsevol laboratori pot treure aquest medicament i així surten els genèrics que son idèntics, com dues gotes d’aigua a l’original de marca.

Els medicaments es poden comercialitzar en diverses formes: pastilles pomades, injectables, xarops, aerosols, col·liris, supositoris. Per a certs casos ens ha explicat la manera correcta d’aplicar un supositori.

A la capsa del medicament hi ha molta informació i més encara en el prospecte i amb lletra molt petita. Hem de llegir sobretot la posologia que indica la quantitat, i com s’ha de prendre; si indica abans de l’àpat vol dir una hora abans, i si es després ,vol dir al  cap de dues hores. La resta     d’indicacions del prospecte ja les sap el metge que ens el recepta. Hem d’anar en compte amb les interaccions, com per exemple, cafè i pastilla per dormir o aspirina amb alcohol.

Es important que hi hagi un bon compliment terapèutic; el metge ha de donar la màxima informació, el mínim de fàrmacs possibles i unes instruccions clares. Per la seva part, el pacient, en sortir de la consulta, ha de saber: Què he de prendre? Per a què? Quan? De quina manera? Fins quan?

Els fàrmacs s´han de guardar en lloc fresc i sec (no a la cuina ni a la cambra de bany que són llocs humits). Es aconsellable tenir una farmaciola amb gases, benes, pinces, tisores, termòmetre, crema per cremades, analgèsics, sèrum fisiològic, producte iodat i també una bossa de gel al congelador.

Per a les persones grans es recomana tenir un dispensador de medicaments i no recollir més envasos del compte quan es va a la farmàcia, ni guardar medicaments que ja no es prenen. També es aconsellable disposar de tots els recursos: targeta sanitària a l’abast, recepta electrònica, telèfons de contacte, tele-assistència i el telèfon d’emergència 112. Resum de Martí Majoral, fotografia Mercè Gasch

Maruja Ballber va parlar sobre EL RESTRENYIMENT EN LES PERSONES GRANS. Dimartss 23 febrer.

La doctora. ha començat tot comentant que el tema del restrenyiment és un sobre el qual hi ha més consultes als Caps. La freqüència a Espanya està entre el 12 i 20% mentre que a Europa esta entre el 2 i 27%. És més freqüent en dones i, tres vegades més, en majors de 65 anys. Ha insistit al llarg de la conferència que és un tema d'hàbit i de temps, i que cal tenir-ho molt present.

També ha ressaltat la importància de fer exercici i de veure aigua, ha recomanat entre 1,5 i 2 l. que equival a beure de 8 a 10 gots diaris. Els especialistes segueixen les recomanacions de la OMS, els criteris de Roma i l'escala de “heces de Bristol” , en aquesta escala es considera que la banda baixa 1, 2, 3 equival a restrenyiment, el 4 i 5 normalitat i el 6 i 7 descomposició.

Les causes del restrenyiment poden ser funcionals a nivell intern o extern, o degut a la ingesta de fàrmacs diversos. Cal considerar les símptomes d'alarma  com pèrdua de pes injustificada, massa rectal palpable, sang oculta, anèmia, canvi en les deposicions, dolor abdominal, història familiar de càncer colo-rectal i inflamatòria intestinal. En aquests casos cal fer proves complementàries com: temps de trànsit colònic, manometria recto-anal, test de pulsió d'una pilota per evitar complicacions que poden derivar a;  incontinència, megacòlon idiopàtic, hemorroïdes, prolapse rectal, ansietat, o sobre utilització de laxants, entre d'altres.

El tractament pot ser no farmacològic i farmacològic. No farmacològic l' OMS recomana; 25 gr. de fibra al dia, aigua abundant, exercici físic, mantenir una conducta (hàbit) defecatòria, probiòtics. El té, el cafè i oli d'oliva són favorables. Farmacològic; formadors de massa, laxants osmòtics, laxants estimulants, laxants emol·lients, ènemes de neteja entre d'altres. 

Per acabar ha recomanat evitar l’estrès, els nervis i mantenir habitualment una dieta de fruites , verdures i fruits secs. Resum Carme Esplugas- Fotografia Aurora Masat.

Esther Busquets i Alibés va paralar sobre ELS REPTES DE LA BIOÈTICA AL s,XXI. Dimarts dia 16 de febrer

Sense cap mena de dubte la Bioètica té un abans i un després, després d'escoltar la doctora Ester Busquets, almenys per a alguns de nosaltres.

Ens fa una breu definició del terme Bio = Vida, Ètica = branca de la filosofia que estudia la naturalesa del que es considera bo, adequat o moralment correcte.

Proposa tres exemples entenedors fent paral·lelismes de com s'han anat produint algunes secularitzacions.

Secularització científica i mèdica. Fa 2.500 anys va començar d'una manera tímida la separació de la ciència i la medecina de les explicacions religioses, tant en la adoració de diferents divinitats com en les religions monoteistes.

Secularització Política, binomi Estat Església units i a partir del segles XVI i XVII alguns estats inicien el camí de diferenciar el poder polític del religiós. Els estats Islàmics encara no hi han arribat.

Secularització en l'àmbit de la vida privada, en l'actualitat una gran majoria de ciutadans volen decidir per voluntat pròpia en temes que els afecten directament, salut, sexualitat, avortament, mort, entre d'altres.

En els anys 60 i 70 als EEUU s'inicien tres revolucions que s'han anat ampliant a diferents països independentment de governs i races, que plantegen dubtes ètics de tota mena.

Biològica, domini de la vida, trasplantaments, selecció d'embrions sans i rebutjar els considerats “defectuosos”.

Consciència Ecologista, fa referència a les activitats naturals i humanes, variació de la protectora capa d'ozó, indústries químiques, farmacèutiques, vehicles ets, i la repercussió negativa al produir entorns contaminants perjudicant el manteniment del Medi Ambient. Preval el factor econòmic decisiu malauradament.

Medico Sanitària, és indubtable l'avenç i el progrés en tecnologies que ajuden als professionals a la investigació, prevenir, sanar, en definitiva allargar la vida. A quin preu?

La gent jove planteja i qüestiona cada cop més a l'hora de decidir medicació, vacunes, tractaments, proves d'imatge, cirurgies etc.

Els comitès de bioètica intenten contestar totes les qüestions que es plantegen. Els seus dictàmens no son vinculants.

La tecnologia actual ens permet allargar la vida, a quin preu? Fent patir fins al final?. Reflexions sobre la vida, la mort, el dol.

Reptes per aquest segle XXI.

Farmacològics, com gestionar preu i distribució de medicaments perquè arribin a on sigui necessari.

Genètica, avantatges/desavantatges, curar malalties, millorar l’espècie modificant embrions, saltar-nos la natura amb mares de 70 o 80 anys, poder modificar els paràmetres de memòria, intel·lecte o  forma física.

Final de la vida, les noves generacions defensen ser propietaris de la seva vida i decidir fins al final.

Definitivament un present i futur apassionant i curull de reptes personals.

Una exposició brillant i amena ben encadellada i sobretot comprensible pels neòfits del tema.

Resum Esteve Garrell i Homs, fotografia Mercè Gasch         

Jaume Rodri i Febrer ha parlat sobre JESÚS BUSCA JESÚS. Dimarts 9 de febrer.

S'havia creat interès per la conferència sobre el llibre JESÚS busca JESÚS:crònica d'una recerca perillosa de Jaume Rodri. L’autor va començar centrant el moment històric de la mediterrània de l'any 0, i de l'hegemonia de l'imperi romà amb un  període de pau, una vegada sufocada la Gal·lia. El cas dels jueus era en somort i mai del tot pacificat. La casa de David havia fugit a l'exili entre tantes persecucions, i la seva seu temporal era Narbona, capital rica de la Mediterrània per ser port fluvial i marítim a l'hora, i cruïlla de les grans vies romanes. Des d'aquesta ciutat la causa dels jueus i la recuperació de les terres i de la cultura eren la gran obsessió. Jesús i Jaume els encarregats per successió dinàstica-religiosa de recuperar la "pàtria" a mans dels romans. Preparació científica a la Universitat d’Alexandria; recapte de fons a l'Illa Elefantina; i entrenament militar al desert de Tassili a dos mil quilòmetres de Cartago, el port marítim més pròxim.

El pensament o corpus doctrinal jueu s'havia entremesclat amb els grans corrents de pensament grec i sobretot del gran pensador Epicur.

La descoberta dels papers de Qumram, les successives morts violentes de monjos, teòlegs i cardenals, els indicis de la presència de restes arqueològiques prop de l'Asekrem, a Tamanrasset, fan que el plantejament del fet "Jesús", agafi unes proporcions que no poden deixar indiferent ningú.

Noms i més noms de savis, artistes, pensadors, polítics... desfilen al llarg del llibre amb una sola pregunta a respondre:

Qui fou, si fou, aquest jueu Jesús que ha dividit el temps històric entre abans d'ell i després d'ell?

Jaume Rodri va deixar anar part del que consigna en el llibre, que és d'una densitat i d'una passió que es va contagiar a l’audiència dels 75 assistents, i amb un mantingut interès durant els 55 minuts d'exposició i el posterior debat o col·loqui. Resum Mercè Barnils, fotografia Mercè Gasch.